Conjugació en català del verb «mancar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

mancar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
manco (cent.), manque (val.), manc (bal.)
manques
manca
manquem, mancam (bal.)
manqueu, mancau (bal.)
manquen
Perfet
he mancat
has mancat
ha mancat
hem mancat
heu mancat
han mancat
Imperfet
mancava
mancaves
mancava
mancàvem
mancàveu
mancaven
Plusquamperfet
havia mancat
havies mancat
havia mancat
havíem mancat
havíeu mancat
havien mancat
Passat simple
manquí
mancares
mancà
mancàrem
mancàreu
mancaren
Passat perifràstic
vaig mancar
vas (vares) mancar
va mancar
vam (vàrem) mancar
vau (vàreu) mancar
van (varen) mancar
Passat anterior
haguí mancat
hagueres mancat
hagué mancat
haguérem mancat
haguéreu mancat
hagueren mancat
Passat anterior perifràstic
vaig haver mancat
vas haver mancat
va haver mancat
vam haver mancat
vau haver mancat
van haver mancat
Futur
mancaré
mancaràs
mancarà
mancarem
mancareu
mancaran
Futur perfet
hauré mancat
hauràs mancat
haurà mancat
haurem mancat
haureu mancat
hauran mancat
Condicional
mancaria
mancaries
mancaria
mancaríem
mancaríeu
mancarien
Condicional perfet
hauria (haguera) mancat
hauries (hagueres) mancat
hauria (haguera) mancat
hauríem (haguérem) mancat
hauríeu (haguéreu) mancat
haurien (hagueren) mancat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
manqui, manque (val.)
manquis, manques (val.)
manqui, manque (val.)
manquem
manqueu
manquin, manquen (val.)
Perfet
hagi (haja) mancat
hagis (hages) mancat
hagi (haja) mancat
hàgim (hàgem) mancat
hàgiu (hàgeu) mancat
hagin (hagen) mancat
Imperfet
manqués, mancara (val.), mancàs (val., bal.)
manquessis, mancares (val.), mancassis (bal.), manquesses, mancasses (val., bal.)
manqués, mancara (val.), mancàs (val., bal.)
manquéssim, mancàrem (val.), mancàssim (bal.), manquéssem, mancàssem (val., bal.)
manquéssiu, mancàreu (val.), mancàssiu (bal.), manquésseu, mancàsseu (val., bal.)
manquessin, mancaren (val.), mancassin (bal.), manquessen, mancassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) mancat
haguessis (hagueres) mancat
hagués (haguera) mancat
haguéssim (haguérem) mancat
haguéssiu (haguéreu) mancat
haguessin (hagueren) mancat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
manca
manqui, manque (val.)
manquem
manqueu, mancau (bal.)
manquin, manquen (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu mancar
Infinitiu compost haver mancat
Gerundi mancant
Gerundi compost havent mancat
Participi mancat , mancada , mancats , mancades

Tornar a l'índex

Definició

  1. No haver-n'hi prou, d'una cosa necessària.
  2. No estar complet.
  3. Disminuir la força del vent.
  4. Fer actes contra la dignitat.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.