Conjugació del verb «obstinar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

obstinar

Mode indicatiu

Present
jo obstino (cent.), obstine (val.), obstín (bal.)
tu obstines
ell, ella, vostè obstina
nosaltres obstinem, obstinam (bal.)
vosaltres, vós obstineu, obstinau (bal.)
ells, elles, vostès obstinen
Perfet
jo he obstinat
tu has obstinat
ell, ella, vostè ha obstinat
nosaltres hem obstinat
vosaltres, vós heu obstinat
ells, elles, vostès han obstinat
Imperfet
jo obstinava
tu obstinaves
ell, ella, vostè obstinava
nosaltres obstinàvem
vosaltres, vós obstinàveu
ells, elles, vostès obstinaven
Plusquamperfet
jo havia obstinat
tu havies obstinat
ell, ella, vostè havia obstinat
nosaltres havíem obstinat
vosaltres, vós havíeu obstinat
ells, elles, vostès havien obstinat
Passat simple
jo obstiní
tu obstinares
ell, ella, vostè obstinà
nosaltres obstinàrem
vosaltres, vós obstinàreu
ells, elles, vostès obstinaren
Passat perifràstic
jo vaig obstinar
tu vas (vares) obstinar
ell, ella, vostè va obstinar
nosaltres vam (vàrem) obstinar
vosaltres, vós vau (vàreu) obstinar
ells, elles, vostès van (varen) obstinar
Passat anterior
jo haguí obstinat
tu hagueres obstinat
ell, ella, vostè hagué obstinat
nosaltres haguérem obstinat
vosaltres, vós haguéreu obstinat
ells, elles, vostès hagueren obstinat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver obstinat
tu vas haver obstinat
ell, ella, vostè va haver obstinat
nosaltres vam haver obstinat
vosaltres, vós vau haver obstinat
ells, elles, vostès van haver obstinat
Futur
jo obstinaré
tu obstinaràs
ell, ella, vostè obstinarà
nosaltres obstinarem
vosaltres, vós obstinareu
ells, elles, vostès obstinaran
Futur perfet
jo hauré obstinat
tu hauràs obstinat
ell, ella, vostè haurà obstinat
nosaltres haurem obstinat
vosaltres, vós haureu obstinat
ells, elles, vostès hauran obstinat
Condicional
jo obstinaria
tu obstinaries
ell, ella, vostè obstinaria
nosaltres obstinaríem
vosaltres, vós obstinaríeu
ells, elles, vostès obstinarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) obstinat
tu hauries (hagueres) obstinat
ell, ella, vostè hauria (haguera) obstinat
nosaltres hauríem (haguérem) obstinat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) obstinat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) obstinat

obstinar

Mode subjuntiu

Present
jo obstini, obstine (val.)
tu obstinis, obstines (val.)
ell, ella, vostè obstini, obstine (val.)
nosaltres obstinem
vosaltres, vós obstineu
ells, elles, vostès obstinin, obstinen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) obstinat
tu hagis (hages) obstinat
ell, ella, vostè hagi (haja) obstinat
nosaltres hàgim (hàgem) obstinat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) obstinat
ells, elles, vostès hagin (hagen) obstinat
Imperfet
jo obstinés, obstinara (val.), obstinàs (val., bal.)
tu obstinessis, obstinares (val.), obstinassis (bal.), obstinesses, obstinasses (val., bal.)
ell, ella, vostè obstinés, obstinara (val.), obstinàs (val., bal.)
nosaltres obstinéssim, obstinàrem (val.), obstinàssim (bal.), obstinéssem, obstinàssem (val., bal.)
vosaltres, vós obstinéssiu, obstinàreu (val.), obstinàssiu (bal.), obstinésseu, obstinàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès obstinessin, obstinaren (val.), obstinassin (bal.), obstinessen, obstinassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) obstinat
tu haguessis (hagueres) obstinat
ell, ella, vostè hagués (haguera) obstinat
nosaltres haguéssim (haguérem) obstinat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) obstinat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) obstinat

obstinar

Imperatiu

Present
tu obstina
ell, ella, vostè obstini, obstine (val.)
nosaltres obstinem
vosaltres, vós obstineu, obstinau (bal.)
ells, elles, vostès obstinin, obstinen (val.)

obstinar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu obstinar
Infinitiu compost haver obstinat
Gerundi obstinant
Gerundi compost havent obstinat
Participi obstinat, obstinada, obstinats, obstinades