monologar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| monologo (cent.), monologue (val.), monolog (bal.) |
| monologues |
| monologa |
| monologuem, monologam (bal.) |
| monologueu, monologau (bal.) |
| monologuen |
Perfet
| he monologat |
| has monologat |
| ha monologat |
| hem monologat |
| heu monologat |
| han monologat |
Imperfet
| monologava |
| monologaves |
| monologava |
| monologàvem |
| monologàveu |
| monologaven |
Plusquamperfet
| havia monologat |
| havies monologat |
| havia monologat |
| havíem monologat |
| havíeu monologat |
| havien monologat |
Passat simple
| monologuí |
| monologares |
| monologà |
| monologàrem |
| monologàreu |
| monologaren |
Passat perifràstic
| vaig monologar |
| vas (vares) monologar |
| va monologar |
| vam (vàrem) monologar |
| vau (vàreu) monologar |
| van (varen) monologar |
Passat anterior
| haguí monologat |
| hagueres monologat |
| hagué monologat |
| haguérem monologat |
| haguéreu monologat |
| hagueren monologat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver monologat |
| vas haver monologat |
| va haver monologat |
| vam haver monologat |
| vau haver monologat |
| van haver monologat |
Futur
| monologaré |
| monologaràs |
| monologarà |
| monologarem |
| monologareu |
| monologaran |
Futur perfet
| hauré monologat |
| hauràs monologat |
| haurà monologat |
| haurem monologat |
| haureu monologat |
| hauran monologat |
Condicional
| monologaria |
| monologaries |
| monologaria |
| monologaríem |
| monologaríeu |
| monologarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) monologat |
| hauries (hagueres) monologat |
| hauria (haguera) monologat |
| hauríem (haguérem) monologat |
| hauríeu (haguéreu) monologat |
| haurien (hagueren) monologat |
Mode subjuntiu
Present
| monologui, monologue (val.) |
| monologuis, monologues (val.) |
| monologui, monologue (val.) |
| monologuem |
| monologueu |
| monologuin, monologuen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) monologat |
| hagis (hages) monologat |
| hagi (haja) monologat |
| hàgim (hàgem) monologat |
| hàgiu (hàgeu) monologat |
| hagin (hagen) monologat |
Imperfet
| monologués, monologara (val.), monologàs (val., bal.) |
| monologuessis, monologares (val.), monologassis (bal.), monologuesses, monologasses (val., bal.) |
| monologués, monologara (val.), monologàs (val., bal.) |
| monologuéssim, monologàrem (val.), monologàssim (bal.), monologuéssem, monologàssem (val., bal.) |
| monologuéssiu, monologàreu (val.), monologàssiu (bal.), monologuésseu, monologàsseu (val., bal.) |
| monologuessin, monologaren (val.), monologassin (bal.), monologuessen, monologassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) monologat |
| haguessis (hagueres) monologat |
| hagués (haguera) monologat |
| haguéssim (haguérem) monologat |
| haguéssiu (haguéreu) monologat |
| haguessin (hagueren) monologat |
Mode imperatiu
Present
| monologa |
| monologui, monologue (val.) |
| monologuem |
| monologueu, monologau (bal.) |
| monologuin, monologuen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | monologar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver monologat |
| Gerundi | monologant |
| Gerundi compost | havent monologat |
| Participi | monologat , monologada , monologats , monologades |
Definició
- Parlar amb si mateix.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017