obligar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| obligo (cent.), obligue (val.), oblic (bal.) |
| obligues |
| obliga |
| obliguem, obligam (bal.) |
| obligueu, obligau (bal.) |
| obliguen |
Perfet
| he obligat |
| has obligat |
| ha obligat |
| hem obligat |
| heu obligat |
| han obligat |
Imperfet
| obligava |
| obligaves |
| obligava |
| obligàvem |
| obligàveu |
| obligaven |
Plusquamperfet
| havia obligat |
| havies obligat |
| havia obligat |
| havíem obligat |
| havíeu obligat |
| havien obligat |
Passat simple
| obliguí |
| obligares |
| obligà |
| obligàrem |
| obligàreu |
| obligaren |
Passat perifràstic
| vaig obligar |
| vas (vares) obligar |
| va obligar |
| vam (vàrem) obligar |
| vau (vàreu) obligar |
| van (varen) obligar |
Passat anterior
| haguí obligat |
| hagueres obligat |
| hagué obligat |
| haguérem obligat |
| haguéreu obligat |
| hagueren obligat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver obligat |
| vas haver obligat |
| va haver obligat |
| vam haver obligat |
| vau haver obligat |
| van haver obligat |
Futur
| obligaré |
| obligaràs |
| obligarà |
| obligarem |
| obligareu |
| obligaran |
Futur perfet
| hauré obligat |
| hauràs obligat |
| haurà obligat |
| haurem obligat |
| haureu obligat |
| hauran obligat |
Condicional
| obligaria |
| obligaries |
| obligaria |
| obligaríem |
| obligaríeu |
| obligarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) obligat |
| hauries (hagueres) obligat |
| hauria (haguera) obligat |
| hauríem (haguérem) obligat |
| hauríeu (haguéreu) obligat |
| haurien (hagueren) obligat |
Mode subjuntiu
Present
| obligui, obligue (val.) |
| obliguis, obligues (val.) |
| obligui, obligue (val.) |
| obliguem |
| obligueu |
| obliguin, obliguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) obligat |
| hagis (hages) obligat |
| hagi (haja) obligat |
| hàgim (hàgem) obligat |
| hàgiu (hàgeu) obligat |
| hagin (hagen) obligat |
Imperfet
| obligués, obligara (val.), obligàs (val., bal.) |
| obliguessis, obligares (val.), obligassis (bal.), obliguesses, obligasses (val., bal.) |
| obligués, obligara (val.), obligàs (val., bal.) |
| obliguéssim, obligàrem (val.), obligàssim (bal.), obliguéssem, obligàssem (val., bal.) |
| obliguéssiu, obligàreu (val.), obligàssiu (bal.), obliguésseu, obligàsseu (val., bal.) |
| obliguessin, obligaren (val.), obligassin (bal.), obliguessen, obligassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) obligat |
| haguessis (hagueres) obligat |
| hagués (haguera) obligat |
| haguéssim (haguérem) obligat |
| haguéssiu (haguéreu) obligat |
| haguessin (hagueren) obligat |
Mode imperatiu
Present
| obliga |
| obligui, obligue (val.) |
| obliguem |
| obligueu, obligau (bal.) |
| obliguin, obliguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | obligar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver obligat |
| Gerundi | obligant |
| Gerundi compost | havent obligat |
| Participi | obligat , obligada , obligats , obligades |
Definició
- Lligar algú a la necessitat de fer alguna cosa.
- Fer fer quelcom a algú emprant la força o l’autoritat.
- Comprometre’s a complir alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017