ortigar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| ortigo (cent.), ortigue (val.), ortic (bal.) |
| ortigues |
| ortiga |
| ortiguem, ortigam (bal.) |
| ortigueu, ortigau (bal.) |
| ortiguen |
Perfet
| he ortigat |
| has ortigat |
| ha ortigat |
| hem ortigat |
| heu ortigat |
| han ortigat |
Imperfet
| ortigava |
| ortigaves |
| ortigava |
| ortigàvem |
| ortigàveu |
| ortigaven |
Plusquamperfet
| havia ortigat |
| havies ortigat |
| havia ortigat |
| havíem ortigat |
| havíeu ortigat |
| havien ortigat |
Passat simple
| ortiguí |
| ortigares |
| ortigà |
| ortigàrem |
| ortigàreu |
| ortigaren |
Passat perifràstic
| vaig ortigar |
| vas (vares) ortigar |
| va ortigar |
| vam (vàrem) ortigar |
| vau (vàreu) ortigar |
| van (varen) ortigar |
Passat anterior
| haguí ortigat |
| hagueres ortigat |
| hagué ortigat |
| haguérem ortigat |
| haguéreu ortigat |
| hagueren ortigat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver ortigat |
| vas haver ortigat |
| va haver ortigat |
| vam haver ortigat |
| vau haver ortigat |
| van haver ortigat |
Futur
| ortigaré |
| ortigaràs |
| ortigarà |
| ortigarem |
| ortigareu |
| ortigaran |
Futur perfet
| hauré ortigat |
| hauràs ortigat |
| haurà ortigat |
| haurem ortigat |
| haureu ortigat |
| hauran ortigat |
Condicional
| ortigaria |
| ortigaries |
| ortigaria |
| ortigaríem |
| ortigaríeu |
| ortigarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) ortigat |
| hauries (hagueres) ortigat |
| hauria (haguera) ortigat |
| hauríem (haguérem) ortigat |
| hauríeu (haguéreu) ortigat |
| haurien (hagueren) ortigat |
Mode subjuntiu
Present
| ortigui, ortigue (val.) |
| ortiguis, ortigues (val.) |
| ortigui, ortigue (val.) |
| ortiguem |
| ortigueu |
| ortiguin, ortiguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) ortigat |
| hagis (hages) ortigat |
| hagi (haja) ortigat |
| hàgim (hàgem) ortigat |
| hàgiu (hàgeu) ortigat |
| hagin (hagen) ortigat |
Imperfet
| ortigués, ortigara (val.), ortigàs (val., bal.) |
| ortiguessis, ortigares (val.), ortigassis (bal.), ortiguesses, ortigasses (val., bal.) |
| ortigués, ortigara (val.), ortigàs (val., bal.) |
| ortiguéssim, ortigàrem (val.), ortigàssim (bal.), ortiguéssem, ortigàssem (val., bal.) |
| ortiguéssiu, ortigàreu (val.), ortigàssiu (bal.), ortiguésseu, ortigàsseu (val., bal.) |
| ortiguessin, ortigaren (val.), ortigassin (bal.), ortiguessen, ortigassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) ortigat |
| haguessis (hagueres) ortigat |
| hagués (haguera) ortigat |
| haguéssim (haguérem) ortigat |
| haguéssiu (haguéreu) ortigat |
| haguessin (hagueren) ortigat |
Mode imperatiu
Present
| ortiga |
| ortigui, ortigue (val.) |
| ortiguem |
| ortigueu, ortigau (bal.) |
| ortiguin, ortiguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | ortigar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver ortigat |
| Gerundi | ortigant |
| Gerundi compost | havent ortigat |
| Participi | ortigat , ortigada , ortigats , ortigades |
Definició
- Punxar amb ortigues.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017