morcar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| morco (cent.), morque (val.), morc (bal.) |
| morques |
| morca |
| morquem, morcam (bal.) |
| morqueu, morcau (bal.) |
| morquen |
Perfet
| he morcat |
| has morcat |
| ha morcat |
| hem morcat |
| heu morcat |
| han morcat |
Imperfet
| morcava |
| morcaves |
| morcava |
| morcàvem |
| morcàveu |
| morcaven |
Plusquamperfet
| havia morcat |
| havies morcat |
| havia morcat |
| havíem morcat |
| havíeu morcat |
| havien morcat |
Passat simple
| morquí |
| morcares |
| morcà |
| morcàrem |
| morcàreu |
| morcaren |
Passat perifràstic
| vaig morcar |
| vas (vares) morcar |
| va morcar |
| vam (vàrem) morcar |
| vau (vàreu) morcar |
| van (varen) morcar |
Passat anterior
| haguí morcat |
| hagueres morcat |
| hagué morcat |
| haguérem morcat |
| haguéreu morcat |
| hagueren morcat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver morcat |
| vas haver morcat |
| va haver morcat |
| vam haver morcat |
| vau haver morcat |
| van haver morcat |
Futur
| morcaré |
| morcaràs |
| morcarà |
| morcarem |
| morcareu |
| morcaran |
Futur perfet
| hauré morcat |
| hauràs morcat |
| haurà morcat |
| haurem morcat |
| haureu morcat |
| hauran morcat |
Condicional
| morcaria |
| morcaries |
| morcaria |
| morcaríem |
| morcaríeu |
| morcarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) morcat |
| hauries (hagueres) morcat |
| hauria (haguera) morcat |
| hauríem (haguérem) morcat |
| hauríeu (haguéreu) morcat |
| haurien (hagueren) morcat |
Mode subjuntiu
Present
| morqui, morque (val.) |
| morquis, morques (val.) |
| morqui, morque (val.) |
| morquem |
| morqueu |
| morquin, morquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) morcat |
| hagis (hages) morcat |
| hagi (haja) morcat |
| hàgim (hàgem) morcat |
| hàgiu (hàgeu) morcat |
| hagin (hagen) morcat |
Imperfet
| morqués, morcara (val.), morcàs (val., bal.) |
| morquessis, morcares (val.), morcassis (bal.), morquesses, morcasses (val., bal.) |
| morqués, morcara (val.), morcàs (val., bal.) |
| morquéssim, morcàrem (val.), morcàssim (bal.), morquéssem, morcàssem (val., bal.) |
| morquéssiu, morcàreu (val.), morcàssiu (bal.), morquésseu, morcàsseu (val., bal.) |
| morquessin, morcaren (val.), morcassin (bal.), morquessen, morcassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) morcat |
| haguessis (hagueres) morcat |
| hagués (haguera) morcat |
| haguéssim (haguérem) morcat |
| haguéssiu (haguéreu) morcat |
| haguessin (hagueren) morcat |
Mode imperatiu
Present
| morca |
| morqui, morque (val.) |
| morquem |
| morqueu, morcau (bal.) |
| morquin, morquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | morcar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver morcat |
| Gerundi | morcant |
| Gerundi compost | havent morcat |
| Participi | morcat , morcada , morcats , morcades |
Definició
- Un animal, tossar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017