orejar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| orejo (cent.), orege (val.), oreig (bal.) |
| oreges |
| oreja |
| oregem, orejam (bal.) |
| oregeu, orejau (bal.) |
| oregen |
Perfet
| he orejat |
| has orejat |
| ha orejat |
| hem orejat |
| heu orejat |
| han orejat |
Imperfet
| orejava |
| orejaves |
| orejava |
| orejàvem |
| orejàveu |
| orejaven |
Plusquamperfet
| havia orejat |
| havies orejat |
| havia orejat |
| havíem orejat |
| havíeu orejat |
| havien orejat |
Passat simple
| oregí |
| orejares |
| orejà |
| orejàrem |
| orejàreu |
| orejaren |
Passat perifràstic
| vaig orejar |
| vas (vares) orejar |
| va orejar |
| vam (vàrem) orejar |
| vau (vàreu) orejar |
| van (varen) orejar |
Passat anterior
| haguí orejat |
| hagueres orejat |
| hagué orejat |
| haguérem orejat |
| haguéreu orejat |
| hagueren orejat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver orejat |
| vas haver orejat |
| va haver orejat |
| vam haver orejat |
| vau haver orejat |
| van haver orejat |
Futur
| orejaré |
| orejaràs |
| orejarà |
| orejarem |
| orejareu |
| orejaran |
Futur perfet
| hauré orejat |
| hauràs orejat |
| haurà orejat |
| haurem orejat |
| haureu orejat |
| hauran orejat |
Condicional
| orejaria |
| orejaries |
| orejaria |
| orejaríem |
| orejaríeu |
| orejarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) orejat |
| hauries (hagueres) orejat |
| hauria (haguera) orejat |
| hauríem (haguérem) orejat |
| hauríeu (haguéreu) orejat |
| haurien (hagueren) orejat |
Mode subjuntiu
Present
| oregi, orege (val.) |
| oregis, oreges (val.) |
| oregi, orege (val.) |
| oregem |
| oregeu |
| oregin, oregen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) orejat |
| hagis (hages) orejat |
| hagi (haja) orejat |
| hàgim (hàgem) orejat |
| hàgiu (hàgeu) orejat |
| hagin (hagen) orejat |
Imperfet
| oregés, orejara (val.), orejàs (val., bal.) |
| oregessis, orejares (val.), orejassis (bal.), oregesses, orejasses (val., bal.) |
| oregés, orejara (val.), orejàs (val., bal.) |
| oregéssim, orejàrem (val.), orejàssim (bal.), oregéssem, orejàssem (val., bal.) |
| oregéssiu, orejàreu (val.), orejàssiu (bal.), oregésseu, orejàsseu (val., bal.) |
| oregessin, orejaren (val.), orejassin (bal.), oregessen, orejassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) orejat |
| haguessis (hagueres) orejat |
| hagués (haguera) orejat |
| haguéssim (haguérem) orejat |
| haguéssiu (haguéreu) orejat |
| haguessin (hagueren) orejat |
Mode imperatiu
Present
| oreja |
| oregi, orege (val.) |
| oregem |
| oregeu, orejau (bal.) |
| oregin, oregen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | orejar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver orejat |
| Gerundi | orejant |
| Gerundi compost | havent orejat |
| Participi | orejat , orejada , orejats , orejades |
Definició
- Exposar a l’aire, a l’oreig.
- Prendre l’aire, l’oreig.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017