Conjugació en català del verb «obvenir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

obvenir

Mode indicatiu

Present
jo obvinc, obvenc (bal.)
tu obvens
ell, ella, vostè obvé
nosaltres obvenim
vosaltres, vós obveniu
ells, elles, vostès obvenen
Perfet
jo he obvingut, he obvengut (bal.)
tu has obvingut, has obvengut (bal.)
ell, ella, vostè ha obvingut, ha obvengut (bal.)
nosaltres hem obvingut, hem obvengut (bal.)
vosaltres, vós heu obvingut, heu obvengut (bal.)
ells, elles, vostès han obvingut, han obvengut (bal.)
Imperfet
jo obvenia
tu obvenies
ell, ella, vostè obvenia
nosaltres obveníem
vosaltres, vós obveníeu
ells, elles, vostès obvenien
Plusquamperfet
jo havia obvingut, havia obvengut (bal.)
tu havies obvingut, havies obvengut (bal.)
ell, ella, vostè havia obvingut, havia obvengut (bal.)
nosaltres havíem obvingut, havíem obvengut (bal.)
vosaltres, vós havíeu obvingut, havíeu obvengut (bal.)
ells, elles, vostès havien obvingut, havien obvengut (bal.)
Passat simple
jo obvinguí, obvenguí (bal.)
tu obvingueres, obvengueres (bal.)
ell, ella, vostè obvingué, obvengué (bal.)
nosaltres obvinguérem, obvenguérem (bal.)
vosaltres, vós obvinguéreu, obvenguéreu (bal.)
ells, elles, vostès obvingueren, obvengueren (bal.)
Passat perifràstic
jo vaig obvenir / obvindre
tu vas (vares) obvenir / obvindre
ell, ella, vostè va obvenir / obvindre
nosaltres vam (vàrem) obvenir / obvindre
vosaltres, vós vau (vàreu) obvenir / obvindre
ells, elles, vostès van (varen) obvenir / obvindre
Passat anterior
jo haguí obvingut, haguí obvengut (bal.)
tu hagueres obvingut, hagueres obvengut (bal.)
ell, ella, vostè hagué obvingut, hagué obvengut (bal.)
nosaltres haguérem obvingut, haguérem obvengut (bal.)
vosaltres, vós haguéreu obvingut, haguéreu obvengut (bal.)
ells, elles, vostès hagueren obvingut, hagueren obvengut (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver obvingut, vaig haver obvengut (bal.)
tu vas haver obvingut, vas haver obvengut (bal.)
ell, ella, vostè va haver obvingut, va haver obvengut (bal.)
nosaltres vam haver obvingut, vam haver obvengut (bal.)
vosaltres, vós vau haver obvingut, vau haver obvengut (bal.)
ells, elles, vostès van haver obvingut, van haver obvengut (bal.)
Futur
jo obvindré, obvendré (bal.)
tu obvindràs, obvendràs (bal.)
ell, ella, vostè obvindrà, obvendrà (bal.)
nosaltres obvindrem, obvendrem (bal.)
vosaltres, vós obvindreu, obvendreu (bal.)
ells, elles, vostès obvindran, obvendran (bal.)
Futur perfet
jo hauré obvingut, hauré obvengut (bal.)
tu hauràs obvingut, hauràs obvengut (bal.)
ell, ella, vostè haurà obvingut, haurà obvengut (bal.)
nosaltres haurem obvingut, haurem obvengut (bal.)
vosaltres, vós haureu obvingut, haureu obvengut (bal.)
ells, elles, vostès hauran obvingut, hauran obvengut (bal.)
Condicional
jo obvindria, obvendria (bal.)
tu obvindries, obvendries (bal.)
ell, ella, vostè obvindria, obvendria (bal.)
nosaltres obvindríem, obvendríem (bal.)
vosaltres, vós obvindríeu, obvendríeu (bal.)
ells, elles, vostès obvindrien, obvendrien (bal.)
Condicional perfet
jo hauria (haguera) obvingut, hauria (haguera) obvengut (bal.)
tu hauries (hagueres) obvingut, hauries (hagueres) obvengut (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) obvingut, hauria (haguera) obvengut (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) obvingut, hauríem (haguérem) obvengut (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) obvingut, hauríeu (haguéreu) obvengut (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) obvingut, haurien (hagueren) obvengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

obvenir

Mode subjuntiu

Present
jo obvingui, obvinga (val.), obvengui (bal.)
tu obvinguis, obvingues (val.), obvenguis (bal.)
ell, ella, vostè obvingui, obvinga (val.), obvengui (bal.)
nosaltres obvinguem, obvenguem (bal.)
vosaltres, vós obvingueu, obvengueu (bal.)
ells, elles, vostès obvinguin, obvinguen (val.), obvenguin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) obvingut, hagi (haja) obvengut (bal.)
tu hagis (hages) obvingut, hagis (hages) obvengut (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) obvingut, hagi (haja) obvengut (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) obvingut, hàgim (hàgem) obvengut (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) obvingut, hàgiu (hàgeu) obvengut (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) obvingut, hagin (hagen) obvengut (bal.)
Imperfet
jo obvingués, obvinguera (val.), obvengués (bal.)
tu obvinguessis, obvingueres (val.), obvinguesses, obvenguessis (bal.)
ell, ella, vostè obvingués, obvinguera (val.), obvengués (bal.)
nosaltres obvinguéssim, obvinguérem (val.), obvinguéssem, obvenguéssim (bal.)
vosaltres, vós obvinguéssiu, obvinguéreu (val.), obvinguésseu, obvenguéssiu (bal.)
ells, elles, vostès obvinguessin, obvingueren (val.), obvinguessen, obvenguessin (bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) obvingut, hagués (haguera) obvengut (bal.)
tu haguessis (hagueres) obvingut, haguessis (hagueres) obvengut (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) obvingut, hagués (haguera) obvengut (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) obvingut, haguéssim (haguérem) obvengut (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) obvingut, haguéssiu (haguéreu) obvengut (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) obvingut, haguessin (hagueren) obvengut (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

obvenir

Mode imperatiu

Present
tu obvén
ell, ella, vostè obvingui, obvinga (val.), obvengui (bal.)
nosaltres obvinguem, obvenguem (bal.)
vosaltres, vós obveniu
ells, elles, vostès obvinguin, obvinguen (val.), obvenguin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

obvenir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu obvenir / obvindre
Infinitiu compost haver obvingut, haver obvengut (bal.)
Gerundi obvenint
Gerundi compost havent obvingut, havent obvengut (bal.)
Participi obvingut, obvengut (bal.), obvinguda, obvenguda (bal.), obvinguts, obvenguts (bal.), obvingudes, obvengudes (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

obvenir

  1. Venir, escaure eventualment.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.