Conjugació en català del verb «mandrejar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

mandrejar

Mode indicatiu

Present
jo mandrejo (cent.), mandrege (val.), mandreig (bal.)
tu mandreges
ell, ella, vostè mandreja
nosaltres mandregem, mandrejam (bal.)
vosaltres, vós mandregeu, mandrejau (bal.)
ells, elles, vostès mandregen
Perfet
jo he mandrejat
tu has mandrejat
ell, ella, vostè ha mandrejat
nosaltres hem mandrejat
vosaltres, vós heu mandrejat
ells, elles, vostès han mandrejat
Imperfet
jo mandrejava
tu mandrejaves
ell, ella, vostè mandrejava
nosaltres mandrejàvem
vosaltres, vós mandrejàveu
ells, elles, vostès mandrejaven
Plusquamperfet
jo havia mandrejat
tu havies mandrejat
ell, ella, vostè havia mandrejat
nosaltres havíem mandrejat
vosaltres, vós havíeu mandrejat
ells, elles, vostès havien mandrejat
Passat simple
jo mandregí
tu mandrejares
ell, ella, vostè mandrejà
nosaltres mandrejàrem
vosaltres, vós mandrejàreu
ells, elles, vostès mandrejaren
Passat perifràstic
jo vaig mandrejar
tu vas (vares) mandrejar
ell, ella, vostè va mandrejar
nosaltres vam (vàrem) mandrejar
vosaltres, vós vau (vàreu) mandrejar
ells, elles, vostès van (varen) mandrejar
Passat anterior
jo haguí mandrejat
tu hagueres mandrejat
ell, ella, vostè hagué mandrejat
nosaltres haguérem mandrejat
vosaltres, vós haguéreu mandrejat
ells, elles, vostès hagueren mandrejat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver mandrejat
tu vas haver mandrejat
ell, ella, vostè va haver mandrejat
nosaltres vam haver mandrejat
vosaltres, vós vau haver mandrejat
ells, elles, vostès van haver mandrejat
Futur
jo mandrejaré
tu mandrejaràs
ell, ella, vostè mandrejarà
nosaltres mandrejarem
vosaltres, vós mandrejareu
ells, elles, vostès mandrejaran
Futur perfet
jo hauré mandrejat
tu hauràs mandrejat
ell, ella, vostè haurà mandrejat
nosaltres haurem mandrejat
vosaltres, vós haureu mandrejat
ells, elles, vostès hauran mandrejat
Condicional
jo mandrejaria
tu mandrejaries
ell, ella, vostè mandrejaria
nosaltres mandrejaríem
vosaltres, vós mandrejaríeu
ells, elles, vostès mandrejarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) mandrejat
tu hauries (hagueres) mandrejat
ell, ella, vostè hauria (haguera) mandrejat
nosaltres hauríem (haguérem) mandrejat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) mandrejat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) mandrejat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mandrejar

Mode subjuntiu

Present
jo mandregi, mandrege (val.)
tu mandregis, mandreges (val.)
ell, ella, vostè mandregi, mandrege (val.)
nosaltres mandregem
vosaltres, vós mandregeu
ells, elles, vostès mandregin, mandregen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) mandrejat
tu hagis (hages) mandrejat
ell, ella, vostè hagi (haja) mandrejat
nosaltres hàgim (hàgem) mandrejat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) mandrejat
ells, elles, vostès hagin (hagen) mandrejat
Imperfet
jo mandregés, mandrejara (val.), mandrejàs (val., bal.)
tu mandregessis, mandrejares (val.), mandrejassis (bal.), mandregesses, mandrejasses (val., bal.)
ell, ella, vostè mandregés, mandrejara (val.), mandrejàs (val., bal.)
nosaltres mandregéssim, mandrejàrem (val.), mandrejàssim (bal.), mandregéssem, mandrejàssem (val., bal.)
vosaltres, vós mandregéssiu, mandrejàreu (val.), mandrejàssiu (bal.), mandregésseu, mandrejàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès mandregessin, mandrejaren (val.), mandrejassin (bal.), mandregessen, mandrejassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) mandrejat
tu haguessis (hagueres) mandrejat
ell, ella, vostè hagués (haguera) mandrejat
nosaltres haguéssim (haguérem) mandrejat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) mandrejat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) mandrejat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mandrejar

Mode imperatiu

Present
tu mandreja
ell, ella, vostè mandregi, mandrege (val.)
nosaltres mandregem
vosaltres, vós mandregeu, mandrejau (bal.)
ells, elles, vostès mandregin, mandregen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mandrejar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu mandrejar
Infinitiu compost haver mandrejat
Gerundi mandrejant
Gerundi compost havent mandrejat
Participi mandrejat, mandrejada, mandrejats, mandrejades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

mandrejar

  1. Actuar amb mandra, sense pressa, no atenent a les obligacions.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.