objectar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| objecto (cent.), objecte (val.), object (bal.) |
| objectes |
| objecta |
| objectem, objectam (bal.) |
| objecteu, objectau (bal.) |
| objecten |
Perfet
| he objectat |
| has objectat |
| ha objectat |
| hem objectat |
| heu objectat |
| han objectat |
Imperfet
| objectava |
| objectaves |
| objectava |
| objectàvem |
| objectàveu |
| objectaven |
Plusquamperfet
| havia objectat |
| havies objectat |
| havia objectat |
| havíem objectat |
| havíeu objectat |
| havien objectat |
Passat simple
| objectí |
| objectares |
| objectà |
| objectàrem |
| objectàreu |
| objectaren |
Passat perifràstic
| vaig objectar |
| vas (vares) objectar |
| va objectar |
| vam (vàrem) objectar |
| vau (vàreu) objectar |
| van (varen) objectar |
Passat anterior
| haguí objectat |
| hagueres objectat |
| hagué objectat |
| haguérem objectat |
| haguéreu objectat |
| hagueren objectat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver objectat |
| vas haver objectat |
| va haver objectat |
| vam haver objectat |
| vau haver objectat |
| van haver objectat |
Futur
| objectaré |
| objectaràs |
| objectarà |
| objectarem |
| objectareu |
| objectaran |
Futur perfet
| hauré objectat |
| hauràs objectat |
| haurà objectat |
| haurem objectat |
| haureu objectat |
| hauran objectat |
Condicional
| objectaria |
| objectaries |
| objectaria |
| objectaríem |
| objectaríeu |
| objectarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) objectat |
| hauries (hagueres) objectat |
| hauria (haguera) objectat |
| hauríem (haguérem) objectat |
| hauríeu (haguéreu) objectat |
| haurien (hagueren) objectat |
Mode subjuntiu
Present
| objecti, objecte (val.) |
| objectis, objectes (val.) |
| objecti, objecte (val.) |
| objectem |
| objecteu |
| objectin, objecten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) objectat |
| hagis (hages) objectat |
| hagi (haja) objectat |
| hàgim (hàgem) objectat |
| hàgiu (hàgeu) objectat |
| hagin (hagen) objectat |
Imperfet
| objectés, objectara (val.), objectàs (val., bal.) |
| objectessis, objectares (val.), objectassis (bal.), objectesses, objectasses (val., bal.) |
| objectés, objectara (val.), objectàs (val., bal.) |
| objectéssim, objectàrem (val.), objectàssim (bal.), objectéssem, objectàssem (val., bal.) |
| objectéssiu, objectàreu (val.), objectàssiu (bal.), objectésseu, objectàsseu (val., bal.) |
| objectessin, objectaren (val.), objectassin (bal.), objectessen, objectassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) objectat |
| haguessis (hagueres) objectat |
| hagués (haguera) objectat |
| haguéssim (haguérem) objectat |
| haguéssiu (haguéreu) objectat |
| haguessin (hagueren) objectat |
Mode imperatiu
Present
| objecta |
| objecti, objecte (val.) |
| objectem |
| objecteu, objectau (bal.) |
| objectin, objecten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | objectar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver objectat |
| Gerundi | objectant |
| Gerundi compost | havent objectat |
| Participi | objectat , objectada , objectats , objectades |
Definició
- Oposar raons per negar o rebutjar alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017