Conjugació del verb «menar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

menar

Mode indicatiu

Present
jo meno (cent.), mene (val.), men (bal.)
tu menes
ell, ella, vostè mena
nosaltres menem, menam (bal.)
vosaltres, vós meneu, menau (bal.)
ells, elles, vostès menen
Perfet
jo he menat
tu has menat
ell, ella, vostè ha menat
nosaltres hem menat
vosaltres, vós heu menat
ells, elles, vostès han menat
Imperfet
jo menava
tu menaves
ell, ella, vostè menava
nosaltres menàvem
vosaltres, vós menàveu
ells, elles, vostès menaven
Plusquamperfet
jo havia menat
tu havies menat
ell, ella, vostè havia menat
nosaltres havíem menat
vosaltres, vós havíeu menat
ells, elles, vostès havien menat
Passat simple
jo mení
tu menares
ell, ella, vostè menà
nosaltres menàrem
vosaltres, vós menàreu
ells, elles, vostès menaren
Passat perifràstic
jo vaig menar
tu vas (vares) menar
ell, ella, vostè va menar
nosaltres vam (vàrem) menar
vosaltres, vós vau (vàreu) menar
ells, elles, vostès van (varen) menar
Passat anterior
jo haguí menat
tu hagueres menat
ell, ella, vostè hagué menat
nosaltres haguérem menat
vosaltres, vós haguéreu menat
ells, elles, vostès hagueren menat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver menat
tu vas haver menat
ell, ella, vostè va haver menat
nosaltres vam haver menat
vosaltres, vós vau haver menat
ells, elles, vostès van haver menat
Futur
jo menaré
tu menaràs
ell, ella, vostè menarà
nosaltres menarem
vosaltres, vós menareu
ells, elles, vostès menaran
Futur perfet
jo hauré menat
tu hauràs menat
ell, ella, vostè haurà menat
nosaltres haurem menat
vosaltres, vós haureu menat
ells, elles, vostès hauran menat
Condicional
jo menaria
tu menaries
ell, ella, vostè menaria
nosaltres menaríem
vosaltres, vós menaríeu
ells, elles, vostès menarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) menat
tu hauries (hagueres) menat
ell, ella, vostè hauria (haguera) menat
nosaltres hauríem (haguérem) menat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) menat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) menat

menar

Mode subjuntiu

Present
jo meni, mene (val.)
tu menis, menes (val.)
ell, ella, vostè meni, mene (val.)
nosaltres menem
vosaltres, vós meneu
ells, elles, vostès menin, menen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) menat
tu hagis (hages) menat
ell, ella, vostè hagi (haja) menat
nosaltres hàgim (hàgem) menat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) menat
ells, elles, vostès hagin (hagen) menat
Imperfet
jo menés, menara (val.), menàs (val., bal.)
tu menessis, menares (val.), menassis (bal.), menesses, menasses (val., bal.)
ell, ella, vostè menés, menara (val.), menàs (val., bal.)
nosaltres menéssim, menàrem (val.), menàssim (bal.), menéssem, menàssem (val., bal.)
vosaltres, vós menéssiu, menàreu (val.), menàssiu (bal.), menésseu, menàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès menessin, menaren (val.), menassin (bal.), menessen, menassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) menat
tu haguessis (hagueres) menat
ell, ella, vostè hagués (haguera) menat
nosaltres haguéssim (haguérem) menat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) menat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) menat

menar

Imperatiu

Present
tu mena
ell, ella, vostè meni, mene (val.)
nosaltres menem
vosaltres, vós meneu, menau (bal.)
ells, elles, vostès menin, menen (val.)

menar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu menar
Infinitiu compost haver menat
Gerundi menant
Gerundi compost havent menat
Participi menat, menada, menats, menades