mirar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| miro (cent.), mire (val.), mir (bal.) |
| mires |
| mira |
| mirem, miram (bal.) |
| mireu, mirau (bal.) |
| miren |
Perfet
| he mirat |
| has mirat |
| ha mirat |
| hem mirat |
| heu mirat |
| han mirat |
Imperfet
| mirava |
| miraves |
| mirava |
| miràvem |
| miràveu |
| miraven |
Plusquamperfet
| havia mirat |
| havies mirat |
| havia mirat |
| havíem mirat |
| havíeu mirat |
| havien mirat |
Passat simple
| mirí |
| mirares |
| mirà |
| miràrem |
| miràreu |
| miraren |
Passat perifràstic
| vaig mirar |
| vas (vares) mirar |
| va mirar |
| vam (vàrem) mirar |
| vau (vàreu) mirar |
| van (varen) mirar |
Passat anterior
| haguí mirat |
| hagueres mirat |
| hagué mirat |
| haguérem mirat |
| haguéreu mirat |
| hagueren mirat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver mirat |
| vas haver mirat |
| va haver mirat |
| vam haver mirat |
| vau haver mirat |
| van haver mirat |
Futur
| miraré |
| miraràs |
| mirarà |
| mirarem |
| mirareu |
| miraran |
Futur perfet
| hauré mirat |
| hauràs mirat |
| haurà mirat |
| haurem mirat |
| haureu mirat |
| hauran mirat |
Condicional
| miraria |
| miraries |
| miraria |
| miraríem |
| miraríeu |
| mirarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) mirat |
| hauries (hagueres) mirat |
| hauria (haguera) mirat |
| hauríem (haguérem) mirat |
| hauríeu (haguéreu) mirat |
| haurien (hagueren) mirat |
Mode subjuntiu
Present
| miri, mire (val.) |
| miris, mires (val.) |
| miri, mire (val.) |
| mirem |
| mireu |
| mirin, miren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) mirat |
| hagis (hages) mirat |
| hagi (haja) mirat |
| hàgim (hàgem) mirat |
| hàgiu (hàgeu) mirat |
| hagin (hagen) mirat |
Imperfet
| mirés, mirara (val.), miràs (val., bal.) |
| miressis, mirares (val.), mirassis (bal.), miresses, mirasses (val., bal.) |
| mirés, mirara (val.), miràs (val., bal.) |
| miréssim, miràrem (val.), miràssim (bal.), miréssem, miràssem (val., bal.) |
| miréssiu, miràreu (val.), miràssiu (bal.), mirésseu, miràsseu (val., bal.) |
| miressin, miraren (val.), mirassin (bal.), miressen, mirassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) mirat |
| haguessis (hagueres) mirat |
| hagués (haguera) mirat |
| haguéssim (haguérem) mirat |
| haguéssiu (haguéreu) mirat |
| haguessin (hagueren) mirat |
Mode imperatiu
Present
| mira |
| miri, mire (val.) |
| mirem |
| mireu, mirau (bal.) |
| mirin, miren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | mirar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver mirat |
| Gerundi | mirant |
| Gerundi compost | havent mirat |
| Participi | mirat , mirada , mirats , mirades |
Definició
- Fixar l'atenció visual.
- comprovar
- Mira si m'he deixat l'aixeta oberta, si us plau!
- intentar
- Miraré d'arreglar-ho.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017