orellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| orello (cent.), orelle (val.), orell (bal.) |
| orelles |
| orella |
| orellem, orellam (bal.) |
| orelleu, orellau (bal.) |
| orellen |
Perfet
| he orellat |
| has orellat |
| ha orellat |
| hem orellat |
| heu orellat |
| han orellat |
Imperfet
| orellava |
| orellaves |
| orellava |
| orellàvem |
| orellàveu |
| orellaven |
Plusquamperfet
| havia orellat |
| havies orellat |
| havia orellat |
| havíem orellat |
| havíeu orellat |
| havien orellat |
Passat simple
| orellí |
| orellares |
| orellà |
| orellàrem |
| orellàreu |
| orellaren |
Passat perifràstic
| vaig orellar |
| vas (vares) orellar |
| va orellar |
| vam (vàrem) orellar |
| vau (vàreu) orellar |
| van (varen) orellar |
Passat anterior
| haguí orellat |
| hagueres orellat |
| hagué orellat |
| haguérem orellat |
| haguéreu orellat |
| hagueren orellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver orellat |
| vas haver orellat |
| va haver orellat |
| vam haver orellat |
| vau haver orellat |
| van haver orellat |
Futur
| orellaré |
| orellaràs |
| orellarà |
| orellarem |
| orellareu |
| orellaran |
Futur perfet
| hauré orellat |
| hauràs orellat |
| haurà orellat |
| haurem orellat |
| haureu orellat |
| hauran orellat |
Condicional
| orellaria |
| orellaries |
| orellaria |
| orellaríem |
| orellaríeu |
| orellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) orellat |
| hauries (hagueres) orellat |
| hauria (haguera) orellat |
| hauríem (haguérem) orellat |
| hauríeu (haguéreu) orellat |
| haurien (hagueren) orellat |
Mode subjuntiu
Present
| orelli, orelle (val.) |
| orellis, orelles (val.) |
| orelli, orelle (val.) |
| orellem |
| orelleu |
| orellin, orellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) orellat |
| hagis (hages) orellat |
| hagi (haja) orellat |
| hàgim (hàgem) orellat |
| hàgiu (hàgeu) orellat |
| hagin (hagen) orellat |
Imperfet
| orellés, orellara (val.), orellàs (val., bal.) |
| orellessis, orellares (val.), orellassis (bal.), orellesses, orellasses (val., bal.) |
| orellés, orellara (val.), orellàs (val., bal.) |
| orelléssim, orellàrem (val.), orellàssim (bal.), orelléssem, orellàssem (val., bal.) |
| orelléssiu, orellàreu (val.), orellàssiu (bal.), orellésseu, orellàsseu (val., bal.) |
| orellessin, orellaren (val.), orellassin (bal.), orellessen, orellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) orellat |
| haguessis (hagueres) orellat |
| hagués (haguera) orellat |
| haguéssim (haguérem) orellat |
| haguéssiu (haguéreu) orellat |
| haguessin (hagueren) orellat |
Mode imperatiu
Present
| orella |
| orelli, orelle (val.) |
| orellem |
| orelleu, orellau (bal.) |
| orellin, orellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | orellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver orellat |
| Gerundi | orellant |
| Gerundi compost | havent orellat |
| Participi | orellat , orellada , orellats , orellades |
Definició
- Moure les orelles, especialment un animal.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017