penar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| peno (cent.), pene (val.), pen (bal.) |
| penes |
| pena |
| penem, penam (bal.) |
| peneu, penau (bal.) |
| penen |
Perfet
| he penat |
| has penat |
| ha penat |
| hem penat |
| heu penat |
| han penat |
Imperfet
| penava |
| penaves |
| penava |
| penàvem |
| penàveu |
| penaven |
Plusquamperfet
| havia penat |
| havies penat |
| havia penat |
| havíem penat |
| havíeu penat |
| havien penat |
Passat simple
| pení |
| penares |
| penà |
| penàrem |
| penàreu |
| penaren |
Passat perifràstic
| vaig penar |
| vas (vares) penar |
| va penar |
| vam (vàrem) penar |
| vau (vàreu) penar |
| van (varen) penar |
Passat anterior
| haguí penat |
| hagueres penat |
| hagué penat |
| haguérem penat |
| haguéreu penat |
| hagueren penat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver penat |
| vas haver penat |
| va haver penat |
| vam haver penat |
| vau haver penat |
| van haver penat |
Futur
| penaré |
| penaràs |
| penarà |
| penarem |
| penareu |
| penaran |
Futur perfet
| hauré penat |
| hauràs penat |
| haurà penat |
| haurem penat |
| haureu penat |
| hauran penat |
Condicional
| penaria |
| penaries |
| penaria |
| penaríem |
| penaríeu |
| penarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) penat |
| hauries (hagueres) penat |
| hauria (haguera) penat |
| hauríem (haguérem) penat |
| hauríeu (haguéreu) penat |
| haurien (hagueren) penat |
Mode subjuntiu
Present
| peni, pene (val.) |
| penis, penes (val.) |
| peni, pene (val.) |
| penem |
| peneu |
| penin, penen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) penat |
| hagis (hages) penat |
| hagi (haja) penat |
| hàgim (hàgem) penat |
| hàgiu (hàgeu) penat |
| hagin (hagen) penat |
Imperfet
| penés, penara (val.), penàs (val., bal.) |
| penessis, penares (val.), penassis (bal.), penesses, penasses (val., bal.) |
| penés, penara (val.), penàs (val., bal.) |
| penéssim, penàrem (val.), penàssim (bal.), penéssem, penàssem (val., bal.) |
| penéssiu, penàreu (val.), penàssiu (bal.), penésseu, penàsseu (val., bal.) |
| penessin, penaren (val.), penassin (bal.), penessen, penassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) penat |
| haguessis (hagueres) penat |
| hagués (haguera) penat |
| haguéssim (haguérem) penat |
| haguéssiu (haguéreu) penat |
| haguessin (hagueren) penat |
Mode imperatiu
Present
| pena |
| peni, pene (val.) |
| penem |
| peneu, penau (bal.) |
| penin, penen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | penar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver penat |
| Gerundi | penant |
| Gerundi compost | havent penat |
| Participi | penat , penada , penats , penades |
Definició
- Castigar amb una pena.
- Experimentar dolor físic o emocional, patir.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017