Conjugació del verb «llucar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

llucar

Mode indicatiu

Present
jo lluco (cent.), lluque (val.), lluc (bal.)
tu lluques
ell, ella, vostè lluca
nosaltres lluquem, llucam (bal.)
vosaltres, vós lluqueu, llucau (bal.)
ells, elles, vostès lluquen
Perfet
jo he llucat
tu has llucat
ell, ella, vostè ha llucat
nosaltres hem llucat
vosaltres, vós heu llucat
ells, elles, vostès han llucat
Imperfet
jo llucava
tu llucaves
ell, ella, vostè llucava
nosaltres llucàvem
vosaltres, vós llucàveu
ells, elles, vostès llucaven
Plusquamperfet
jo havia llucat
tu havies llucat
ell, ella, vostè havia llucat
nosaltres havíem llucat
vosaltres, vós havíeu llucat
ells, elles, vostès havien llucat
Passat simple
jo lluquí
tu llucares
ell, ella, vostè llucà
nosaltres llucàrem
vosaltres, vós llucàreu
ells, elles, vostès llucaren
Passat perifràstic
jo vaig llucar
tu vas (vares) llucar
ell, ella, vostè va llucar
nosaltres vam (vàrem) llucar
vosaltres, vós vau (vàreu) llucar
ells, elles, vostès van (varen) llucar
Passat anterior
jo haguí llucat
tu hagueres llucat
ell, ella, vostè hagué llucat
nosaltres haguérem llucat
vosaltres, vós haguéreu llucat
ells, elles, vostès hagueren llucat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver llucat
tu vas haver llucat
ell, ella, vostè va haver llucat
nosaltres vam haver llucat
vosaltres, vós vau haver llucat
ells, elles, vostès van haver llucat
Futur
jo llucaré
tu llucaràs
ell, ella, vostè llucarà
nosaltres llucarem
vosaltres, vós llucareu
ells, elles, vostès llucaran
Futur perfet
jo hauré llucat
tu hauràs llucat
ell, ella, vostè haurà llucat
nosaltres haurem llucat
vosaltres, vós haureu llucat
ells, elles, vostès hauran llucat
Condicional
jo llucaria
tu llucaries
ell, ella, vostè llucaria
nosaltres llucaríem
vosaltres, vós llucaríeu
ells, elles, vostès llucarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) llucat
tu hauries (hagueres) llucat
ell, ella, vostè hauria (haguera) llucat
nosaltres hauríem (haguérem) llucat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) llucat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) llucat

llucar

Mode subjuntiu

Present
jo lluqui, lluque (val.)
tu lluquis, lluques (val.)
ell, ella, vostè lluqui, lluque (val.)
nosaltres lluquem
vosaltres, vós lluqueu
ells, elles, vostès lluquin, lluquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) llucat
tu hagis (hages) llucat
ell, ella, vostè hagi (haja) llucat
nosaltres hàgim (hàgem) llucat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) llucat
ells, elles, vostès hagin (hagen) llucat
Imperfet
jo lluqués, llucara (val.), llucàs (val., bal.)
tu lluquessis, llucares (val.), llucassis (bal.), lluquesses, llucasses (val., bal.)
ell, ella, vostè lluqués, llucara (val.), llucàs (val., bal.)
nosaltres lluquéssim, llucàrem (val.), llucàssim (bal.), lluquéssem, llucàssem (val., bal.)
vosaltres, vós lluquéssiu, llucàreu (val.), llucàssiu (bal.), lluquésseu, llucàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès lluquessin, llucaren (val.), llucassin (bal.), lluquessen, llucassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) llucat
tu haguessis (hagueres) llucat
ell, ella, vostè hagués (haguera) llucat
nosaltres haguéssim (haguérem) llucat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) llucat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) llucat

llucar

Imperatiu

Present
tu lluca
ell, ella, vostè lluqui, lluque (val.)
nosaltres lluquem
vosaltres, vós lluqueu, llucau (bal.)
ells, elles, vostès lluquin, lluquen (val.)

llucar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu llucar
Infinitiu compost haver llucat
Gerundi llucant
Gerundi compost havent llucat
Participi llucat, llucada, llucats, llucades