personar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| persono (cent.), persone (val.), person (bal.) |
| persones |
| persona |
| personem, personam (bal.) |
| personeu, personau (bal.) |
| personen |
Perfet
| he personat |
| has personat |
| ha personat |
| hem personat |
| heu personat |
| han personat |
Imperfet
| personava |
| personaves |
| personava |
| personàvem |
| personàveu |
| personaven |
Plusquamperfet
| havia personat |
| havies personat |
| havia personat |
| havíem personat |
| havíeu personat |
| havien personat |
Passat simple
| personí |
| personares |
| personà |
| personàrem |
| personàreu |
| personaren |
Passat perifràstic
| vaig personar |
| vas (vares) personar |
| va personar |
| vam (vàrem) personar |
| vau (vàreu) personar |
| van (varen) personar |
Passat anterior
| haguí personat |
| hagueres personat |
| hagué personat |
| haguérem personat |
| haguéreu personat |
| hagueren personat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver personat |
| vas haver personat |
| va haver personat |
| vam haver personat |
| vau haver personat |
| van haver personat |
Futur
| personaré |
| personaràs |
| personarà |
| personarem |
| personareu |
| personaran |
Futur perfet
| hauré personat |
| hauràs personat |
| haurà personat |
| haurem personat |
| haureu personat |
| hauran personat |
Condicional
| personaria |
| personaries |
| personaria |
| personaríem |
| personaríeu |
| personarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) personat |
| hauries (hagueres) personat |
| hauria (haguera) personat |
| hauríem (haguérem) personat |
| hauríeu (haguéreu) personat |
| haurien (hagueren) personat |
Mode subjuntiu
Present
| personi, persone (val.) |
| personis, persones (val.) |
| personi, persone (val.) |
| personem |
| personeu |
| personin, personen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) personat |
| hagis (hages) personat |
| hagi (haja) personat |
| hàgim (hàgem) personat |
| hàgiu (hàgeu) personat |
| hagin (hagen) personat |
Imperfet
| personés, personara (val.), personàs (val., bal.) |
| personessis, personares (val.), personassis (bal.), personesses, personasses (val., bal.) |
| personés, personara (val.), personàs (val., bal.) |
| personéssim, personàrem (val.), personàssim (bal.), personéssem, personàssem (val., bal.) |
| personéssiu, personàreu (val.), personàssiu (bal.), personésseu, personàsseu (val., bal.) |
| personessin, personaren (val.), personassin (bal.), personessen, personassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) personat |
| haguessis (hagueres) personat |
| hagués (haguera) personat |
| haguéssim (haguérem) personat |
| haguéssiu (haguéreu) personat |
| haguessin (hagueren) personat |
Mode imperatiu
Present
| persona |
| personi, persone (val.) |
| personem |
| personeu, personau (bal.) |
| personin, personen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | personar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver personat |
| Gerundi | personant |
| Gerundi compost | havent personat |
| Participi | personat , personada , personats , personades |
Definició
- Acudir, comparèixer personalment.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017