lluir
Observació: Aquest verb, amb el sentit referent a reflectir claror té formes pures (lluu, llus...); amb el sentit referent a exhibir usa formes incoatives (llueixo, llueixes...).
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| lluu, llueixo / lluo (cent.), lluesc (val., bal.), lluïsc (val.) |
| llueixes / llus / lluus, lluïxes (val.) |
| llu / llueix / lluu, lluïx (val.) |
| lluïm |
| lluïu |
| llueixen / lluen, lluïxen (val.) |
Perfet
| he lluït |
| has lluït |
| ha lluït |
| hem lluït |
| heu lluït |
| han lluït |
Imperfet
| lluïa |
| lluïes |
| lluïa |
| lluíem |
| lluíeu |
| lluïen |
Plusquamperfet
| havia lluït |
| havies lluït |
| havia lluït |
| havíem lluït |
| havíeu lluït |
| havien lluït |
Passat simple
| lluí |
| lluïres |
| lluí |
| lluírem |
| lluíreu |
| lluïren |
Passat perifràstic
| vaig lluir |
| vas (vares) lluir |
| va lluir |
| vam (vàrem) lluir |
| vau (vàreu) lluir |
| van (varen) lluir |
Passat anterior
| haguí lluït |
| hagueres lluït |
| hagué lluït |
| haguérem lluït |
| haguéreu lluït |
| hagueren lluït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver lluït |
| vas haver lluït |
| va haver lluït |
| vam haver lluït |
| vau haver lluït |
| van haver lluït |
Futur
| lluiré |
| lluiràs |
| lluirà |
| lluirem |
| lluireu |
| lluiran |
Futur perfet
| hauré lluït |
| hauràs lluït |
| haurà lluït |
| haurem lluït |
| haureu lluït |
| hauran lluït |
Condicional
| lluiria |
| lluiries |
| lluiria |
| lluiríem |
| lluiríeu |
| lluirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) lluït |
| hauries (hagueres) lluït |
| hauria (haguera) lluït |
| hauríem (haguérem) lluït |
| hauríeu (haguéreu) lluït |
| haurien (hagueren) lluït |
Mode subjuntiu
Present
| llueixi / lluï, llua / lluesca / lluïsca (val.), lluesqui (bal.) |
| llueixis / lluïs, llues / lluesques / lluïsques (val.), lluesquis (bal.) |
| llueixi / lluï, llua / lluesca / lluïsca (val.), lluesqui (bal.) |
| lluïm, lluïguem (bal.) |
| lluïu, lluïgueu (bal.) |
| llueixin / lluïn, lluen / lluesquen / lluïsquen (val.), lluesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) lluït |
| hagis (hages) lluït |
| hagi (haja) lluït |
| hàgim (hàgem) lluït |
| hàgiu (hàgeu) lluït |
| hagin (hagen) lluït |
Imperfet
| lluís, lluïra (val.) |
| lluïssis, lluïres (val.), lluïsses |
| lluís, lluïra (val.) |
| lluíssim, lluírem (val.), lluíssem |
| lluíssiu, lluíreu (val.), lluísseu |
| lluïssin, lluïren (val.), lluïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) lluït |
| haguessis (hagueres) lluït |
| hagués (haguera) lluït |
| haguéssim (haguérem) lluït |
| haguéssiu (haguéreu) lluït |
| haguessin (hagueren) lluït |
Mode imperatiu
Present
| llu / llueix / lluu, lluïx (val.) |
| llueixi / lluï, llua / lluesca / lluïsca (val.), lluesqui (bal.) |
| lluïm, lluïguem (bal.) |
| lluïu |
| llueixin / lluïn, lluen / lluesquen / lluïsquen (val.), lluesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | lluir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver lluït |
| Gerundi | lluint |
| Gerundi compost | havent lluït |
| Participi | lluït , lluïda , lluïts , lluïdes |
Definició
- Resplendir, brillar, emetre llum.
- Sobreeixir, distingir-se.
- Quedar bé en algun assumpte.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017