mocar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| moc, moco (cent.), moque (val.) |
| moques |
| moca |
| moquem, mocam (bal.) |
| moqueu, mocau (bal.) |
| moquen |
Perfet
| he mocat |
| has mocat |
| ha mocat |
| hem mocat |
| heu mocat |
| han mocat |
Imperfet
| mocava |
| mocaves |
| mocava |
| mocàvem |
| mocàveu |
| mocaven |
Plusquamperfet
| havia mocat |
| havies mocat |
| havia mocat |
| havíem mocat |
| havíeu mocat |
| havien mocat |
Passat simple
| moquí |
| mocares |
| mocà |
| mocàrem |
| mocàreu |
| mocaren |
Passat perifràstic
| vaig mocar |
| vas (vares) mocar |
| va mocar |
| vam (vàrem) mocar |
| vau (vàreu) mocar |
| van (varen) mocar |
Passat anterior
| haguí mocat |
| hagueres mocat |
| hagué mocat |
| haguérem mocat |
| haguéreu mocat |
| hagueren mocat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver mocat |
| vas haver mocat |
| va haver mocat |
| vam haver mocat |
| vau haver mocat |
| van haver mocat |
Futur
| mocaré |
| mocaràs |
| mocarà |
| mocarem |
| mocareu |
| mocaran |
Futur perfet
| hauré mocat |
| hauràs mocat |
| haurà mocat |
| haurem mocat |
| haureu mocat |
| hauran mocat |
Condicional
| mocaria |
| mocaries |
| mocaria |
| mocaríem |
| mocaríeu |
| mocarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) mocat |
| hauries (hagueres) mocat |
| hauria (haguera) mocat |
| hauríem (haguérem) mocat |
| hauríeu (haguéreu) mocat |
| haurien (hagueren) mocat |
Mode subjuntiu
Present
| moqui, moque (val.) |
| moquis, moques (val.) |
| moqui, moque (val.) |
| moquem |
| moqueu |
| moquin, moquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) mocat |
| hagis (hages) mocat |
| hagi (haja) mocat |
| hàgim (hàgem) mocat |
| hàgiu (hàgeu) mocat |
| hagin (hagen) mocat |
Imperfet
| moqués, mocara (val.), mocàs (val., bal.) |
| moquessis, mocares (val.), mocassis (bal.), moquesses, mocasses (val., bal.) |
| moqués, mocara (val.), mocàs (val., bal.) |
| moquéssim, mocàrem (val.), mocàssim (bal.), moquéssem, mocàssem (val., bal.) |
| moquéssiu, mocàreu (val.), mocàssiu (bal.), moquésseu, mocàsseu (val., bal.) |
| moquessin, mocaren (val.), mocassin (bal.), moquessen, mocassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) mocat |
| haguessis (hagueres) mocat |
| hagués (haguera) mocat |
| haguéssim (haguérem) mocat |
| haguéssiu (haguéreu) mocat |
| haguessin (hagueren) mocat |
Mode imperatiu
Present
| moca |
| moqui, moque (val.) |
| moquem |
| moqueu, mocau (bal.) |
| moquin, moquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | mocar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver mocat |
| Gerundi | mocant |
| Gerundi compost | havent mocat |
| Participi | mocat , mocada , mocats , mocades |
Definició
- Treure mocs del nas, o intentar-ho, fen servir un mocador o similar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017