Conjugació en català del verb «lluir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

lluir

Mode indicatiu

Present
jo lluu, llueixo / lluo (cent.), lluesc (val., bal.), lluïsc (val.)
tu llueixes / llus / lluus, lluïxes (val.)
ell, ella, vostè llu / llueix / lluu, lluïx (val.)
nosaltres lluïm
vosaltres, vós lluïu
ells, elles, vostès llueixen / lluen, lluïxen (val.)
Perfet
jo he lluït
tu has lluït
ell, ella, vostè ha lluït
nosaltres hem lluït
vosaltres, vós heu lluït
ells, elles, vostès han lluït
Imperfet
jo lluïa
tu lluïes
ell, ella, vostè lluïa
nosaltres lluíem
vosaltres, vós lluíeu
ells, elles, vostès lluïen
Plusquamperfet
jo havia lluït
tu havies lluït
ell, ella, vostè havia lluït
nosaltres havíem lluït
vosaltres, vós havíeu lluït
ells, elles, vostès havien lluït
Passat simple
jo lluí
tu lluïres
ell, ella, vostè lluí
nosaltres lluírem
vosaltres, vós lluíreu
ells, elles, vostès lluïren
Passat perifràstic
jo vaig lluir
tu vas (vares) lluir
ell, ella, vostè va lluir
nosaltres vam (vàrem) lluir
vosaltres, vós vau (vàreu) lluir
ells, elles, vostès van (varen) lluir
Passat anterior
jo haguí lluït
tu hagueres lluït
ell, ella, vostè hagué lluït
nosaltres haguérem lluït
vosaltres, vós haguéreu lluït
ells, elles, vostès hagueren lluït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver lluït
tu vas haver lluït
ell, ella, vostè va haver lluït
nosaltres vam haver lluït
vosaltres, vós vau haver lluït
ells, elles, vostès van haver lluït
Futur
jo lluiré
tu lluiràs
ell, ella, vostè lluirà
nosaltres lluirem
vosaltres, vós lluireu
ells, elles, vostès lluiran
Futur perfet
jo hauré lluït
tu hauràs lluït
ell, ella, vostè haurà lluït
nosaltres haurem lluït
vosaltres, vós haureu lluït
ells, elles, vostès hauran lluït
Condicional
jo lluiria
tu lluiries
ell, ella, vostè lluiria
nosaltres lluiríem
vosaltres, vós lluiríeu
ells, elles, vostès lluirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) lluït
tu hauries (hagueres) lluït
ell, ella, vostè hauria (haguera) lluït
nosaltres hauríem (haguérem) lluït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) lluït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) lluït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

lluir

Mode subjuntiu

Present
jo llueixi / lluï, llua / lluesca / lluïsca (val.), lluesqui (bal.)
tu llueixis / lluïs, llues / lluesques / lluïsques (val.), lluesquis (bal.)
ell, ella, vostè llueixi / lluï, llua / lluesca / lluïsca (val.), lluesqui (bal.)
nosaltres lluïm, lluïguem (bal.)
vosaltres, vós lluïu, lluïgueu (bal.)
ells, elles, vostès llueixin / lluïn, lluen / lluesquen / lluïsquen (val.), lluesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) lluït
tu hagis (hages) lluït
ell, ella, vostè hagi (haja) lluït
nosaltres hàgim (hàgem) lluït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) lluït
ells, elles, vostès hagin (hagen) lluït
Imperfet
jo lluís, lluïra (val.)
tu lluïssis, lluïres (val.), lluïsses
ell, ella, vostè lluís, lluïra (val.)
nosaltres lluíssim, lluírem (val.), lluíssem
vosaltres, vós lluíssiu, lluíreu (val.), lluísseu
ells, elles, vostès lluïssin, lluïren (val.), lluïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) lluït
tu haguessis (hagueres) lluït
ell, ella, vostè hagués (haguera) lluït
nosaltres haguéssim (haguérem) lluït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) lluït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) lluït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

lluir

Mode imperatiu

Present
tu llu / llueix / lluu, lluïx (val.)
ell, ella, vostè llueixi / lluï, llua / lluesca / lluïsca (val.), lluesqui (bal.)
nosaltres lluïm, lluïguem (bal.)
vosaltres, vós lluïu
ells, elles, vostès llueixin / lluïn, lluen / lluesquen / lluïsquen (val.), lluesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

lluir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu lluir
Infinitiu compost haver lluït
Gerundi lluint
Gerundi compost havent lluït
Participi lluït, lluïda, lluïts, lluïdes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

lluir

  1. Resplendir, brillar, emetre llum.
  2. Sobreeixir, distingir-se.
  3. Quedar bé en algun assumpte.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.