Conjugació del verb «mirar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

mirar

Mode indicatiu

Present
jo miro (cent.), mire (val.), mir (bal.)
tu mires
ell, ella, vostè mira
nosaltres mirem, miram (bal.)
vosaltres, vós mireu, mirau (bal.)
ells, elles, vostès miren
Perfet
jo he mirat
tu has mirat
ell, ella, vostè ha mirat
nosaltres hem mirat
vosaltres, vós heu mirat
ells, elles, vostès han mirat
Imperfet
jo mirava
tu miraves
ell, ella, vostè mirava
nosaltres miràvem
vosaltres, vós miràveu
ells, elles, vostès miraven
Plusquamperfet
jo havia mirat
tu havies mirat
ell, ella, vostè havia mirat
nosaltres havíem mirat
vosaltres, vós havíeu mirat
ells, elles, vostès havien mirat
Passat simple
jo mirí
tu mirares
ell, ella, vostè mirà
nosaltres miràrem
vosaltres, vós miràreu
ells, elles, vostès miraren
Passat perifràstic
jo vaig mirar
tu vas (vares) mirar
ell, ella, vostè va mirar
nosaltres vam (vàrem) mirar
vosaltres, vós vau (vàreu) mirar
ells, elles, vostès van (varen) mirar
Passat anterior
jo haguí mirat
tu hagueres mirat
ell, ella, vostè hagué mirat
nosaltres haguérem mirat
vosaltres, vós haguéreu mirat
ells, elles, vostès hagueren mirat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver mirat
tu vas haver mirat
ell, ella, vostè va haver mirat
nosaltres vam haver mirat
vosaltres, vós vau haver mirat
ells, elles, vostès van haver mirat
Futur
jo miraré
tu miraràs
ell, ella, vostè mirarà
nosaltres mirarem
vosaltres, vós mirareu
ells, elles, vostès miraran
Futur perfet
jo hauré mirat
tu hauràs mirat
ell, ella, vostè haurà mirat
nosaltres haurem mirat
vosaltres, vós haureu mirat
ells, elles, vostès hauran mirat
Condicional
jo miraria
tu miraries
ell, ella, vostè miraria
nosaltres miraríem
vosaltres, vós miraríeu
ells, elles, vostès mirarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) mirat
tu hauries (hagueres) mirat
ell, ella, vostè hauria (haguera) mirat
nosaltres hauríem (haguérem) mirat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) mirat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) mirat

mirar

Mode subjuntiu

Present
jo miri, mire (val.)
tu miris, mires (val.)
ell, ella, vostè miri, mire (val.)
nosaltres mirem
vosaltres, vós mireu
ells, elles, vostès mirin, miren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) mirat
tu hagis (hages) mirat
ell, ella, vostè hagi (haja) mirat
nosaltres hàgim (hàgem) mirat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) mirat
ells, elles, vostès hagin (hagen) mirat
Imperfet
jo mirés, mirara (val.), miràs (val., bal.)
tu miressis, mirares (val.), mirassis (bal.), miresses, mirasses (val., bal.)
ell, ella, vostè mirés, mirara (val.), miràs (val., bal.)
nosaltres miréssim, miràrem (val.), miràssim (bal.), miréssem, miràssem (val., bal.)
vosaltres, vós miréssiu, miràreu (val.), miràssiu (bal.), mirésseu, miràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès miressin, miraren (val.), mirassin (bal.), miressen, mirassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) mirat
tu haguessis (hagueres) mirat
ell, ella, vostè hagués (haguera) mirat
nosaltres haguéssim (haguérem) mirat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) mirat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) mirat

mirar

Imperatiu

Present
tu mira
ell, ella, vostè miri, mire (val.)
nosaltres mirem
vosaltres, vós mireu, mirau (bal.)
ells, elles, vostès mirin, miren (val.)

mirar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu mirar
Infinitiu compost haver mirat
Gerundi mirant
Gerundi compost havent mirat
Participi mirat, mirada, mirats, mirades