mentir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| menteixo / mento (cent.), ment / mentesc (val., bal.), mentisc (val.) |
| menteixes / ments, mentixes (val.) |
| ment / menteix, mentix (val.) |
| mentim |
| mentiu |
| menteixen / menten, mentixen (val.) |
Perfet
| he mentit |
| has mentit |
| ha mentit |
| hem mentit |
| heu mentit |
| han mentit |
Imperfet
| mentia |
| menties |
| mentia |
| mentíem |
| mentíeu |
| mentien |
Plusquamperfet
| havia mentit |
| havies mentit |
| havia mentit |
| havíem mentit |
| havíeu mentit |
| havien mentit |
Passat simple
| mentí |
| mentires |
| mentí |
| mentírem |
| mentíreu |
| mentiren |
Passat perifràstic
| vaig mentir |
| vas (vares) mentir |
| va mentir |
| vam (vàrem) mentir |
| vau (vàreu) mentir |
| van (varen) mentir |
Passat anterior
| haguí mentit |
| hagueres mentit |
| hagué mentit |
| haguérem mentit |
| haguéreu mentit |
| hagueren mentit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver mentit |
| vas haver mentit |
| va haver mentit |
| vam haver mentit |
| vau haver mentit |
| van haver mentit |
Futur
| mentiré |
| mentiràs |
| mentirà |
| mentirem |
| mentireu |
| mentiran |
Futur perfet
| hauré mentit |
| hauràs mentit |
| haurà mentit |
| haurem mentit |
| haureu mentit |
| hauran mentit |
Condicional
| mentiria |
| mentiries |
| mentiria |
| mentiríem |
| mentiríeu |
| mentirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) mentit |
| hauries (hagueres) mentit |
| hauria (haguera) mentit |
| hauríem (haguérem) mentit |
| hauríeu (haguéreu) mentit |
| haurien (hagueren) mentit |
Mode subjuntiu
Present
| menteixi / menti, menta / mentesca / mentisca (val.), mentesqui (bal.) |
| menteixis / mentis, mentes / mentesques / mentisques (val.), mentesquis (bal.) |
| menteixi / menti, menta / mentesca / mentisca (val.), mentesqui (bal.) |
| mentim, mentiguem (bal.) |
| mentiu, mentigueu (bal.) |
| menteixin / mentin, menten / mentesquen / mentisquen (val.), mentesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) mentit |
| hagis (hages) mentit |
| hagi (haja) mentit |
| hàgim (hàgem) mentit |
| hàgiu (hàgeu) mentit |
| hagin (hagen) mentit |
Imperfet
| mentís, mentira (val.) |
| mentissis, mentires (val.), mentisses |
| mentís, mentira (val.) |
| mentíssim, mentírem (val.), mentíssem |
| mentíssiu, mentíreu (val.), mentísseu |
| mentissin, mentiren (val.), mentissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) mentit |
| haguessis (hagueres) mentit |
| hagués (haguera) mentit |
| haguéssim (haguérem) mentit |
| haguéssiu (haguéreu) mentit |
| haguessin (hagueren) mentit |
Mode imperatiu
Present
| ment / menteix, mentix (val.) |
| menteixi / menti, menta / mentesca / mentisca (val.), mentesqui (bal.) |
| mentim, mentiguem (bal.) |
| mentiu |
| menteixin / mentin, menten / mentesquen / mentisquen (val.), mentesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | mentir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver mentit |
| Gerundi | mentint |
| Gerundi compost | havent mentit |
| Participi | mentit , mentida , mentits , mentides |
Definició
- Dir mentides o falsedats.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017