Conjugació del verb «personar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

personar

Mode indicatiu

Present
jo persono (cent.), persone (val.), person (bal.)
tu persones
ell, ella, vostè persona
nosaltres personem, personam (bal.)
vosaltres, vós personeu, personau (bal.)
ells, elles, vostès personen
Perfet
jo he personat
tu has personat
ell, ella, vostè ha personat
nosaltres hem personat
vosaltres, vós heu personat
ells, elles, vostès han personat
Imperfet
jo personava
tu personaves
ell, ella, vostè personava
nosaltres personàvem
vosaltres, vós personàveu
ells, elles, vostès personaven
Plusquamperfet
jo havia personat
tu havies personat
ell, ella, vostè havia personat
nosaltres havíem personat
vosaltres, vós havíeu personat
ells, elles, vostès havien personat
Passat simple
jo personí
tu personares
ell, ella, vostè personà
nosaltres personàrem
vosaltres, vós personàreu
ells, elles, vostès personaren
Passat perifràstic
jo vaig personar
tu vas (vares) personar
ell, ella, vostè va personar
nosaltres vam (vàrem) personar
vosaltres, vós vau (vàreu) personar
ells, elles, vostès van (varen) personar
Passat anterior
jo haguí personat
tu hagueres personat
ell, ella, vostè hagué personat
nosaltres haguérem personat
vosaltres, vós haguéreu personat
ells, elles, vostès hagueren personat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver personat
tu vas haver personat
ell, ella, vostè va haver personat
nosaltres vam haver personat
vosaltres, vós vau haver personat
ells, elles, vostès van haver personat
Futur
jo personaré
tu personaràs
ell, ella, vostè personarà
nosaltres personarem
vosaltres, vós personareu
ells, elles, vostès personaran
Futur perfet
jo hauré personat
tu hauràs personat
ell, ella, vostè haurà personat
nosaltres haurem personat
vosaltres, vós haureu personat
ells, elles, vostès hauran personat
Condicional
jo personaria
tu personaries
ell, ella, vostè personaria
nosaltres personaríem
vosaltres, vós personaríeu
ells, elles, vostès personarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) personat
tu hauries (hagueres) personat
ell, ella, vostè hauria (haguera) personat
nosaltres hauríem (haguérem) personat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) personat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) personat

personar

Mode subjuntiu

Present
jo personi, persone (val.)
tu personis, persones (val.)
ell, ella, vostè personi, persone (val.)
nosaltres personem
vosaltres, vós personeu
ells, elles, vostès personin, personen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) personat
tu hagis (hages) personat
ell, ella, vostè hagi (haja) personat
nosaltres hàgim (hàgem) personat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) personat
ells, elles, vostès hagin (hagen) personat
Imperfet
jo personés, personara (val.), personàs (val., bal.)
tu personessis, personares (val.), personassis (bal.), personesses, personasses (val., bal.)
ell, ella, vostè personés, personara (val.), personàs (val., bal.)
nosaltres personéssim, personàrem (val.), personàssim (bal.), personéssem, personàssem (val., bal.)
vosaltres, vós personéssiu, personàreu (val.), personàssiu (bal.), personésseu, personàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès personessin, personaren (val.), personassin (bal.), personessen, personassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) personat
tu haguessis (hagueres) personat
ell, ella, vostè hagués (haguera) personat
nosaltres haguéssim (haguérem) personat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) personat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) personat

personar

Imperatiu

Present
tu persona
ell, ella, vostè personi, persone (val.)
nosaltres personem
vosaltres, vós personeu, personau (bal.)
ells, elles, vostès personin, personen (val.)

personar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu personar
Infinitiu compost haver personat
Gerundi personant
Gerundi compost havent personat
Participi personat, personada, personats, personades