Conjugació del verb «orellar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

orellar

Mode indicatiu

Present
jo orello (cent.), orelle (val.), orell (bal.)
tu orelles
ell, ella, vostè orella
nosaltres orellem, orellam (bal.)
vosaltres, vós orelleu, orellau (bal.)
ells, elles, vostès orellen
Perfet
jo he orellat
tu has orellat
ell, ella, vostè ha orellat
nosaltres hem orellat
vosaltres, vós heu orellat
ells, elles, vostès han orellat
Imperfet
jo orellava
tu orellaves
ell, ella, vostè orellava
nosaltres orellàvem
vosaltres, vós orellàveu
ells, elles, vostès orellaven
Plusquamperfet
jo havia orellat
tu havies orellat
ell, ella, vostè havia orellat
nosaltres havíem orellat
vosaltres, vós havíeu orellat
ells, elles, vostès havien orellat
Passat simple
jo orellí
tu orellares
ell, ella, vostè orellà
nosaltres orellàrem
vosaltres, vós orellàreu
ells, elles, vostès orellaren
Passat perifràstic
jo vaig orellar
tu vas (vares) orellar
ell, ella, vostè va orellar
nosaltres vam (vàrem) orellar
vosaltres, vós vau (vàreu) orellar
ells, elles, vostès van (varen) orellar
Passat anterior
jo haguí orellat
tu hagueres orellat
ell, ella, vostè hagué orellat
nosaltres haguérem orellat
vosaltres, vós haguéreu orellat
ells, elles, vostès hagueren orellat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver orellat
tu vas haver orellat
ell, ella, vostè va haver orellat
nosaltres vam haver orellat
vosaltres, vós vau haver orellat
ells, elles, vostès van haver orellat
Futur
jo orellaré
tu orellaràs
ell, ella, vostè orellarà
nosaltres orellarem
vosaltres, vós orellareu
ells, elles, vostès orellaran
Futur perfet
jo hauré orellat
tu hauràs orellat
ell, ella, vostè haurà orellat
nosaltres haurem orellat
vosaltres, vós haureu orellat
ells, elles, vostès hauran orellat
Condicional
jo orellaria
tu orellaries
ell, ella, vostè orellaria
nosaltres orellaríem
vosaltres, vós orellaríeu
ells, elles, vostès orellarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) orellat
tu hauries (hagueres) orellat
ell, ella, vostè hauria (haguera) orellat
nosaltres hauríem (haguérem) orellat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) orellat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) orellat

orellar

Mode subjuntiu

Present
jo orelli, orelle (val.)
tu orellis, orelles (val.)
ell, ella, vostè orelli, orelle (val.)
nosaltres orellem
vosaltres, vós orelleu
ells, elles, vostès orellin, orellen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) orellat
tu hagis (hages) orellat
ell, ella, vostè hagi (haja) orellat
nosaltres hàgim (hàgem) orellat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) orellat
ells, elles, vostès hagin (hagen) orellat
Imperfet
jo orellés, orellara (val.), orellàs (val., bal.)
tu orellessis, orellares (val.), orellassis (bal.), orellesses, orellasses (val., bal.)
ell, ella, vostè orellés, orellara (val.), orellàs (val., bal.)
nosaltres orelléssim, orellàrem (val.), orellàssim (bal.), orelléssem, orellàssem (val., bal.)
vosaltres, vós orelléssiu, orellàreu (val.), orellàssiu (bal.), orellésseu, orellàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès orellessin, orellaren (val.), orellassin (bal.), orellessen, orellassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) orellat
tu haguessis (hagueres) orellat
ell, ella, vostè hagués (haguera) orellat
nosaltres haguéssim (haguérem) orellat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) orellat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) orellat

orellar

Imperatiu

Present
tu orella
ell, ella, vostè orelli, orelle (val.)
nosaltres orellem
vosaltres, vós orelleu, orellau (bal.)
ells, elles, vostès orellin, orellen (val.)

orellar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu orellar
Infinitiu compost haver orellat
Gerundi orellant
Gerundi compost havent orellat
Participi orellat, orellada, orellats, orellades