obeir
Mode indicatiu
Present
| jo | obeeixo (cent.), obeesc (val., bal.), obeïsc (val.) |
|---|---|
| tu | obeeixes, obeïxes (val.) |
| ell, ella, vostè | obeeix, obeïx (val.) |
| nosaltres | obeïm |
| vosaltres, vós | obeïu |
| ells, elles, vostès | obeeixen, obeïxen (val.) |
Perfet
| jo | he obeït |
|---|---|
| tu | has obeït |
| ell, ella, vostè | ha obeït |
| nosaltres | hem obeït |
| vosaltres, vós | heu obeït |
| ells, elles, vostès | han obeït |
Imperfet
| jo | obeïa |
|---|---|
| tu | obeïes |
| ell, ella, vostè | obeïa |
| nosaltres | obeíem |
| vosaltres, vós | obeíeu |
| ells, elles, vostès | obeïen |
Plusquamperfet
| jo | havia obeït |
|---|---|
| tu | havies obeït |
| ell, ella, vostè | havia obeït |
| nosaltres | havíem obeït |
| vosaltres, vós | havíeu obeït |
| ells, elles, vostès | havien obeït |
Passat simple
| jo | obeí |
|---|---|
| tu | obeïres |
| ell, ella, vostè | obeí |
| nosaltres | obeírem |
| vosaltres, vós | obeíreu |
| ells, elles, vostès | obeïren |
Passat perifràstic
| jo | vaig obeir |
|---|---|
| tu | vas (vares) obeir |
| ell, ella, vostè | va obeir |
| nosaltres | vam (vàrem) obeir |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) obeir |
| ells, elles, vostès | van (varen) obeir |
Passat anterior
| jo | haguí obeït |
|---|---|
| tu | hagueres obeït |
| ell, ella, vostè | hagué obeït |
| nosaltres | haguérem obeït |
| vosaltres, vós | haguéreu obeït |
| ells, elles, vostès | hagueren obeït |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver obeït |
|---|---|
| tu | vas haver obeït |
| ell, ella, vostè | va haver obeït |
| nosaltres | vam haver obeït |
| vosaltres, vós | vau haver obeït |
| ells, elles, vostès | van haver obeït |
Futur
| jo | obeiré |
|---|---|
| tu | obeiràs |
| ell, ella, vostè | obeirà |
| nosaltres | obeirem |
| vosaltres, vós | obeireu |
| ells, elles, vostès | obeiran |
Futur perfet
| jo | hauré obeït |
|---|---|
| tu | hauràs obeït |
| ell, ella, vostè | haurà obeït |
| nosaltres | haurem obeït |
| vosaltres, vós | haureu obeït |
| ells, elles, vostès | hauran obeït |
Condicional
| jo | obeiria |
|---|---|
| tu | obeiries |
| ell, ella, vostè | obeiria |
| nosaltres | obeiríem |
| vosaltres, vós | obeiríeu |
| ells, elles, vostès | obeirien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) obeït |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) obeït |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) obeït |
| nosaltres | hauríem (haguérem) obeït |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) obeït |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) obeït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
obeir
Mode subjuntiu
Present
| jo | obeeixi, obeesca / obeïsca (val.), obeesqui (bal.) |
|---|---|
| tu | obeeixis, obeesques / obeïsques (val.), obeesquis (bal.) |
| ell, ella, vostè | obeeixi, obeesca / obeïsca (val.), obeesqui (bal.) |
| nosaltres | obeïm, obeïguem (bal.) |
| vosaltres, vós | obeïu, obeïgueu (bal.) |
| ells, elles, vostès | obeeixin, obeesquen / obeïsquen (val.), obeesquin (bal.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) obeït |
|---|---|
| tu | hagis (hages) obeït |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) obeït |
| nosaltres | hàgim (hàgem) obeït |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) obeït |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) obeït |
Imperfet
| jo | obeís, obeïra (val.) |
|---|---|
| tu | obeïssis, obeïres (val.), obeïsses |
| ell, ella, vostè | obeís, obeïra (val.) |
| nosaltres | obeíssim, obeírem (val.), obeíssem |
| vosaltres, vós | obeíssiu, obeíreu (val.), obeísseu |
| ells, elles, vostès | obeïssin, obeïren (val.), obeïssen |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) obeït |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) obeït |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) obeït |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) obeït |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) obeït |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) obeït |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
obeir
Mode imperatiu
Present
| tu | obeeix, obeïx (val.) |
|---|---|
| ell, ella, vostè | obeeixi, obeesca / obeïsca (val.), obeesqui (bal.) |
| nosaltres | obeïm, obeïguem (bal.) |
| vosaltres, vós | obeïu |
| ells, elles, vostès | obeeixin, obeesquen / obeïsquen (val.), obeesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
obeir
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | obeir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver obeït |
| Gerundi | obeint |
| Gerundi compost | havent obeït |
| Participi | obeït, obeïda, obeïts, obeïdes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
obeir
- Complir allò que algú mana.
- Funcionar d’acord a l’acció demanada.
- Tenir per causa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.