Conjugació en català del verb «ofendre»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ofendre

Mode indicatiu

Present
jo ofenc
tu ofens
ell, ella, vostè ofèn / ofén
nosaltres ofenem
vosaltres, vós ofeneu
ells, elles, vostès ofenen
Perfet
jo he ofès / ofés
tu has ofès / ofés
ell, ella, vostè ha ofès / ofés
nosaltres hem ofès / ofés
vosaltres, vós heu ofès / ofés
ells, elles, vostès han ofès / ofés
Imperfet
jo ofenia
tu ofenies
ell, ella, vostè ofenia
nosaltres ofeníem
vosaltres, vós ofeníeu
ells, elles, vostès ofenien
Plusquamperfet
jo havia ofès / ofés
tu havies ofès / ofés
ell, ella, vostè havia ofès / ofés
nosaltres havíem ofès / ofés
vosaltres, vós havíeu ofès / ofés
ells, elles, vostès havien ofès / ofés
Passat simple
jo ofenguí
tu ofengueres
ell, ella, vostè ofengué
nosaltres ofenguérem
vosaltres, vós ofenguéreu
ells, elles, vostès ofengueren
Passat perifràstic
jo vaig ofendre
tu vas (vares) ofendre
ell, ella, vostè va ofendre
nosaltres vam (vàrem) ofendre
vosaltres, vós vau (vàreu) ofendre
ells, elles, vostès van (varen) ofendre
Passat anterior
jo haguí ofès / ofés
tu hagueres ofès / ofés
ell, ella, vostè hagué ofès / ofés
nosaltres haguérem ofès / ofés
vosaltres, vós haguéreu ofès / ofés
ells, elles, vostès hagueren ofès / ofés
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ofès / ofés
tu vas haver ofès / ofés
ell, ella, vostè va haver ofès / ofés
nosaltres vam haver ofès / ofés
vosaltres, vós vau haver ofès / ofés
ells, elles, vostès van haver ofès / ofés
Futur
jo ofendré
tu ofendràs
ell, ella, vostè ofendrà
nosaltres ofendrem
vosaltres, vós ofendreu
ells, elles, vostès ofendran
Futur perfet
jo hauré ofès / ofés
tu hauràs ofès / ofés
ell, ella, vostè haurà ofès / ofés
nosaltres haurem ofès / ofés
vosaltres, vós haureu ofès / ofés
ells, elles, vostès hauran ofès / ofés
Condicional
jo ofendria
tu ofendries
ell, ella, vostè ofendria
nosaltres ofendríem
vosaltres, vós ofendríeu
ells, elles, vostès ofendrien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ofès / ofés
tu hauries (hagueres) ofès / ofés
ell, ella, vostè hauria (haguera) ofès / ofés
nosaltres hauríem (haguérem) ofès / ofés
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ofès / ofés
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ofès / ofés
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ofendre

Mode subjuntiu

Present
jo ofengui, ofenga (val.)
tu ofenguis, ofengues (val.)
ell, ella, vostè ofengui, ofenga (val.)
nosaltres ofenguem
vosaltres, vós ofengueu
ells, elles, vostès ofenguin, ofenguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) ofès / ofés
tu hagis (hages) ofès / ofés
ell, ella, vostè hagi (haja) ofès / ofés
nosaltres hàgim (hàgem) ofès / ofés
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ofès / ofés
ells, elles, vostès hagin (hagen) ofès / ofés
Imperfet
jo ofengués, ofenguera (val.)
tu ofenguessis, ofengueres (val.), ofenguesses
ell, ella, vostè ofengués, ofenguera (val.)
nosaltres ofenguéssim, ofenguérem (val.), ofenguéssem
vosaltres, vós ofenguéssiu, ofenguéreu (val.), ofenguésseu
ells, elles, vostès ofenguessin, ofengueren (val.), ofenguessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ofès / ofés
tu haguessis (hagueres) ofès / ofés
ell, ella, vostè hagués (haguera) ofès / ofés
nosaltres haguéssim (haguérem) ofès / ofés
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ofès / ofés
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ofès / ofés
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ofendre

Mode imperatiu

Present
tu ofèn / ofén
ell, ella, vostè ofengui, ofenga (val.)
nosaltres ofenguem
vosaltres, vós ofeneu
ells, elles, vostès ofenguin, ofenguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ofendre

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ofendre
Infinitiu compost haver ofès / ofés
Gerundi ofenent
Gerundi compost havent ofès / ofés
Participi ofès / ofés, ofesa, ofesos, ofeses
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

ofendre

  1. Fer mal a una persona, especialment si es tracta d'un dany emocional o contra la dignitat.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.