Conjugació en català del verb «ostentar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

ostentar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
ostento (cent.), ostente (val.), ostent (bal.)
ostentes
ostenta
ostentem, ostentam (bal.)
ostenteu, ostentau (bal.)
ostenten
Perfet
he ostentat
has ostentat
ha ostentat
hem ostentat
heu ostentat
han ostentat
Imperfet
ostentava
ostentaves
ostentava
ostentàvem
ostentàveu
ostentaven
Plusquamperfet
havia ostentat
havies ostentat
havia ostentat
havíem ostentat
havíeu ostentat
havien ostentat
Passat simple
ostentí
ostentares
ostentà
ostentàrem
ostentàreu
ostentaren
Passat perifràstic
vaig ostentar
vas (vares) ostentar
va ostentar
vam (vàrem) ostentar
vau (vàreu) ostentar
van (varen) ostentar
Passat anterior
haguí ostentat
hagueres ostentat
hagué ostentat
haguérem ostentat
haguéreu ostentat
hagueren ostentat
Passat anterior perifràstic
vaig haver ostentat
vas haver ostentat
va haver ostentat
vam haver ostentat
vau haver ostentat
van haver ostentat
Futur
ostentaré
ostentaràs
ostentarà
ostentarem
ostentareu
ostentaran
Futur perfet
hauré ostentat
hauràs ostentat
haurà ostentat
haurem ostentat
haureu ostentat
hauran ostentat
Condicional
ostentaria
ostentaries
ostentaria
ostentaríem
ostentaríeu
ostentarien
Condicional perfet
hauria (haguera) ostentat
hauries (hagueres) ostentat
hauria (haguera) ostentat
hauríem (haguérem) ostentat
hauríeu (haguéreu) ostentat
haurien (hagueren) ostentat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
ostenti, ostente (val.)
ostentis, ostentes (val.)
ostenti, ostente (val.)
ostentem
ostenteu
ostentin, ostenten (val.)
Perfet
hagi (haja) ostentat
hagis (hages) ostentat
hagi (haja) ostentat
hàgim (hàgem) ostentat
hàgiu (hàgeu) ostentat
hagin (hagen) ostentat
Imperfet
ostentés, ostentara (val.), ostentàs (val., bal.)
ostentessis, ostentares (val.), ostentassis (bal.), ostentesses, ostentasses (val., bal.)
ostentés, ostentara (val.), ostentàs (val., bal.)
ostentéssim, ostentàrem (val.), ostentàssim (bal.), ostentéssem, ostentàssem (val., bal.)
ostentéssiu, ostentàreu (val.), ostentàssiu (bal.), ostentésseu, ostentàsseu (val., bal.)
ostentessin, ostentaren (val.), ostentassin (bal.), ostentessen, ostentassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) ostentat
haguessis (hagueres) ostentat
hagués (haguera) ostentat
haguéssim (haguérem) ostentat
haguéssiu (haguéreu) ostentat
haguessin (hagueren) ostentat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
ostenta
ostenti, ostente (val.)
ostentem
ostenteu, ostentau (bal.)
ostentin, ostenten (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ostentar
Infinitiu compost haver ostentat
Gerundi ostentant
Gerundi compost havent ostentat
Participi ostentat , ostentada , ostentats , ostentades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Mostrar quelcom com a acte de vanitat o afectació.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.