oxidar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| oxido (cent.), oxide (val.), oxid (bal.) |
| oxides |
| oxida |
| oxidem, oxidam (bal.) |
| oxideu, oxidau (bal.) |
| oxiden |
Perfet
| he oxidat |
| has oxidat |
| ha oxidat |
| hem oxidat |
| heu oxidat |
| han oxidat |
Imperfet
| oxidava |
| oxidaves |
| oxidava |
| oxidàvem |
| oxidàveu |
| oxidaven |
Plusquamperfet
| havia oxidat |
| havies oxidat |
| havia oxidat |
| havíem oxidat |
| havíeu oxidat |
| havien oxidat |
Passat simple
| oxidí |
| oxidares |
| oxidà |
| oxidàrem |
| oxidàreu |
| oxidaren |
Passat perifràstic
| vaig oxidar |
| vas (vares) oxidar |
| va oxidar |
| vam (vàrem) oxidar |
| vau (vàreu) oxidar |
| van (varen) oxidar |
Passat anterior
| haguí oxidat |
| hagueres oxidat |
| hagué oxidat |
| haguérem oxidat |
| haguéreu oxidat |
| hagueren oxidat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver oxidat |
| vas haver oxidat |
| va haver oxidat |
| vam haver oxidat |
| vau haver oxidat |
| van haver oxidat |
Futur
| oxidaré |
| oxidaràs |
| oxidarà |
| oxidarem |
| oxidareu |
| oxidaran |
Futur perfet
| hauré oxidat |
| hauràs oxidat |
| haurà oxidat |
| haurem oxidat |
| haureu oxidat |
| hauran oxidat |
Condicional
| oxidaria |
| oxidaries |
| oxidaria |
| oxidaríem |
| oxidaríeu |
| oxidarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) oxidat |
| hauries (hagueres) oxidat |
| hauria (haguera) oxidat |
| hauríem (haguérem) oxidat |
| hauríeu (haguéreu) oxidat |
| haurien (hagueren) oxidat |
Mode subjuntiu
Present
| oxidi, oxide (val.) |
| oxidis, oxides (val.) |
| oxidi, oxide (val.) |
| oxidem |
| oxideu |
| oxidin, oxiden (val.) |
Perfet
| hagi (haja) oxidat |
| hagis (hages) oxidat |
| hagi (haja) oxidat |
| hàgim (hàgem) oxidat |
| hàgiu (hàgeu) oxidat |
| hagin (hagen) oxidat |
Imperfet
| oxidés, oxidara (val.), oxidàs (val., bal.) |
| oxidessis, oxidares (val.), oxidassis (bal.), oxidesses, oxidasses (val., bal.) |
| oxidés, oxidara (val.), oxidàs (val., bal.) |
| oxidéssim, oxidàrem (val.), oxidàssim (bal.), oxidéssem, oxidàssem (val., bal.) |
| oxidéssiu, oxidàreu (val.), oxidàssiu (bal.), oxidésseu, oxidàsseu (val., bal.) |
| oxidessin, oxidaren (val.), oxidassin (bal.), oxidessen, oxidassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) oxidat |
| haguessis (hagueres) oxidat |
| hagués (haguera) oxidat |
| haguéssim (haguérem) oxidat |
| haguéssiu (haguéreu) oxidat |
| haguessin (hagueren) oxidat |
Mode imperatiu
Present
| oxida |
| oxidi, oxide (val.) |
| oxidem |
| oxideu, oxidau (bal.) |
| oxidin, oxiden (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | oxidar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver oxidat |
| Gerundi | oxidant |
| Gerundi compost | havent oxidat |
| Participi | oxidat , oxidada , oxidats , oxidades |
Definició
- Produir una oxidació.
- Combinar amb oxigen.
- Fer perdre hidrogen per acció de l’oxigen.
- L’aigua, la humitat, la corrosió, format rovell en un metall.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017