menar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| meno (cent.), mene (val.), men (bal.) |
| menes |
| mena |
| menem, menam (bal.) |
| meneu, menau (bal.) |
| menen |
Perfet
| he menat |
| has menat |
| ha menat |
| hem menat |
| heu menat |
| han menat |
Imperfet
| menava |
| menaves |
| menava |
| menàvem |
| menàveu |
| menaven |
Plusquamperfet
| havia menat |
| havies menat |
| havia menat |
| havíem menat |
| havíeu menat |
| havien menat |
Passat simple
| mení |
| menares |
| menà |
| menàrem |
| menàreu |
| menaren |
Passat perifràstic
| vaig menar |
| vas (vares) menar |
| va menar |
| vam (vàrem) menar |
| vau (vàreu) menar |
| van (varen) menar |
Passat anterior
| haguí menat |
| hagueres menat |
| hagué menat |
| haguérem menat |
| haguéreu menat |
| hagueren menat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver menat |
| vas haver menat |
| va haver menat |
| vam haver menat |
| vau haver menat |
| van haver menat |
Futur
| menaré |
| menaràs |
| menarà |
| menarem |
| menareu |
| menaran |
Futur perfet
| hauré menat |
| hauràs menat |
| haurà menat |
| haurem menat |
| haureu menat |
| hauran menat |
Condicional
| menaria |
| menaries |
| menaria |
| menaríem |
| menaríeu |
| menarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) menat |
| hauries (hagueres) menat |
| hauria (haguera) menat |
| hauríem (haguérem) menat |
| hauríeu (haguéreu) menat |
| haurien (hagueren) menat |
Mode subjuntiu
Present
| meni, mene (val.) |
| menis, menes (val.) |
| meni, mene (val.) |
| menem |
| meneu |
| menin, menen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) menat |
| hagis (hages) menat |
| hagi (haja) menat |
| hàgim (hàgem) menat |
| hàgiu (hàgeu) menat |
| hagin (hagen) menat |
Imperfet
| menés, menara (val.), menàs (val., bal.) |
| menessis, menares (val.), menassis (bal.), menesses, menasses (val., bal.) |
| menés, menara (val.), menàs (val., bal.) |
| menéssim, menàrem (val.), menàssim (bal.), menéssem, menàssem (val., bal.) |
| menéssiu, menàreu (val.), menàssiu (bal.), menésseu, menàsseu (val., bal.) |
| menessin, menaren (val.), menassin (bal.), menessen, menassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) menat |
| haguessis (hagueres) menat |
| hagués (haguera) menat |
| haguéssim (haguérem) menat |
| haguéssiu (haguéreu) menat |
| haguessin (hagueren) menat |
Mode imperatiu
Present
| mena |
| meni, mene (val.) |
| menem |
| meneu, menau (bal.) |
| menin, menen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | menar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver menat |
| Gerundi | menant |
| Gerundi compost | havent menat |
| Participi | menat , menada , menats , menades |
Definició
- Indicar el camí que es vol que segueixi un grup de persones o animals, incitant-los a seguir-lo.
- Comunicar un camí amb un altre de més principal.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017