Conjugació en català del verb «llaurar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

llaurar

Mode indicatiu

Present
jo llauro (cent.), llaure (val.), llaur (bal.)
tu llaures
ell, ella, vostè llaura
nosaltres llaurem, llauram (bal.)
vosaltres, vós llaureu, llaurau (bal.)
ells, elles, vostès llauren
Perfet
jo he llaurat
tu has llaurat
ell, ella, vostè ha llaurat
nosaltres hem llaurat
vosaltres, vós heu llaurat
ells, elles, vostès han llaurat
Imperfet
jo llaurava
tu llauraves
ell, ella, vostè llaurava
nosaltres llauràvem
vosaltres, vós llauràveu
ells, elles, vostès llauraven
Plusquamperfet
jo havia llaurat
tu havies llaurat
ell, ella, vostè havia llaurat
nosaltres havíem llaurat
vosaltres, vós havíeu llaurat
ells, elles, vostès havien llaurat
Passat simple
jo llaurí
tu llaurares
ell, ella, vostè llaurà
nosaltres llauràrem
vosaltres, vós llauràreu
ells, elles, vostès llauraren
Passat perifràstic
jo vaig llaurar
tu vas (vares) llaurar
ell, ella, vostè va llaurar
nosaltres vam (vàrem) llaurar
vosaltres, vós vau (vàreu) llaurar
ells, elles, vostès van (varen) llaurar
Passat anterior
jo haguí llaurat
tu hagueres llaurat
ell, ella, vostè hagué llaurat
nosaltres haguérem llaurat
vosaltres, vós haguéreu llaurat
ells, elles, vostès hagueren llaurat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver llaurat
tu vas haver llaurat
ell, ella, vostè va haver llaurat
nosaltres vam haver llaurat
vosaltres, vós vau haver llaurat
ells, elles, vostès van haver llaurat
Futur
jo llauraré
tu llauraràs
ell, ella, vostè llaurarà
nosaltres llaurarem
vosaltres, vós llaurareu
ells, elles, vostès llauraran
Futur perfet
jo hauré llaurat
tu hauràs llaurat
ell, ella, vostè haurà llaurat
nosaltres haurem llaurat
vosaltres, vós haureu llaurat
ells, elles, vostès hauran llaurat
Condicional
jo llauraria
tu llauraries
ell, ella, vostè llauraria
nosaltres llauraríem
vosaltres, vós llauraríeu
ells, elles, vostès llaurarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) llaurat
tu hauries (hagueres) llaurat
ell, ella, vostè hauria (haguera) llaurat
nosaltres hauríem (haguérem) llaurat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) llaurat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) llaurat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

llaurar

Mode subjuntiu

Present
jo llauri, llaure (val.)
tu llauris, llaures (val.)
ell, ella, vostè llauri, llaure (val.)
nosaltres llaurem
vosaltres, vós llaureu
ells, elles, vostès llaurin, llauren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) llaurat
tu hagis (hages) llaurat
ell, ella, vostè hagi (haja) llaurat
nosaltres hàgim (hàgem) llaurat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) llaurat
ells, elles, vostès hagin (hagen) llaurat
Imperfet
jo llaurés, llaurara (val.), llauràs (val., bal.)
tu llauressis, llaurares (val.), llaurassis (bal.), llauresses, llaurasses (val., bal.)
ell, ella, vostè llaurés, llaurara (val.), llauràs (val., bal.)
nosaltres llauréssim, llauràrem (val.), llauràssim (bal.), llauréssem, llauràssem (val., bal.)
vosaltres, vós llauréssiu, llauràreu (val.), llauràssiu (bal.), llaurésseu, llauràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès llauressin, llauraren (val.), llaurassin (bal.), llauressen, llaurassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) llaurat
tu haguessis (hagueres) llaurat
ell, ella, vostè hagués (haguera) llaurat
nosaltres haguéssim (haguérem) llaurat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) llaurat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) llaurat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

llaurar

Mode imperatiu

Present
tu llaura
ell, ella, vostè llauri, llaure (val.)
nosaltres llaurem
vosaltres, vós llaureu, llaurau (bal.)
ells, elles, vostès llaurin, llauren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

llaurar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu llaurar
Infinitiu compost haver llaurat
Gerundi llaurant
Gerundi compost havent llaurat
Participi llaurat, llaurada, llaurats, llaurades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

llaurar

  1. Solcar la terra amb l'arada.
  2. Desplaçar-se un vaixell arrossegant l’àncora mal fixada.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.