juramentar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| juramento (cent.), juramente (val.), jurament (bal.) |
| juramentes |
| juramenta |
| juramentem, juramentam (bal.) |
| juramenteu, juramentau (bal.) |
| juramenten |
Perfet
| he juramentat |
| has juramentat |
| ha juramentat |
| hem juramentat |
| heu juramentat |
| han juramentat |
Imperfet
| juramentava |
| juramentaves |
| juramentava |
| juramentàvem |
| juramentàveu |
| juramentaven |
Plusquamperfet
| havia juramentat |
| havies juramentat |
| havia juramentat |
| havíem juramentat |
| havíeu juramentat |
| havien juramentat |
Passat simple
| juramentí |
| juramentares |
| juramentà |
| juramentàrem |
| juramentàreu |
| juramentaren |
Passat perifràstic
| vaig juramentar |
| vas (vares) juramentar |
| va juramentar |
| vam (vàrem) juramentar |
| vau (vàreu) juramentar |
| van (varen) juramentar |
Passat anterior
| haguí juramentat |
| hagueres juramentat |
| hagué juramentat |
| haguérem juramentat |
| haguéreu juramentat |
| hagueren juramentat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver juramentat |
| vas haver juramentat |
| va haver juramentat |
| vam haver juramentat |
| vau haver juramentat |
| van haver juramentat |
Futur
| juramentaré |
| juramentaràs |
| juramentarà |
| juramentarem |
| juramentareu |
| juramentaran |
Futur perfet
| hauré juramentat |
| hauràs juramentat |
| haurà juramentat |
| haurem juramentat |
| haureu juramentat |
| hauran juramentat |
Condicional
| juramentaria |
| juramentaries |
| juramentaria |
| juramentaríem |
| juramentaríeu |
| juramentarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) juramentat |
| hauries (hagueres) juramentat |
| hauria (haguera) juramentat |
| hauríem (haguérem) juramentat |
| hauríeu (haguéreu) juramentat |
| haurien (hagueren) juramentat |
Mode subjuntiu
Present
| juramenti, juramente (val.) |
| juramentis, juramentes (val.) |
| juramenti, juramente (val.) |
| juramentem |
| juramenteu |
| juramentin, juramenten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) juramentat |
| hagis (hages) juramentat |
| hagi (haja) juramentat |
| hàgim (hàgem) juramentat |
| hàgiu (hàgeu) juramentat |
| hagin (hagen) juramentat |
Imperfet
| juramentés, juramentara (val.), juramentàs (val., bal.) |
| juramentessis, juramentares (val.), juramentassis (bal.), juramentesses, juramentasses (val., bal.) |
| juramentés, juramentara (val.), juramentàs (val., bal.) |
| juramentéssim, juramentàrem (val.), juramentàssim (bal.), juramentéssem, juramentàssem (val., bal.) |
| juramentéssiu, juramentàreu (val.), juramentàssiu (bal.), juramentésseu, juramentàsseu (val., bal.) |
| juramentessin, juramentaren (val.), juramentassin (bal.), juramentessen, juramentassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) juramentat |
| haguessis (hagueres) juramentat |
| hagués (haguera) juramentat |
| haguéssim (haguérem) juramentat |
| haguéssiu (haguéreu) juramentat |
| haguessin (hagueren) juramentat |
Mode imperatiu
Present
| juramenta |
| juramenti, juramente (val.) |
| juramentem |
| juramenteu, juramentau (bal.) |
| juramentin, juramenten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | juramentar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver juramentat |
| Gerundi | juramentant |
| Gerundi compost | havent juramentat |
| Participi | juramentat , juramentada , juramentats , juramentades |
Definició
- Prendre o rebre jurament a algú.
- Obligar-se amb jurament.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017