Conjugació del verb «ostentar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ostentar

Mode indicatiu

Present
jo ostento (cent.), ostente (val.), ostent (bal.)
tu ostentes
ell, ella, vostè ostenta
nosaltres ostentem, ostentam (bal.)
vosaltres, vós ostenteu, ostentau (bal.)
ells, elles, vostès ostenten
Perfet
jo he ostentat
tu has ostentat
ell, ella, vostè ha ostentat
nosaltres hem ostentat
vosaltres, vós heu ostentat
ells, elles, vostès han ostentat
Imperfet
jo ostentava
tu ostentaves
ell, ella, vostè ostentava
nosaltres ostentàvem
vosaltres, vós ostentàveu
ells, elles, vostès ostentaven
Plusquamperfet
jo havia ostentat
tu havies ostentat
ell, ella, vostè havia ostentat
nosaltres havíem ostentat
vosaltres, vós havíeu ostentat
ells, elles, vostès havien ostentat
Passat simple
jo ostentí
tu ostentares
ell, ella, vostè ostentà
nosaltres ostentàrem
vosaltres, vós ostentàreu
ells, elles, vostès ostentaren
Passat perifràstic
jo vaig ostentar
tu vas (vares) ostentar
ell, ella, vostè va ostentar
nosaltres vam (vàrem) ostentar
vosaltres, vós vau (vàreu) ostentar
ells, elles, vostès van (varen) ostentar
Passat anterior
jo haguí ostentat
tu hagueres ostentat
ell, ella, vostè hagué ostentat
nosaltres haguérem ostentat
vosaltres, vós haguéreu ostentat
ells, elles, vostès hagueren ostentat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ostentat
tu vas haver ostentat
ell, ella, vostè va haver ostentat
nosaltres vam haver ostentat
vosaltres, vós vau haver ostentat
ells, elles, vostès van haver ostentat
Futur
jo ostentaré
tu ostentaràs
ell, ella, vostè ostentarà
nosaltres ostentarem
vosaltres, vós ostentareu
ells, elles, vostès ostentaran
Futur perfet
jo hauré ostentat
tu hauràs ostentat
ell, ella, vostè haurà ostentat
nosaltres haurem ostentat
vosaltres, vós haureu ostentat
ells, elles, vostès hauran ostentat
Condicional
jo ostentaria
tu ostentaries
ell, ella, vostè ostentaria
nosaltres ostentaríem
vosaltres, vós ostentaríeu
ells, elles, vostès ostentarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ostentat
tu hauries (hagueres) ostentat
ell, ella, vostè hauria (haguera) ostentat
nosaltres hauríem (haguérem) ostentat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ostentat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ostentat

ostentar

Mode subjuntiu

Present
jo ostenti, ostente (val.)
tu ostentis, ostentes (val.)
ell, ella, vostè ostenti, ostente (val.)
nosaltres ostentem
vosaltres, vós ostenteu
ells, elles, vostès ostentin, ostenten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) ostentat
tu hagis (hages) ostentat
ell, ella, vostè hagi (haja) ostentat
nosaltres hàgim (hàgem) ostentat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ostentat
ells, elles, vostès hagin (hagen) ostentat
Imperfet
jo ostentés, ostentara (val.), ostentàs (val., bal.)
tu ostentessis, ostentares (val.), ostentassis (bal.), ostentesses, ostentasses (val., bal.)
ell, ella, vostè ostentés, ostentara (val.), ostentàs (val., bal.)
nosaltres ostentéssim, ostentàrem (val.), ostentàssim (bal.), ostentéssem, ostentàssem (val., bal.)
vosaltres, vós ostentéssiu, ostentàreu (val.), ostentàssiu (bal.), ostentésseu, ostentàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès ostentessin, ostentaren (val.), ostentassin (bal.), ostentessen, ostentassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ostentat
tu haguessis (hagueres) ostentat
ell, ella, vostè hagués (haguera) ostentat
nosaltres haguéssim (haguérem) ostentat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ostentat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ostentat

ostentar

Imperatiu

Present
tu ostenta
ell, ella, vostè ostenti, ostente (val.)
nosaltres ostentem
vosaltres, vós ostenteu, ostentau (bal.)
ells, elles, vostès ostentin, ostenten (val.)

ostentar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ostentar
Infinitiu compost haver ostentat
Gerundi ostentant
Gerundi compost havent ostentat
Participi ostentat, ostentada, ostentats, ostentades