lliscar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| llisco (cent.), llisque (val.), llisc (bal.) |
| llisques |
| llisca |
| llisquem, lliscam (bal.) |
| llisqueu, lliscau (bal.) |
| llisquen |
Perfet
| he lliscat |
| has lliscat |
| ha lliscat |
| hem lliscat |
| heu lliscat |
| han lliscat |
Imperfet
| lliscava |
| lliscaves |
| lliscava |
| lliscàvem |
| lliscàveu |
| lliscaven |
Plusquamperfet
| havia lliscat |
| havies lliscat |
| havia lliscat |
| havíem lliscat |
| havíeu lliscat |
| havien lliscat |
Passat simple
| llisquí |
| lliscares |
| lliscà |
| lliscàrem |
| lliscàreu |
| lliscaren |
Passat perifràstic
| vaig lliscar |
| vas (vares) lliscar |
| va lliscar |
| vam (vàrem) lliscar |
| vau (vàreu) lliscar |
| van (varen) lliscar |
Passat anterior
| haguí lliscat |
| hagueres lliscat |
| hagué lliscat |
| haguérem lliscat |
| haguéreu lliscat |
| hagueren lliscat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver lliscat |
| vas haver lliscat |
| va haver lliscat |
| vam haver lliscat |
| vau haver lliscat |
| van haver lliscat |
Futur
| lliscaré |
| lliscaràs |
| lliscarà |
| lliscarem |
| lliscareu |
| lliscaran |
Futur perfet
| hauré lliscat |
| hauràs lliscat |
| haurà lliscat |
| haurem lliscat |
| haureu lliscat |
| hauran lliscat |
Condicional
| lliscaria |
| lliscaries |
| lliscaria |
| lliscaríem |
| lliscaríeu |
| lliscarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) lliscat |
| hauries (hagueres) lliscat |
| hauria (haguera) lliscat |
| hauríem (haguérem) lliscat |
| hauríeu (haguéreu) lliscat |
| haurien (hagueren) lliscat |
Mode subjuntiu
Present
| llisqui, llisque (val.) |
| llisquis, llisques (val.) |
| llisqui, llisque (val.) |
| llisquem |
| llisqueu |
| llisquin, llisquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) lliscat |
| hagis (hages) lliscat |
| hagi (haja) lliscat |
| hàgim (hàgem) lliscat |
| hàgiu (hàgeu) lliscat |
| hagin (hagen) lliscat |
Imperfet
| llisqués, lliscara (val.), lliscàs (val., bal.) |
| llisquessis, lliscares (val.), lliscassis (bal.), llisquesses, lliscasses (val., bal.) |
| llisqués, lliscara (val.), lliscàs (val., bal.) |
| llisquéssim, lliscàrem (val.), lliscàssim (bal.), llisquéssem, lliscàssem (val., bal.) |
| llisquéssiu, lliscàreu (val.), lliscàssiu (bal.), llisquésseu, lliscàsseu (val., bal.) |
| llisquessin, lliscaren (val.), lliscassin (bal.), llisquessen, lliscassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) lliscat |
| haguessis (hagueres) lliscat |
| hagués (haguera) lliscat |
| haguéssim (haguérem) lliscat |
| haguéssiu (haguéreu) lliscat |
| haguessin (hagueren) lliscat |
Mode imperatiu
Present
| llisca |
| llisqui, llisque (val.) |
| llisquem |
| llisqueu, lliscau (bal.) |
| llisquin, llisquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | lliscar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver lliscat |
| Gerundi | lliscant |
| Gerundi compost | havent lliscat |
| Participi | lliscat , lliscada , lliscats , lliscades |
Definició
- Desplaçar-se de forma continua pel terra amb un fregament molt baix.
- Escapar-se una cosa de l'entorn físic que hi fa pressió gràcies a la falta d'adherència.
- Deixar-se caure relliscant sobre la superfície del camp de joc a la vora d'una base, un corredor, amb l'objectiu d'evitar ser tocat per un defensor en el moment d'entrar en contacte amb el coixí.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017