obstar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| obsto (cent.), obste (val.), obst (bal.) |
| obstes |
| obsta |
| obstem, obstam (bal.) |
| obsteu, obstau (bal.) |
| obsten |
Perfet
| he obstat |
| has obstat |
| ha obstat |
| hem obstat |
| heu obstat |
| han obstat |
Imperfet
| obstava |
| obstaves |
| obstava |
| obstàvem |
| obstàveu |
| obstaven |
Plusquamperfet
| havia obstat |
| havies obstat |
| havia obstat |
| havíem obstat |
| havíeu obstat |
| havien obstat |
Passat simple
| obstí |
| obstares |
| obstà |
| obstàrem |
| obstàreu |
| obstaren |
Passat perifràstic
| vaig obstar |
| vas (vares) obstar |
| va obstar |
| vam (vàrem) obstar |
| vau (vàreu) obstar |
| van (varen) obstar |
Passat anterior
| haguí obstat |
| hagueres obstat |
| hagué obstat |
| haguérem obstat |
| haguéreu obstat |
| hagueren obstat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver obstat |
| vas haver obstat |
| va haver obstat |
| vam haver obstat |
| vau haver obstat |
| van haver obstat |
Futur
| obstaré |
| obstaràs |
| obstarà |
| obstarem |
| obstareu |
| obstaran |
Futur perfet
| hauré obstat |
| hauràs obstat |
| haurà obstat |
| haurem obstat |
| haureu obstat |
| hauran obstat |
Condicional
| obstaria |
| obstaries |
| obstaria |
| obstaríem |
| obstaríeu |
| obstarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) obstat |
| hauries (hagueres) obstat |
| hauria (haguera) obstat |
| hauríem (haguérem) obstat |
| hauríeu (haguéreu) obstat |
| haurien (hagueren) obstat |
Mode subjuntiu
Present
| obsti, obste (val.) |
| obstis, obstes (val.) |
| obsti, obste (val.) |
| obstem |
| obsteu |
| obstin, obsten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) obstat |
| hagis (hages) obstat |
| hagi (haja) obstat |
| hàgim (hàgem) obstat |
| hàgiu (hàgeu) obstat |
| hagin (hagen) obstat |
Imperfet
| obstés, obstara (val.), obstàs (val., bal.) |
| obstessis, obstares (val.), obstassis (bal.), obstesses, obstasses (val., bal.) |
| obstés, obstara (val.), obstàs (val., bal.) |
| obstéssim, obstàrem (val.), obstàssim (bal.), obstéssem, obstàssem (val., bal.) |
| obstéssiu, obstàreu (val.), obstàssiu (bal.), obstésseu, obstàsseu (val., bal.) |
| obstessin, obstaren (val.), obstassin (bal.), obstessen, obstassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) obstat |
| haguessis (hagueres) obstat |
| hagués (haguera) obstat |
| haguéssim (haguérem) obstat |
| haguéssiu (haguéreu) obstat |
| haguessin (hagueren) obstat |
Mode imperatiu
Present
| obsta |
| obsti, obste (val.) |
| obstem |
| obsteu, obstau (bal.) |
| obstin, obsten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | obstar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver obstat |
| Gerundi | obstant |
| Gerundi compost | havent obstat |
| Participi | obstat , obstada , obstats , obstades |
Definició
- Ser un obstacle.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017