Conjugació del verb «pervenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

pervenir / pervindre

Mode indicatiu

Present
jo pervinc, pervenc (bal.)
tu pervens
ell, ella, vostè pervé
nosaltres pervenim
vosaltres, vós perveniu
ells, elles, vostès pervenen
Perfet
jo he pervingut, he pervengut (bal.)
tu has pervingut, has pervengut (bal.)
ell, ella, vostè ha pervingut, ha pervengut (bal.)
nosaltres hem pervingut, hem pervengut (bal.)
vosaltres, vós heu pervingut, heu pervengut (bal.)
ells, elles, vostès han pervingut, han pervengut (bal.)
Imperfet
jo pervenia
tu pervenies
ell, ella, vostè pervenia
nosaltres perveníem
vosaltres, vós perveníeu
ells, elles, vostès pervenien
Plusquamperfet
jo havia pervingut, havia pervengut (bal.)
tu havies pervingut, havies pervengut (bal.)
ell, ella, vostè havia pervingut, havia pervengut (bal.)
nosaltres havíem pervingut, havíem pervengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu pervingut, havíeu pervengut (bal.)
ells, elles, vostès havien pervingut, havien pervengut (bal.)
Passat simple
jo pervinguí, pervenguí (bal.)
tu pervingueres, pervengueres (bal.)
ell, ella, vostè pervingué, pervengué (bal.)
nosaltres pervinguérem, pervenguérem (bal.)
vosaltres, vós pervinguéreu, pervenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès pervingueren, pervengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig pervenir / pervindre
tu vas (vares) pervenir / pervindre
ell, ella, vostè va pervenir / pervindre
nosaltres vam (vàrem) pervenir / pervindre
vosaltres, vós vau (vàreu) pervenir / pervindre
ells, elles, vostès van (varen) pervenir / pervindre
Passat anterior
jo haguí pervingut, haguí pervengut (bal.)
tu hagueres pervingut, hagueres pervengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué pervingut, hagué pervengut (bal.)
nosaltres haguérem pervingut, haguérem pervengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu pervingut, haguéreu pervengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren pervingut, hagueren pervengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver pervingut, vaig haver pervengut (bal.)
tu vas haver pervingut, vas haver pervengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver pervingut, va haver pervengut (bal.)
nosaltres vam haver pervingut, vam haver pervengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver pervingut, vau haver pervengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver pervingut, van haver pervengut (bal.)
Futur
jo pervindré, pervendré (bal.)
tu pervindràs, pervendràs (bal.)
ell, ella, vostè pervindrà, pervendrà (bal.)
nosaltres pervindrem, pervendrem (bal.)
vosaltres, vós pervindreu, pervendreu (bal.)
ells, elles, vostès pervindran, pervendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré pervingut, hauré pervengut (bal.)
tu hauràs pervingut, hauràs pervengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà pervingut, haurà pervengut (bal.)
nosaltres haurem pervingut, haurem pervengut (bal.)
vosaltres, vós haureu pervingut, haureu pervengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran pervingut, hauran pervengut (bal.)
Condicional
jo pervindria, pervendria (bal.)
tu pervindries, pervendries (bal.)
ell, ella, vostè pervindria, pervendria (bal.)
nosaltres pervindríem, pervendríem (bal.)
vosaltres, vós pervindríeu, pervendríeu (bal.)
ells, elles, vostès pervindrien, pervendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) pervingut, hauria (haguera) pervengut (bal.)
tu hauries (hagueres) pervingut, hauries (hagueres) pervengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) pervingut, hauria (haguera) pervengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) pervingut, hauríem (haguérem) pervengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) pervingut, hauríeu (haguéreu) pervengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) pervingut, haurien (hagueren) pervengut (bal.)

pervenir / pervindre

Mode subjuntiu

Present
jo pervingui, pervinga (val.), pervengui (bal.)
tu pervinguis, pervingues (val.), pervenguis (bal.)
ell, ella, vostè pervingui, pervinga (val.), pervengui (bal.)
nosaltres pervinguem, pervenguem (bal.)
vosaltres, vós pervingueu, pervengueu (bal.)
ells, elles, vostès pervinguin, pervinguen (val.), pervenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) pervingut, hagi (haja) pervengut (bal.)
tu hagis (hages) pervingut, hagis (hages) pervengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) pervingut, hagi (haja) pervengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) pervingut, hàgim (hàgem) pervengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) pervingut, hàgiu (hàgeu) pervengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) pervingut, hagin (hagen) pervengut (bal.)
Imperfet
jo pervingués, pervinguera (val.), pervengués (bal.)
tu pervinguessis, pervingueres (val.), pervinguesses, pervenguessis (bal.)
ell, ella, vostè pervingués, pervinguera (val.), pervengués (bal.)
nosaltres pervinguéssim, pervinguérem (val.), pervinguéssem, pervenguéssim (bal.)
vosaltres, vós pervinguéssiu, pervinguéreu (val.), pervinguésseu, pervenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès pervinguessin, pervingueren (val.), pervinguessen, pervenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) pervingut, hagués (haguera) pervengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) pervingut, haguessis (hagueres) pervengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) pervingut, hagués (haguera) pervengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) pervingut, haguéssim (haguérem) pervengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) pervingut, haguéssiu (haguéreu) pervengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) pervingut, haguessin (hagueren) pervengut (bal.)

pervenir / pervindre

Imperatiu

Present
tu pervén
ell, ella, vostè pervingui, pervinga (val.), pervengui (bal.)
nosaltres pervinguem, pervenguem (bal.)
vosaltres, vós perveniu
ells, elles, vostès pervinguin, pervinguen (val.), pervenguin (bal.)

pervenir / pervindre

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu pervenir / pervindre
Infinitiu compost haver pervingut, haver pervengut (bal.)
Gerundi pervenint
Gerundi compost havent pervingut, havent pervengut (bal.)
Participi pervingut, pervengut (bal.), pervinguda, pervenguda (bal.), pervinguts, pervenguts (bal.), pervingudes, pervengudes (bal.)