Conjugació en català del verb «monjoiar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

monjoiar

Mode indicatiu

Present
jo monjoio (cent.), monjoie (val.), monjoi (bal.)
tu monjoies
ell, ella, vostè monjoia
nosaltres monjoiem, monjoiam (bal.)
vosaltres, vós monjoieu, monjoiau (bal.)
ells, elles, vostès monjoien
Perfet
jo he monjoiat
tu has monjoiat
ell, ella, vostè ha monjoiat
nosaltres hem monjoiat
vosaltres, vós heu monjoiat
ells, elles, vostès han monjoiat
Imperfet
jo monjoiava
tu monjoiaves
ell, ella, vostè monjoiava
nosaltres monjoiàvem
vosaltres, vós monjoiàveu
ells, elles, vostès monjoiaven
Plusquamperfet
jo havia monjoiat
tu havies monjoiat
ell, ella, vostè havia monjoiat
nosaltres havíem monjoiat
vosaltres, vós havíeu monjoiat
ells, elles, vostès havien monjoiat
Passat simple
jo monjoí
tu monjoiares
ell, ella, vostè monjoià
nosaltres monjoiàrem
vosaltres, vós monjoiàreu
ells, elles, vostès monjoiaren
Passat perifràstic
jo vaig monjoiar
tu vas (vares) monjoiar
ell, ella, vostè va monjoiar
nosaltres vam (vàrem) monjoiar
vosaltres, vós vau (vàreu) monjoiar
ells, elles, vostès van (varen) monjoiar
Passat anterior
jo haguí monjoiat
tu hagueres monjoiat
ell, ella, vostè hagué monjoiat
nosaltres haguérem monjoiat
vosaltres, vós haguéreu monjoiat
ells, elles, vostès hagueren monjoiat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver monjoiat
tu vas haver monjoiat
ell, ella, vostè va haver monjoiat
nosaltres vam haver monjoiat
vosaltres, vós vau haver monjoiat
ells, elles, vostès van haver monjoiat
Futur
jo monjoiaré
tu monjoiaràs
ell, ella, vostè monjoiarà
nosaltres monjoiarem
vosaltres, vós monjoiareu
ells, elles, vostès monjoiaran
Futur perfet
jo hauré monjoiat
tu hauràs monjoiat
ell, ella, vostè haurà monjoiat
nosaltres haurem monjoiat
vosaltres, vós haureu monjoiat
ells, elles, vostès hauran monjoiat
Condicional
jo monjoiaria
tu monjoiaries
ell, ella, vostè monjoiaria
nosaltres monjoiaríem
vosaltres, vós monjoiaríeu
ells, elles, vostès monjoiarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) monjoiat
tu hauries (hagueres) monjoiat
ell, ella, vostè hauria (haguera) monjoiat
nosaltres hauríem (haguérem) monjoiat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) monjoiat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) monjoiat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

monjoiar

Mode subjuntiu

Present
jo monjoï, monjoie (val.)
tu monjoïs, monjoies (val.)
ell, ella, vostè monjoï, monjoie (val.)
nosaltres monjoiem
vosaltres, vós monjoieu
ells, elles, vostès monjoïn, monjoien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) monjoiat
tu hagis (hages) monjoiat
ell, ella, vostè hagi (haja) monjoiat
nosaltres hàgim (hàgem) monjoiat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) monjoiat
ells, elles, vostès hagin (hagen) monjoiat
Imperfet
jo monjoiés, monjoiara (val.), monjoiàs (val., bal.)
tu monjoiessis, monjoiares (val.), monjoiassis (bal.), monjoiesses, monjoiasses (val., bal.)
ell, ella, vostè monjoiés, monjoiara (val.), monjoiàs (val., bal.)
nosaltres monjoiéssim, monjoiàrem (val.), monjoiàssim (bal.), monjoiéssem, monjoiàssem (val., bal.)
vosaltres, vós monjoiéssiu, monjoiàreu (val.), monjoiàssiu (bal.), monjoiésseu, monjoiàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès monjoiessin, monjoiaren (val.), monjoiassin (bal.), monjoiessen, monjoiassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) monjoiat
tu haguessis (hagueres) monjoiat
ell, ella, vostè hagués (haguera) monjoiat
nosaltres haguéssim (haguérem) monjoiat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) monjoiat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) monjoiat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

monjoiar

Mode imperatiu

Present
tu monjoia
ell, ella, vostè monjoï, monjoie (val.)
nosaltres monjoiem
vosaltres, vós monjoieu, monjoiau (bal.)
ells, elles, vostès monjoïn, monjoien (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

monjoiar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu monjoiar
Infinitiu compost haver monjoiat
Gerundi monjoiant
Gerundi compost havent monjoiat
Participi monjoiat, monjoiada, monjoiats, monjoiades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

monjoiar

  1. Disposar el farratge segat en monjoies.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.