parlar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| parlo (cent.), parle (val.), parl (bal.) |
| parles |
| parla |
| parlem, parlam (bal.) |
| parleu, parlau (bal.) |
| parlen |
Perfet
| he parlat |
| has parlat |
| ha parlat |
| hem parlat |
| heu parlat |
| han parlat |
Imperfet
| parlava |
| parlaves |
| parlava |
| parlàvem |
| parlàveu |
| parlaven |
Plusquamperfet
| havia parlat |
| havies parlat |
| havia parlat |
| havíem parlat |
| havíeu parlat |
| havien parlat |
Passat simple
| parlí |
| parlares |
| parlà |
| parlàrem |
| parlàreu |
| parlaren |
Passat perifràstic
| vaig parlar |
| vas (vares) parlar |
| va parlar |
| vam (vàrem) parlar |
| vau (vàreu) parlar |
| van (varen) parlar |
Passat anterior
| haguí parlat |
| hagueres parlat |
| hagué parlat |
| haguérem parlat |
| haguéreu parlat |
| hagueren parlat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver parlat |
| vas haver parlat |
| va haver parlat |
| vam haver parlat |
| vau haver parlat |
| van haver parlat |
Futur
| parlaré |
| parlaràs |
| parlarà |
| parlarem |
| parlareu |
| parlaran |
Futur perfet
| hauré parlat |
| hauràs parlat |
| haurà parlat |
| haurem parlat |
| haureu parlat |
| hauran parlat |
Condicional
| parlaria |
| parlaries |
| parlaria |
| parlaríem |
| parlaríeu |
| parlarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) parlat |
| hauries (hagueres) parlat |
| hauria (haguera) parlat |
| hauríem (haguérem) parlat |
| hauríeu (haguéreu) parlat |
| haurien (hagueren) parlat |
Mode subjuntiu
Present
| parli, parle (val.) |
| parlis, parles (val.) |
| parli, parle (val.) |
| parlem |
| parleu |
| parlin, parlen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) parlat |
| hagis (hages) parlat |
| hagi (haja) parlat |
| hàgim (hàgem) parlat |
| hàgiu (hàgeu) parlat |
| hagin (hagen) parlat |
Imperfet
| parlés, parlara (val.), parlàs (val., bal.) |
| parlessis, parlares (val.), parlassis (bal.), parlesses, parlasses (val., bal.) |
| parlés, parlara (val.), parlàs (val., bal.) |
| parléssim, parlàrem (val.), parlàssim (bal.), parléssem, parlàssem (val., bal.) |
| parléssiu, parlàreu (val.), parlàssiu (bal.), parlésseu, parlàsseu (val., bal.) |
| parlessin, parlaren (val.), parlassin (bal.), parlessen, parlassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) parlat |
| haguessis (hagueres) parlat |
| hagués (haguera) parlat |
| haguéssim (haguérem) parlat |
| haguéssiu (haguéreu) parlat |
| haguessin (hagueren) parlat |
Mode imperatiu
Present
| parla |
| parli, parle (val.) |
| parlem |
| parleu, parlau (bal.) |
| parlin, parlen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | parlar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver parlat |
| Gerundi | parlant |
| Gerundi compost | havent parlat |
| Participi | parlat , parlada , parlats , parlades |
Definició
- Expressar amb sons articulats per tal de comunicar-se amb altres.
- El meu fill ja parla.
- Saber o usar una llengua, un idioma.
- Jo parlo tres idiomes amb fluïdesa.
- Enraonar, tenir una conversa.
- Vols que parlem de la nova pel·lícula?
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017