ordenar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| ordeno (cent.), ordene (val.), ordén (bal.) |
| ordenes |
| ordena |
| ordenem, ordenam (bal.) |
| ordeneu, ordenau (bal.) |
| ordenen |
Perfet
| he ordenat |
| has ordenat |
| ha ordenat |
| hem ordenat |
| heu ordenat |
| han ordenat |
Imperfet
| ordenava |
| ordenaves |
| ordenava |
| ordenàvem |
| ordenàveu |
| ordenaven |
Plusquamperfet
| havia ordenat |
| havies ordenat |
| havia ordenat |
| havíem ordenat |
| havíeu ordenat |
| havien ordenat |
Passat simple
| ordení |
| ordenares |
| ordenà |
| ordenàrem |
| ordenàreu |
| ordenaren |
Passat perifràstic
| vaig ordenar |
| vas (vares) ordenar |
| va ordenar |
| vam (vàrem) ordenar |
| vau (vàreu) ordenar |
| van (varen) ordenar |
Passat anterior
| haguí ordenat |
| hagueres ordenat |
| hagué ordenat |
| haguérem ordenat |
| haguéreu ordenat |
| hagueren ordenat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver ordenat |
| vas haver ordenat |
| va haver ordenat |
| vam haver ordenat |
| vau haver ordenat |
| van haver ordenat |
Futur
| ordenaré |
| ordenaràs |
| ordenarà |
| ordenarem |
| ordenareu |
| ordenaran |
Futur perfet
| hauré ordenat |
| hauràs ordenat |
| haurà ordenat |
| haurem ordenat |
| haureu ordenat |
| hauran ordenat |
Condicional
| ordenaria |
| ordenaries |
| ordenaria |
| ordenaríem |
| ordenaríeu |
| ordenarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) ordenat |
| hauries (hagueres) ordenat |
| hauria (haguera) ordenat |
| hauríem (haguérem) ordenat |
| hauríeu (haguéreu) ordenat |
| haurien (hagueren) ordenat |
Mode subjuntiu
Present
| ordeni, ordene (val.) |
| ordenis, ordenes (val.) |
| ordeni, ordene (val.) |
| ordenem |
| ordeneu |
| ordenin, ordenen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) ordenat |
| hagis (hages) ordenat |
| hagi (haja) ordenat |
| hàgim (hàgem) ordenat |
| hàgiu (hàgeu) ordenat |
| hagin (hagen) ordenat |
Imperfet
| ordenés, ordenara (val.), ordenàs (val., bal.) |
| ordenessis, ordenares (val.), ordenassis (bal.), ordenesses, ordenasses (val., bal.) |
| ordenés, ordenara (val.), ordenàs (val., bal.) |
| ordenéssim, ordenàrem (val.), ordenàssim (bal.), ordenéssem, ordenàssem (val., bal.) |
| ordenéssiu, ordenàreu (val.), ordenàssiu (bal.), ordenésseu, ordenàsseu (val., bal.) |
| ordenessin, ordenaren (val.), ordenassin (bal.), ordenessen, ordenassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) ordenat |
| haguessis (hagueres) ordenat |
| hagués (haguera) ordenat |
| haguéssim (haguérem) ordenat |
| haguéssiu (haguéreu) ordenat |
| haguessin (hagueren) ordenat |
Mode imperatiu
Present
| ordena |
| ordeni, ordene (val.) |
| ordenem |
| ordeneu, ordenau (bal.) |
| ordenin, ordenen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | ordenar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver ordenat |
| Gerundi | ordenant |
| Gerundi compost | havent ordenat |
| Participi | ordenat , ordenada , ordenats , ordenades |
Definició
- Arranjar en un ordre.
- Concedir un orde sagrat.
- Rebre un orde sagrat.
- Donar ordres, manar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017