Conjugació del verb «obligar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

obligar

Mode indicatiu

Present
jo obligo (cent.), obligue (val.), oblic (bal.)
tu obligues
ell, ella, vostè obliga
nosaltres obliguem, obligam (bal.)
vosaltres, vós obligueu, obligau (bal.)
ells, elles, vostès obliguen
Perfet
jo he obligat
tu has obligat
ell, ella, vostè ha obligat
nosaltres hem obligat
vosaltres, vós heu obligat
ells, elles, vostès han obligat
Imperfet
jo obligava
tu obligaves
ell, ella, vostè obligava
nosaltres obligàvem
vosaltres, vós obligàveu
ells, elles, vostès obligaven
Plusquamperfet
jo havia obligat
tu havies obligat
ell, ella, vostè havia obligat
nosaltres havíem obligat
vosaltres, vós havíeu obligat
ells, elles, vostès havien obligat
Passat simple
jo obliguí
tu obligares
ell, ella, vostè obligà
nosaltres obligàrem
vosaltres, vós obligàreu
ells, elles, vostès obligaren
Passat perifràstic
jo vaig obligar
tu vas (vares) obligar
ell, ella, vostè va obligar
nosaltres vam (vàrem) obligar
vosaltres, vós vau (vàreu) obligar
ells, elles, vostès van (varen) obligar
Passat anterior
jo haguí obligat
tu hagueres obligat
ell, ella, vostè hagué obligat
nosaltres haguérem obligat
vosaltres, vós haguéreu obligat
ells, elles, vostès hagueren obligat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver obligat
tu vas haver obligat
ell, ella, vostè va haver obligat
nosaltres vam haver obligat
vosaltres, vós vau haver obligat
ells, elles, vostès van haver obligat
Futur
jo obligaré
tu obligaràs
ell, ella, vostè obligarà
nosaltres obligarem
vosaltres, vós obligareu
ells, elles, vostès obligaran
Futur perfet
jo hauré obligat
tu hauràs obligat
ell, ella, vostè haurà obligat
nosaltres haurem obligat
vosaltres, vós haureu obligat
ells, elles, vostès hauran obligat
Condicional
jo obligaria
tu obligaries
ell, ella, vostè obligaria
nosaltres obligaríem
vosaltres, vós obligaríeu
ells, elles, vostès obligarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) obligat
tu hauries (hagueres) obligat
ell, ella, vostè hauria (haguera) obligat
nosaltres hauríem (haguérem) obligat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) obligat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) obligat

obligar

Mode subjuntiu

Present
jo obligui, obligue (val.)
tu obliguis, obligues (val.)
ell, ella, vostè obligui, obligue (val.)
nosaltres obliguem
vosaltres, vós obligueu
ells, elles, vostès obliguin, obliguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) obligat
tu hagis (hages) obligat
ell, ella, vostè hagi (haja) obligat
nosaltres hàgim (hàgem) obligat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) obligat
ells, elles, vostès hagin (hagen) obligat
Imperfet
jo obligués, obligara (val.), obligàs (val., bal.)
tu obliguessis, obligares (val.), obligassis (bal.), obliguesses, obligasses (val., bal.)
ell, ella, vostè obligués, obligara (val.), obligàs (val., bal.)
nosaltres obliguéssim, obligàrem (val.), obligàssim (bal.), obliguéssem, obligàssem (val., bal.)
vosaltres, vós obliguéssiu, obligàreu (val.), obligàssiu (bal.), obliguésseu, obligàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès obliguessin, obligaren (val.), obligassin (bal.), obliguessen, obligassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) obligat
tu haguessis (hagueres) obligat
ell, ella, vostè hagués (haguera) obligat
nosaltres haguéssim (haguérem) obligat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) obligat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) obligat

obligar

Imperatiu

Present
tu obliga
ell, ella, vostè obligui, obligue (val.)
nosaltres obliguem
vosaltres, vós obligueu, obligau (bal.)
ells, elles, vostès obliguin, obliguen (val.)

obligar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu obligar
Infinitiu compost haver obligat
Gerundi obligant
Gerundi compost havent obligat
Participi obligat, obligada, obligats, obligades