obligar
Mode indicatiu
Present
jo | obligo (cent.), obligue (val.), oblic (bal.) |
---|---|
tu | obligues |
ell, ella, vostè | obliga |
nosaltres | obliguem, obligam (bal.) |
vosaltres, vós | obligueu, obligau (bal.) |
ells, elles, vostès | obliguen |
Perfet
jo | he obligat |
---|---|
tu | has obligat |
ell, ella, vostè | ha obligat |
nosaltres | hem obligat |
vosaltres, vós | heu obligat |
ells, elles, vostès | han obligat |
Imperfet
jo | obligava |
---|---|
tu | obligaves |
ell, ella, vostè | obligava |
nosaltres | obligàvem |
vosaltres, vós | obligàveu |
ells, elles, vostès | obligaven |
Plusquamperfet
jo | havia obligat |
---|---|
tu | havies obligat |
ell, ella, vostè | havia obligat |
nosaltres | havíem obligat |
vosaltres, vós | havíeu obligat |
ells, elles, vostès | havien obligat |
Passat simple
jo | obliguí |
---|---|
tu | obligares |
ell, ella, vostè | obligà |
nosaltres | obligàrem |
vosaltres, vós | obligàreu |
ells, elles, vostès | obligaren |
Passat perifràstic
jo | vaig obligar |
---|---|
tu | vas (vares) obligar |
ell, ella, vostè | va obligar |
nosaltres | vam (vàrem) obligar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) obligar |
ells, elles, vostès | van (varen) obligar |
Passat anterior
jo | haguí obligat |
---|---|
tu | hagueres obligat |
ell, ella, vostè | hagué obligat |
nosaltres | haguérem obligat |
vosaltres, vós | haguéreu obligat |
ells, elles, vostès | hagueren obligat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver obligat |
---|---|
tu | vas haver obligat |
ell, ella, vostè | va haver obligat |
nosaltres | vam haver obligat |
vosaltres, vós | vau haver obligat |
ells, elles, vostès | van haver obligat |
Futur
jo | obligaré |
---|---|
tu | obligaràs |
ell, ella, vostè | obligarà |
nosaltres | obligarem |
vosaltres, vós | obligareu |
ells, elles, vostès | obligaran |
Futur perfet
jo | hauré obligat |
---|---|
tu | hauràs obligat |
ell, ella, vostè | haurà obligat |
nosaltres | haurem obligat |
vosaltres, vós | haureu obligat |
ells, elles, vostès | hauran obligat |
Condicional
jo | obligaria |
---|---|
tu | obligaries |
ell, ella, vostè | obligaria |
nosaltres | obligaríem |
vosaltres, vós | obligaríeu |
ells, elles, vostès | obligarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) obligat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) obligat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) obligat |
nosaltres | hauríem (haguérem) obligat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) obligat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) obligat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
obligar
Mode subjuntiu
Present
jo | obligui, obligue (val.) |
---|---|
tu | obliguis, obligues (val.) |
ell, ella, vostè | obligui, obligue (val.) |
nosaltres | obliguem |
vosaltres, vós | obligueu |
ells, elles, vostès | obliguin, obliguen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) obligat |
---|---|
tu | hagis (hages) obligat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) obligat |
nosaltres | hàgim (hàgem) obligat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) obligat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) obligat |
Imperfet
jo | obligués, obligara (val.), obligàs (val., bal.) |
---|---|
tu | obliguessis, obligares (val.), obligassis (bal.), obliguesses, obligasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | obligués, obligara (val.), obligàs (val., bal.) |
nosaltres | obliguéssim, obligàrem (val.), obligàssim (bal.), obliguéssem, obligàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | obliguéssiu, obligàreu (val.), obligàssiu (bal.), obliguésseu, obligàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | obliguessin, obligaren (val.), obligassin (bal.), obliguessen, obligassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) obligat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) obligat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) obligat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) obligat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) obligat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) obligat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
obligar
Mode imperatiu
Present
tu | obliga |
---|---|
ell, ella, vostè | obligui, obligue (val.) |
nosaltres | obliguem |
vosaltres, vós | obligueu, obligau (bal.) |
ells, elles, vostès | obliguin, obliguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
obligar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | obligar |
---|---|
Infinitiu compost | haver obligat |
Gerundi | obligant |
Gerundi compost | havent obligat |
Participi | obligat, obligada, obligats, obligades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
obligar
- Lligar algú a la necessitat de fer alguna cosa.
- Fer fer quelcom a algú emprant la força o l’autoritat.
- Comprometre’s a complir alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.