marrucar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| marruco (cent.), marruque (val.), marruc (bal.) |
| marruques |
| marruca |
| marruquem, marrucam (bal.) |
| marruqueu, marrucau (bal.) |
| marruquen |
Perfet
| he marrucat |
| has marrucat |
| ha marrucat |
| hem marrucat |
| heu marrucat |
| han marrucat |
Imperfet
| marrucava |
| marrucaves |
| marrucava |
| marrucàvem |
| marrucàveu |
| marrucaven |
Plusquamperfet
| havia marrucat |
| havies marrucat |
| havia marrucat |
| havíem marrucat |
| havíeu marrucat |
| havien marrucat |
Passat simple
| marruquí |
| marrucares |
| marrucà |
| marrucàrem |
| marrucàreu |
| marrucaren |
Passat perifràstic
| vaig marrucar |
| vas (vares) marrucar |
| va marrucar |
| vam (vàrem) marrucar |
| vau (vàreu) marrucar |
| van (varen) marrucar |
Passat anterior
| haguí marrucat |
| hagueres marrucat |
| hagué marrucat |
| haguérem marrucat |
| haguéreu marrucat |
| hagueren marrucat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver marrucat |
| vas haver marrucat |
| va haver marrucat |
| vam haver marrucat |
| vau haver marrucat |
| van haver marrucat |
Futur
| marrucaré |
| marrucaràs |
| marrucarà |
| marrucarem |
| marrucareu |
| marrucaran |
Futur perfet
| hauré marrucat |
| hauràs marrucat |
| haurà marrucat |
| haurem marrucat |
| haureu marrucat |
| hauran marrucat |
Condicional
| marrucaria |
| marrucaries |
| marrucaria |
| marrucaríem |
| marrucaríeu |
| marrucarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) marrucat |
| hauries (hagueres) marrucat |
| hauria (haguera) marrucat |
| hauríem (haguérem) marrucat |
| hauríeu (haguéreu) marrucat |
| haurien (hagueren) marrucat |
Mode subjuntiu
Present
| marruqui, marruque (val.) |
| marruquis, marruques (val.) |
| marruqui, marruque (val.) |
| marruquem |
| marruqueu |
| marruquin, marruquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) marrucat |
| hagis (hages) marrucat |
| hagi (haja) marrucat |
| hàgim (hàgem) marrucat |
| hàgiu (hàgeu) marrucat |
| hagin (hagen) marrucat |
Imperfet
| marruqués, marrucara (val.), marrucàs (val., bal.) |
| marruquessis, marrucares (val.), marrucassis (bal.), marruquesses, marrucasses (val., bal.) |
| marruqués, marrucara (val.), marrucàs (val., bal.) |
| marruquéssim, marrucàrem (val.), marrucàssim (bal.), marruquéssem, marrucàssem (val., bal.) |
| marruquéssiu, marrucàreu (val.), marrucàssiu (bal.), marruquésseu, marrucàsseu (val., bal.) |
| marruquessin, marrucaren (val.), marrucassin (bal.), marruquessen, marrucassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) marrucat |
| haguessis (hagueres) marrucat |
| hagués (haguera) marrucat |
| haguéssim (haguérem) marrucat |
| haguéssiu (haguéreu) marrucat |
| haguessin (hagueren) marrucat |
Mode imperatiu
Present
| marruca |
| marruqui, marruque (val.) |
| marruquem |
| marruqueu, marrucau (bal.) |
| marruquin, marruquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | marrucar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver marrucat |
| Gerundi | marrucant |
| Gerundi compost | havent marrucat |
| Participi | marrucat , marrucada , marrucats , marrucades |
Definició
- parrupar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017