orientar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| oriento (cent.), oriente (val.), orient (bal.) |
| orientes |
| orienta |
| orientem, orientam (bal.) |
| orienteu, orientau (bal.) |
| orienten |
Perfet
| he orientat |
| has orientat |
| ha orientat |
| hem orientat |
| heu orientat |
| han orientat |
Imperfet
| orientava |
| orientaves |
| orientava |
| orientàvem |
| orientàveu |
| orientaven |
Plusquamperfet
| havia orientat |
| havies orientat |
| havia orientat |
| havíem orientat |
| havíeu orientat |
| havien orientat |
Passat simple
| orientí |
| orientares |
| orientà |
| orientàrem |
| orientàreu |
| orientaren |
Passat perifràstic
| vaig orientar |
| vas (vares) orientar |
| va orientar |
| vam (vàrem) orientar |
| vau (vàreu) orientar |
| van (varen) orientar |
Passat anterior
| haguí orientat |
| hagueres orientat |
| hagué orientat |
| haguérem orientat |
| haguéreu orientat |
| hagueren orientat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver orientat |
| vas haver orientat |
| va haver orientat |
| vam haver orientat |
| vau haver orientat |
| van haver orientat |
Futur
| orientaré |
| orientaràs |
| orientarà |
| orientarem |
| orientareu |
| orientaran |
Futur perfet
| hauré orientat |
| hauràs orientat |
| haurà orientat |
| haurem orientat |
| haureu orientat |
| hauran orientat |
Condicional
| orientaria |
| orientaries |
| orientaria |
| orientaríem |
| orientaríeu |
| orientarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) orientat |
| hauries (hagueres) orientat |
| hauria (haguera) orientat |
| hauríem (haguérem) orientat |
| hauríeu (haguéreu) orientat |
| haurien (hagueren) orientat |
Mode subjuntiu
Present
| orienti, oriente (val.) |
| orientis, orientes (val.) |
| orienti, oriente (val.) |
| orientem |
| orienteu |
| orientin, orienten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) orientat |
| hagis (hages) orientat |
| hagi (haja) orientat |
| hàgim (hàgem) orientat |
| hàgiu (hàgeu) orientat |
| hagin (hagen) orientat |
Imperfet
| orientés, orientara (val.), orientàs (val., bal.) |
| orientessis, orientares (val.), orientassis (bal.), orientesses, orientasses (val., bal.) |
| orientés, orientara (val.), orientàs (val., bal.) |
| orientéssim, orientàrem (val.), orientàssim (bal.), orientéssem, orientàssem (val., bal.) |
| orientéssiu, orientàreu (val.), orientàssiu (bal.), orientésseu, orientàsseu (val., bal.) |
| orientessin, orientaren (val.), orientassin (bal.), orientessen, orientassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) orientat |
| haguessis (hagueres) orientat |
| hagués (haguera) orientat |
| haguéssim (haguérem) orientat |
| haguéssiu (haguéreu) orientat |
| haguessin (hagueren) orientat |
Mode imperatiu
Present
| orienta |
| orienti, oriente (val.) |
| orientem |
| orienteu, orientau (bal.) |
| orientin, orienten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | orientar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver orientat |
| Gerundi | orientant |
| Gerundi compost | havent orientat |
| Participi | orientat , orientada , orientats , orientades |
Definició
- Disposar quelcom en relació als punts cardinals.
- Determinar una posició respecte als punts cardinals.
- Ajudar algú informant-lo sobre un tema de manera que obtingui els coneixements necessaris per poder actuar convenientment.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017