obstinar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| obstino (cent.), obstine (val.), obstín (bal.) |
| obstines |
| obstina |
| obstinem, obstinam (bal.) |
| obstineu, obstinau (bal.) |
| obstinen |
Perfet
| he obstinat |
| has obstinat |
| ha obstinat |
| hem obstinat |
| heu obstinat |
| han obstinat |
Imperfet
| obstinava |
| obstinaves |
| obstinava |
| obstinàvem |
| obstinàveu |
| obstinaven |
Plusquamperfet
| havia obstinat |
| havies obstinat |
| havia obstinat |
| havíem obstinat |
| havíeu obstinat |
| havien obstinat |
Passat simple
| obstiní |
| obstinares |
| obstinà |
| obstinàrem |
| obstinàreu |
| obstinaren |
Passat perifràstic
| vaig obstinar |
| vas (vares) obstinar |
| va obstinar |
| vam (vàrem) obstinar |
| vau (vàreu) obstinar |
| van (varen) obstinar |
Passat anterior
| haguí obstinat |
| hagueres obstinat |
| hagué obstinat |
| haguérem obstinat |
| haguéreu obstinat |
| hagueren obstinat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver obstinat |
| vas haver obstinat |
| va haver obstinat |
| vam haver obstinat |
| vau haver obstinat |
| van haver obstinat |
Futur
| obstinaré |
| obstinaràs |
| obstinarà |
| obstinarem |
| obstinareu |
| obstinaran |
Futur perfet
| hauré obstinat |
| hauràs obstinat |
| haurà obstinat |
| haurem obstinat |
| haureu obstinat |
| hauran obstinat |
Condicional
| obstinaria |
| obstinaries |
| obstinaria |
| obstinaríem |
| obstinaríeu |
| obstinarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) obstinat |
| hauries (hagueres) obstinat |
| hauria (haguera) obstinat |
| hauríem (haguérem) obstinat |
| hauríeu (haguéreu) obstinat |
| haurien (hagueren) obstinat |
Mode subjuntiu
Present
| obstini, obstine (val.) |
| obstinis, obstines (val.) |
| obstini, obstine (val.) |
| obstinem |
| obstineu |
| obstinin, obstinen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) obstinat |
| hagis (hages) obstinat |
| hagi (haja) obstinat |
| hàgim (hàgem) obstinat |
| hàgiu (hàgeu) obstinat |
| hagin (hagen) obstinat |
Imperfet
| obstinés, obstinara (val.), obstinàs (val., bal.) |
| obstinessis, obstinares (val.), obstinassis (bal.), obstinesses, obstinasses (val., bal.) |
| obstinés, obstinara (val.), obstinàs (val., bal.) |
| obstinéssim, obstinàrem (val.), obstinàssim (bal.), obstinéssem, obstinàssem (val., bal.) |
| obstinéssiu, obstinàreu (val.), obstinàssiu (bal.), obstinésseu, obstinàsseu (val., bal.) |
| obstinessin, obstinaren (val.), obstinassin (bal.), obstinessen, obstinassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) obstinat |
| haguessis (hagueres) obstinat |
| hagués (haguera) obstinat |
| haguéssim (haguérem) obstinat |
| haguéssiu (haguéreu) obstinat |
| haguessin (hagueren) obstinat |
Mode imperatiu
Present
| obstina |
| obstini, obstine (val.) |
| obstinem |
| obstineu, obstinau (bal.) |
| obstinin, obstinen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | obstinar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver obstinat |
| Gerundi | obstinant |
| Gerundi compost | havent obstinat |
| Participi | obstinat , obstinada , obstinats , obstinades |
Definició
- Persistir en una opinió, una conducta, un tema.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017