nomenar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| nomeno (cent.), nomene (val.), nomèn (bal.) |
| nomenes |
| nomena |
| nomenem, nomenam (bal.) |
| nomeneu, nomenau (bal.) |
| nomenen |
Perfet
| he nomenat |
| has nomenat |
| ha nomenat |
| hem nomenat |
| heu nomenat |
| han nomenat |
Imperfet
| nomenava |
| nomenaves |
| nomenava |
| nomenàvem |
| nomenàveu |
| nomenaven |
Plusquamperfet
| havia nomenat |
| havies nomenat |
| havia nomenat |
| havíem nomenat |
| havíeu nomenat |
| havien nomenat |
Passat simple
| nomení |
| nomenares |
| nomenà |
| nomenàrem |
| nomenàreu |
| nomenaren |
Passat perifràstic
| vaig nomenar |
| vas (vares) nomenar |
| va nomenar |
| vam (vàrem) nomenar |
| vau (vàreu) nomenar |
| van (varen) nomenar |
Passat anterior
| haguí nomenat |
| hagueres nomenat |
| hagué nomenat |
| haguérem nomenat |
| haguéreu nomenat |
| hagueren nomenat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver nomenat |
| vas haver nomenat |
| va haver nomenat |
| vam haver nomenat |
| vau haver nomenat |
| van haver nomenat |
Futur
| nomenaré |
| nomenaràs |
| nomenarà |
| nomenarem |
| nomenareu |
| nomenaran |
Futur perfet
| hauré nomenat |
| hauràs nomenat |
| haurà nomenat |
| haurem nomenat |
| haureu nomenat |
| hauran nomenat |
Condicional
| nomenaria |
| nomenaries |
| nomenaria |
| nomenaríem |
| nomenaríeu |
| nomenarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) nomenat |
| hauries (hagueres) nomenat |
| hauria (haguera) nomenat |
| hauríem (haguérem) nomenat |
| hauríeu (haguéreu) nomenat |
| haurien (hagueren) nomenat |
Mode subjuntiu
Present
| nomeni, nomene (val.) |
| nomenis, nomenes (val.) |
| nomeni, nomene (val.) |
| nomenem |
| nomeneu |
| nomenin, nomenen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) nomenat |
| hagis (hages) nomenat |
| hagi (haja) nomenat |
| hàgim (hàgem) nomenat |
| hàgiu (hàgeu) nomenat |
| hagin (hagen) nomenat |
Imperfet
| nomenés, nomenara (val.), nomenàs (val., bal.) |
| nomenessis, nomenares (val.), nomenassis (bal.), nomenesses, nomenasses (val., bal.) |
| nomenés, nomenara (val.), nomenàs (val., bal.) |
| nomenéssim, nomenàrem (val.), nomenàssim (bal.), nomenéssem, nomenàssem (val., bal.) |
| nomenéssiu, nomenàreu (val.), nomenàssiu (bal.), nomenésseu, nomenàsseu (val., bal.) |
| nomenessin, nomenaren (val.), nomenassin (bal.), nomenessen, nomenassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) nomenat |
| haguessis (hagueres) nomenat |
| hagués (haguera) nomenat |
| haguéssim (haguérem) nomenat |
| haguéssiu (haguéreu) nomenat |
| haguessin (hagueren) nomenat |
Mode imperatiu
Present
| nomena |
| nomeni, nomene (val.) |
| nomenem |
| nomeneu, nomenau (bal.) |
| nomenin, nomenen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | nomenar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver nomenat |
| Gerundi | nomenant |
| Gerundi compost | havent nomenat |
| Participi | nomenat , nomenada , nomenats , nomenades |
Definició
- Atorgar a algú un càrrec, una funció.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017