Conjugació del verb «obstar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

obstar

Mode indicatiu

Present
jo obsto (cent.), obste (val.), obst (bal.)
tu obstes
ell, ella, vostè obsta
nosaltres obstem, obstam (bal.)
vosaltres, vós obsteu, obstau (bal.)
ells, elles, vostès obsten
Perfet
jo he obstat
tu has obstat
ell, ella, vostè ha obstat
nosaltres hem obstat
vosaltres, vós heu obstat
ells, elles, vostès han obstat
Imperfet
jo obstava
tu obstaves
ell, ella, vostè obstava
nosaltres obstàvem
vosaltres, vós obstàveu
ells, elles, vostès obstaven
Plusquamperfet
jo havia obstat
tu havies obstat
ell, ella, vostè havia obstat
nosaltres havíem obstat
vosaltres, vós havíeu obstat
ells, elles, vostès havien obstat
Passat simple
jo obstí
tu obstares
ell, ella, vostè obstà
nosaltres obstàrem
vosaltres, vós obstàreu
ells, elles, vostès obstaren
Passat perifràstic
jo vaig obstar
tu vas (vares) obstar
ell, ella, vostè va obstar
nosaltres vam (vàrem) obstar
vosaltres, vós vau (vàreu) obstar
ells, elles, vostès van (varen) obstar
Passat anterior
jo haguí obstat
tu hagueres obstat
ell, ella, vostè hagué obstat
nosaltres haguérem obstat
vosaltres, vós haguéreu obstat
ells, elles, vostès hagueren obstat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver obstat
tu vas haver obstat
ell, ella, vostè va haver obstat
nosaltres vam haver obstat
vosaltres, vós vau haver obstat
ells, elles, vostès van haver obstat
Futur
jo obstaré
tu obstaràs
ell, ella, vostè obstarà
nosaltres obstarem
vosaltres, vós obstareu
ells, elles, vostès obstaran
Futur perfet
jo hauré obstat
tu hauràs obstat
ell, ella, vostè haurà obstat
nosaltres haurem obstat
vosaltres, vós haureu obstat
ells, elles, vostès hauran obstat
Condicional
jo obstaria
tu obstaries
ell, ella, vostè obstaria
nosaltres obstaríem
vosaltres, vós obstaríeu
ells, elles, vostès obstarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) obstat
tu hauries (hagueres) obstat
ell, ella, vostè hauria (haguera) obstat
nosaltres hauríem (haguérem) obstat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) obstat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) obstat

obstar

Mode subjuntiu

Present
jo obsti, obste (val.)
tu obstis, obstes (val.)
ell, ella, vostè obsti, obste (val.)
nosaltres obstem
vosaltres, vós obsteu
ells, elles, vostès obstin, obsten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) obstat
tu hagis (hages) obstat
ell, ella, vostè hagi (haja) obstat
nosaltres hàgim (hàgem) obstat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) obstat
ells, elles, vostès hagin (hagen) obstat
Imperfet
jo obstés, obstara (val.), obstàs (val., bal.)
tu obstessis, obstares (val.), obstassis (bal.), obstesses, obstasses (val., bal.)
ell, ella, vostè obstés, obstara (val.), obstàs (val., bal.)
nosaltres obstéssim, obstàrem (val.), obstàssim (bal.), obstéssem, obstàssem (val., bal.)
vosaltres, vós obstéssiu, obstàreu (val.), obstàssiu (bal.), obstésseu, obstàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès obstessin, obstaren (val.), obstassin (bal.), obstessen, obstassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) obstat
tu haguessis (hagueres) obstat
ell, ella, vostè hagués (haguera) obstat
nosaltres haguéssim (haguérem) obstat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) obstat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) obstat

obstar

Imperatiu

Present
tu obsta
ell, ella, vostè obsti, obste (val.)
nosaltres obstem
vosaltres, vós obsteu, obstau (bal.)
ells, elles, vostès obstin, obsten (val.)

obstar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu obstar
Infinitiu compost haver obstat
Gerundi obstant
Gerundi compost havent obstat
Participi obstat, obstada, obstats, obstades