Conjugació en català del verb «marinar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

marinar

Mode indicatiu

Present
jo marino (cent.), marine (val.), marín (bal.)
tu marines
ell, ella, vostè marina
nosaltres marinem, marinam (bal.)
vosaltres, vós marineu, marinau (bal.)
ells, elles, vostès marinen
Perfet
jo he marinat
tu has marinat
ell, ella, vostè ha marinat
nosaltres hem marinat
vosaltres, vós heu marinat
ells, elles, vostès han marinat
Imperfet
jo marinava
tu marinaves
ell, ella, vostè marinava
nosaltres marinàvem
vosaltres, vós marinàveu
ells, elles, vostès marinaven
Plusquamperfet
jo havia marinat
tu havies marinat
ell, ella, vostè havia marinat
nosaltres havíem marinat
vosaltres, vós havíeu marinat
ells, elles, vostès havien marinat
Passat simple
jo mariní
tu marinares
ell, ella, vostè marinà
nosaltres marinàrem
vosaltres, vós marinàreu
ells, elles, vostès marinaren
Passat perifràstic
jo vaig marinar
tu vas (vares) marinar
ell, ella, vostè va marinar
nosaltres vam (vàrem) marinar
vosaltres, vós vau (vàreu) marinar
ells, elles, vostès van (varen) marinar
Passat anterior
jo haguí marinat
tu hagueres marinat
ell, ella, vostè hagué marinat
nosaltres haguérem marinat
vosaltres, vós haguéreu marinat
ells, elles, vostès hagueren marinat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver marinat
tu vas haver marinat
ell, ella, vostè va haver marinat
nosaltres vam haver marinat
vosaltres, vós vau haver marinat
ells, elles, vostès van haver marinat
Futur
jo marinaré
tu marinaràs
ell, ella, vostè marinarà
nosaltres marinarem
vosaltres, vós marinareu
ells, elles, vostès marinaran
Futur perfet
jo hauré marinat
tu hauràs marinat
ell, ella, vostè haurà marinat
nosaltres haurem marinat
vosaltres, vós haureu marinat
ells, elles, vostès hauran marinat
Condicional
jo marinaria
tu marinaries
ell, ella, vostè marinaria
nosaltres marinaríem
vosaltres, vós marinaríeu
ells, elles, vostès marinarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) marinat
tu hauries (hagueres) marinat
ell, ella, vostè hauria (haguera) marinat
nosaltres hauríem (haguérem) marinat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) marinat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) marinat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

marinar

Mode subjuntiu

Present
jo marini, marine (val.)
tu marinis, marines (val.)
ell, ella, vostè marini, marine (val.)
nosaltres marinem
vosaltres, vós marineu
ells, elles, vostès marinin, marinen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) marinat
tu hagis (hages) marinat
ell, ella, vostè hagi (haja) marinat
nosaltres hàgim (hàgem) marinat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) marinat
ells, elles, vostès hagin (hagen) marinat
Imperfet
jo marinés, marinara (val.), marinàs (val., bal.)
tu marinessis, marinares (val.), marinassis (bal.), marinesses, marinasses (val., bal.)
ell, ella, vostè marinés, marinara (val.), marinàs (val., bal.)
nosaltres marinéssim, marinàrem (val.), marinàssim (bal.), marinéssem, marinàssem (val., bal.)
vosaltres, vós marinéssiu, marinàreu (val.), marinàssiu (bal.), marinésseu, marinàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès marinessin, marinaren (val.), marinassin (bal.), marinessen, marinassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) marinat
tu haguessis (hagueres) marinat
ell, ella, vostè hagués (haguera) marinat
nosaltres haguéssim (haguérem) marinat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) marinat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) marinat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

marinar

Mode imperatiu

Present
tu marina
ell, ella, vostè marini, marine (val.)
nosaltres marinem
vosaltres, vós marineu, marinau (bal.)
ells, elles, vostès marinin, marinen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

marinar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu marinar
Infinitiu compost haver marinat
Gerundi marinant
Gerundi compost havent marinat
Participi marinat, marinada, marinats, marinades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

marinar

  1. Adobar el peix per conservar-lo.
  2. Assaonar una vianda per estovar-la abans de coure-la.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.