irrompre
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| irrompo (cent.), irromp (val., bal.) |
| irromps |
| irromp |
| irrompem |
| irrompeu |
| irrompen |
Perfet
| he irromput |
| has irromput |
| ha irromput |
| hem irromput |
| heu irromput |
| han irromput |
Imperfet
| irrompia |
| irrompies |
| irrompia |
| irrompíem |
| irrompíeu |
| irrompien |
Plusquamperfet
| havia irromput |
| havies irromput |
| havia irromput |
| havíem irromput |
| havíeu irromput |
| havien irromput |
Passat simple
| irrompí |
| irromperes |
| irrompé |
| irrompérem |
| irrompéreu |
| irromperen |
Passat perifràstic
| vaig irrompre |
| vas (vares) irrompre |
| va irrompre |
| vam (vàrem) irrompre |
| vau (vàreu) irrompre |
| van (varen) irrompre |
Passat anterior
| haguí irromput |
| hagueres irromput |
| hagué irromput |
| haguérem irromput |
| haguéreu irromput |
| hagueren irromput |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver irromput |
| vas haver irromput |
| va haver irromput |
| vam haver irromput |
| vau haver irromput |
| van haver irromput |
Futur
| irrompré |
| irrompràs |
| irromprà |
| irromprem |
| irrompreu |
| irrompran |
Futur perfet
| hauré irromput |
| hauràs irromput |
| haurà irromput |
| haurem irromput |
| haureu irromput |
| hauran irromput |
Condicional
| irrompria |
| irrompries |
| irrompria |
| irrompríem |
| irrompríeu |
| irromprien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) irromput |
| hauries (hagueres) irromput |
| hauria (haguera) irromput |
| hauríem (haguérem) irromput |
| hauríeu (haguéreu) irromput |
| haurien (hagueren) irromput |
Mode subjuntiu
Present
| irrompi, irrompa (val.) |
| irrompis, irrompes (val.) |
| irrompi, irrompa (val.) |
| irrompem |
| irrompeu |
| irrompin, irrompen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) irromput |
| hagis (hages) irromput |
| hagi (haja) irromput |
| hàgim (hàgem) irromput |
| hàgiu (hàgeu) irromput |
| hagin (hagen) irromput |
Imperfet
| irrompés, irrompera (val.) |
| irrompessis, irromperes (val.), irrompesses |
| irrompés, irrompera (val.) |
| irrompéssim, irrompérem (val.), irrompéssem |
| irrompéssiu, irrompéreu (val.), irrompésseu |
| irrompessin, irromperen (val.), irrompessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) irromput |
| haguessis (hagueres) irromput |
| hagués (haguera) irromput |
| haguéssim (haguérem) irromput |
| haguéssiu (haguéreu) irromput |
| haguessin (hagueren) irromput |
Mode imperatiu
Present
| irromp |
| irrompi, irrompa (val.) |
| irrompem |
| irrompeu |
| irrompin, irrompen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | irrompre |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver irromput |
| Gerundi | irrompent |
| Gerundi compost | havent irromput |
| Participi | irromput , irrompuda , irromputs , irrompudes |
Definició
- Aparèixer de forma inesperada, amb força i interrompent les condicions existents.
- Per exemple, una tempesta en un indret solejat, un descontrolat en un acte públic, un exèrcit en terreny enemic, etc.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017