oficiar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| oficio (cent.), oficie (val.), oficii (bal.) |
| oficies |
| oficia |
| oficiem, oficiam (bal.) |
| oficieu, oficiau (bal.) |
| oficien |
Perfet
| he oficiat |
| has oficiat |
| ha oficiat |
| hem oficiat |
| heu oficiat |
| han oficiat |
Imperfet
| oficiava |
| oficiaves |
| oficiava |
| oficiàvem |
| oficiàveu |
| oficiaven |
Plusquamperfet
| havia oficiat |
| havies oficiat |
| havia oficiat |
| havíem oficiat |
| havíeu oficiat |
| havien oficiat |
Passat simple
| oficií |
| oficiares |
| oficià |
| oficiàrem |
| oficiàreu |
| oficiaren |
Passat perifràstic
| vaig oficiar |
| vas (vares) oficiar |
| va oficiar |
| vam (vàrem) oficiar |
| vau (vàreu) oficiar |
| van (varen) oficiar |
Passat anterior
| haguí oficiat |
| hagueres oficiat |
| hagué oficiat |
| haguérem oficiat |
| haguéreu oficiat |
| hagueren oficiat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver oficiat |
| vas haver oficiat |
| va haver oficiat |
| vam haver oficiat |
| vau haver oficiat |
| van haver oficiat |
Futur
| oficiaré |
| oficiaràs |
| oficiarà |
| oficiarem |
| oficiareu |
| oficiaran |
Futur perfet
| hauré oficiat |
| hauràs oficiat |
| haurà oficiat |
| haurem oficiat |
| haureu oficiat |
| hauran oficiat |
Condicional
| oficiaria |
| oficiaries |
| oficiaria |
| oficiaríem |
| oficiaríeu |
| oficiarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) oficiat |
| hauries (hagueres) oficiat |
| hauria (haguera) oficiat |
| hauríem (haguérem) oficiat |
| hauríeu (haguéreu) oficiat |
| haurien (hagueren) oficiat |
Mode subjuntiu
Present
| oficiï, oficie (val.) |
| oficiïs, oficies (val.) |
| oficiï, oficie (val.) |
| oficiem |
| oficieu |
| oficiïn, oficien (val.) |
Perfet
| hagi (haja) oficiat |
| hagis (hages) oficiat |
| hagi (haja) oficiat |
| hàgim (hàgem) oficiat |
| hàgiu (hàgeu) oficiat |
| hagin (hagen) oficiat |
Imperfet
| oficiés, oficiara (val.), oficiàs (val., bal.) |
| oficiessis, oficiares (val.), oficiassis (bal.), oficiesses, oficiasses (val., bal.) |
| oficiés, oficiara (val.), oficiàs (val., bal.) |
| oficiéssim, oficiàrem (val.), oficiàssim (bal.), oficiéssem, oficiàssem (val., bal.) |
| oficiéssiu, oficiàreu (val.), oficiàssiu (bal.), oficiésseu, oficiàsseu (val., bal.) |
| oficiessin, oficiaren (val.), oficiassin (bal.), oficiessen, oficiassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) oficiat |
| haguessis (hagueres) oficiat |
| hagués (haguera) oficiat |
| haguéssim (haguérem) oficiat |
| haguéssiu (haguéreu) oficiat |
| haguessin (hagueren) oficiat |
Mode imperatiu
Present
| oficia |
| oficiï, oficie (val.) |
| oficiem |
| oficieu, oficiau (bal.) |
| oficiïn, oficien (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | oficiar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver oficiat |
| Gerundi | oficiant |
| Gerundi compost | havent oficiat |
| Participi | oficiat , oficiada , oficiats , oficiades |
Definició
- Celebrar els oficis litúrgics.
- Comunicar l’ofici d’una resolució.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017