Conjugació del verb «locutar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

locutar

Mode indicatiu

Present
jo locuto (cent.), locute (val.), locut (bal.)
tu locutes
ell, ella, vostè locuta
nosaltres locutem, locutam (bal.)
vosaltres, vós locuteu, locutau (bal.)
ells, elles, vostès locuten
Perfet
jo he locutat
tu has locutat
ell, ella, vostè ha locutat
nosaltres hem locutat
vosaltres, vós heu locutat
ells, elles, vostès han locutat
Imperfet
jo locutava
tu locutaves
ell, ella, vostè locutava
nosaltres locutàvem
vosaltres, vós locutàveu
ells, elles, vostès locutaven
Plusquamperfet
jo havia locutat
tu havies locutat
ell, ella, vostè havia locutat
nosaltres havíem locutat
vosaltres, vós havíeu locutat
ells, elles, vostès havien locutat
Passat simple
jo locutí
tu locutares
ell, ella, vostè locutà
nosaltres locutàrem
vosaltres, vós locutàreu
ells, elles, vostès locutaren
Passat perifràstic
jo vaig locutar
tu vas (vares) locutar
ell, ella, vostè va locutar
nosaltres vam (vàrem) locutar
vosaltres, vós vau (vàreu) locutar
ells, elles, vostès van (varen) locutar
Passat anterior
jo haguí locutat
tu hagueres locutat
ell, ella, vostè hagué locutat
nosaltres haguérem locutat
vosaltres, vós haguéreu locutat
ells, elles, vostès hagueren locutat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver locutat
tu vas haver locutat
ell, ella, vostè va haver locutat
nosaltres vam haver locutat
vosaltres, vós vau haver locutat
ells, elles, vostès van haver locutat
Futur
jo locutaré
tu locutaràs
ell, ella, vostè locutarà
nosaltres locutarem
vosaltres, vós locutareu
ells, elles, vostès locutaran
Futur perfet
jo hauré locutat
tu hauràs locutat
ell, ella, vostè haurà locutat
nosaltres haurem locutat
vosaltres, vós haureu locutat
ells, elles, vostès hauran locutat
Condicional
jo locutaria
tu locutaries
ell, ella, vostè locutaria
nosaltres locutaríem
vosaltres, vós locutaríeu
ells, elles, vostès locutarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) locutat
tu hauries (hagueres) locutat
ell, ella, vostè hauria (haguera) locutat
nosaltres hauríem (haguérem) locutat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) locutat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) locutat

locutar

Mode subjuntiu

Present
jo locuti, locute (val.)
tu locutis, locutes (val.)
ell, ella, vostè locuti, locute (val.)
nosaltres locutem
vosaltres, vós locuteu
ells, elles, vostès locutin, locuten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) locutat
tu hagis (hages) locutat
ell, ella, vostè hagi (haja) locutat
nosaltres hàgim (hàgem) locutat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) locutat
ells, elles, vostès hagin (hagen) locutat
Imperfet
jo locutés, locutara (val.), locutàs (val., bal.)
tu locutessis, locutares (val.), locutassis (bal.), locutesses, locutasses (val., bal.)
ell, ella, vostè locutés, locutara (val.), locutàs (val., bal.)
nosaltres locutéssim, locutàrem (val.), locutàssim (bal.), locutéssem, locutàssem (val., bal.)
vosaltres, vós locutéssiu, locutàreu (val.), locutàssiu (bal.), locutésseu, locutàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès locutessin, locutaren (val.), locutassin (bal.), locutessen, locutassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) locutat
tu haguessis (hagueres) locutat
ell, ella, vostè hagués (haguera) locutat
nosaltres haguéssim (haguérem) locutat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) locutat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) locutat

locutar

Imperatiu

Present
tu locuta
ell, ella, vostè locuti, locute (val.)
nosaltres locutem
vosaltres, vós locuteu, locutau (bal.)
ells, elles, vostès locutin, locuten (val.)

locutar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu locutar
Infinitiu compost haver locutat
Gerundi locutant
Gerundi compost havent locutat
Participi locutat, locutada, locutats, locutades