orincar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| orinco (cent.), orinque (val.), orinc (bal.) |
| orinques |
| orinca |
| orinquem, orincam (bal.) |
| orinqueu, orincau (bal.) |
| orinquen |
Perfet
| he orincat |
| has orincat |
| ha orincat |
| hem orincat |
| heu orincat |
| han orincat |
Imperfet
| orincava |
| orincaves |
| orincava |
| orincàvem |
| orincàveu |
| orincaven |
Plusquamperfet
| havia orincat |
| havies orincat |
| havia orincat |
| havíem orincat |
| havíeu orincat |
| havien orincat |
Passat simple
| orinquí |
| orincares |
| orincà |
| orincàrem |
| orincàreu |
| orincaren |
Passat perifràstic
| vaig orincar |
| vas (vares) orincar |
| va orincar |
| vam (vàrem) orincar |
| vau (vàreu) orincar |
| van (varen) orincar |
Passat anterior
| haguí orincat |
| hagueres orincat |
| hagué orincat |
| haguérem orincat |
| haguéreu orincat |
| hagueren orincat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver orincat |
| vas haver orincat |
| va haver orincat |
| vam haver orincat |
| vau haver orincat |
| van haver orincat |
Futur
| orincaré |
| orincaràs |
| orincarà |
| orincarem |
| orincareu |
| orincaran |
Futur perfet
| hauré orincat |
| hauràs orincat |
| haurà orincat |
| haurem orincat |
| haureu orincat |
| hauran orincat |
Condicional
| orincaria |
| orincaries |
| orincaria |
| orincaríem |
| orincaríeu |
| orincarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) orincat |
| hauries (hagueres) orincat |
| hauria (haguera) orincat |
| hauríem (haguérem) orincat |
| hauríeu (haguéreu) orincat |
| haurien (hagueren) orincat |
Mode subjuntiu
Present
| orinqui, orinque (val.) |
| orinquis, orinques (val.) |
| orinqui, orinque (val.) |
| orinquem |
| orinqueu |
| orinquin, orinquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) orincat |
| hagis (hages) orincat |
| hagi (haja) orincat |
| hàgim (hàgem) orincat |
| hàgiu (hàgeu) orincat |
| hagin (hagen) orincat |
Imperfet
| orinqués, orincara (val.), orincàs (val., bal.) |
| orinquessis, orincares (val.), orincassis (bal.), orinquesses, orincasses (val., bal.) |
| orinqués, orincara (val.), orincàs (val., bal.) |
| orinquéssim, orincàrem (val.), orincàssim (bal.), orinquéssem, orincàssem (val., bal.) |
| orinquéssiu, orincàreu (val.), orincàssiu (bal.), orinquésseu, orincàsseu (val., bal.) |
| orinquessin, orincaren (val.), orincassin (bal.), orinquessen, orincassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) orincat |
| haguessis (hagueres) orincat |
| hagués (haguera) orincat |
| haguéssim (haguérem) orincat |
| haguéssiu (haguéreu) orincat |
| haguessin (hagueren) orincat |
Mode imperatiu
Present
| orinca |
| orinqui, orinque (val.) |
| orinquem |
| orinqueu, orincau (bal.) |
| orinquin, orinquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | orincar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver orincat |
| Gerundi | orincant |
| Gerundi compost | havent orincat |
| Participi | orincat , orincada , orincats , orincades |
Definició
- Posar un orinc, una boia, a una àncora.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017