obliterar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| oblitero (cent.), oblitere (val.), obliter (bal.) |
| obliteres |
| oblitera |
| obliterem, obliteram (bal.) |
| oblitereu, obliterau (bal.) |
| obliteren |
Perfet
| he obliterat |
| has obliterat |
| ha obliterat |
| hem obliterat |
| heu obliterat |
| han obliterat |
Imperfet
| obliterava |
| obliteraves |
| obliterava |
| obliteràvem |
| obliteràveu |
| obliteraven |
Plusquamperfet
| havia obliterat |
| havies obliterat |
| havia obliterat |
| havíem obliterat |
| havíeu obliterat |
| havien obliterat |
Passat simple
| obliterí |
| obliterares |
| obliterà |
| obliteràrem |
| obliteràreu |
| obliteraren |
Passat perifràstic
| vaig obliterar |
| vas (vares) obliterar |
| va obliterar |
| vam (vàrem) obliterar |
| vau (vàreu) obliterar |
| van (varen) obliterar |
Passat anterior
| haguí obliterat |
| hagueres obliterat |
| hagué obliterat |
| haguérem obliterat |
| haguéreu obliterat |
| hagueren obliterat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver obliterat |
| vas haver obliterat |
| va haver obliterat |
| vam haver obliterat |
| vau haver obliterat |
| van haver obliterat |
Futur
| obliteraré |
| obliteraràs |
| obliterarà |
| obliterarem |
| obliterareu |
| obliteraran |
Futur perfet
| hauré obliterat |
| hauràs obliterat |
| haurà obliterat |
| haurem obliterat |
| haureu obliterat |
| hauran obliterat |
Condicional
| obliteraria |
| obliteraries |
| obliteraria |
| obliteraríem |
| obliteraríeu |
| obliterarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) obliterat |
| hauries (hagueres) obliterat |
| hauria (haguera) obliterat |
| hauríem (haguérem) obliterat |
| hauríeu (haguéreu) obliterat |
| haurien (hagueren) obliterat |
Mode subjuntiu
Present
| obliteri, oblitere (val.) |
| obliteris, obliteres (val.) |
| obliteri, oblitere (val.) |
| obliterem |
| oblitereu |
| obliterin, obliteren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) obliterat |
| hagis (hages) obliterat |
| hagi (haja) obliterat |
| hàgim (hàgem) obliterat |
| hàgiu (hàgeu) obliterat |
| hagin (hagen) obliterat |
Imperfet
| obliterés, obliterara (val.), obliteràs (val., bal.) |
| obliteressis, obliterares (val.), obliterassis (bal.), obliteresses, obliterasses (val., bal.) |
| obliterés, obliterara (val.), obliteràs (val., bal.) |
| obliteréssim, obliteràrem (val.), obliteràssim (bal.), obliteréssem, obliteràssem (val., bal.) |
| obliteréssiu, obliteràreu (val.), obliteràssiu (bal.), obliterésseu, obliteràsseu (val., bal.) |
| obliteressin, obliteraren (val.), obliterassin (bal.), obliteressen, obliterassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) obliterat |
| haguessis (hagueres) obliterat |
| hagués (haguera) obliterat |
| haguéssim (haguérem) obliterat |
| haguéssiu (haguéreu) obliterat |
| haguessin (hagueren) obliterat |
Mode imperatiu
Present
| oblitera |
| obliteri, oblitere (val.) |
| obliterem |
| oblitereu, obliterau (bal.) |
| obliterin, obliteren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | obliterar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver obliterat |
| Gerundi | obliterant |
| Gerundi compost | havent obliterat |
| Participi | obliterat , obliterada , obliterats , obliterades |
Definició
- Fer que no es pugui llegir, que sigui menys visible, esborrant, ratllant o d’altra forma.
- Inutilitzar estampant un segell.
- Obstruir un conducte, un òrgan.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017