Conjugació del verb «irrompre»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

irrompre

Mode indicatiu

Present
jo irrompo (cent.), irromp (val., bal.)
tu irromps
ell, ella, vostè irromp
nosaltres irrompem
vosaltres, vós irrompeu
ells, elles, vostès irrompen
Perfet
jo he irromput
tu has irromput
ell, ella, vostè ha irromput
nosaltres hem irromput
vosaltres, vós heu irromput
ells, elles, vostès han irromput
Imperfet
jo irrompia
tu irrompies
ell, ella, vostè irrompia
nosaltres irrompíem
vosaltres, vós irrompíeu
ells, elles, vostès irrompien
Plusquamperfet
jo havia irromput
tu havies irromput
ell, ella, vostè havia irromput
nosaltres havíem irromput
vosaltres, vós havíeu irromput
ells, elles, vostès havien irromput
Passat simple
jo irrompí
tu irromperes
ell, ella, vostè irrompé
nosaltres irrompérem
vosaltres, vós irrompéreu
ells, elles, vostès irromperen
Passat perifràstic
jo vaig irrompre
tu vas (vares) irrompre
ell, ella, vostè va irrompre
nosaltres vam (vàrem) irrompre
vosaltres, vós vau (vàreu) irrompre
ells, elles, vostès van (varen) irrompre
Passat anterior
jo haguí irromput
tu hagueres irromput
ell, ella, vostè hagué irromput
nosaltres haguérem irromput
vosaltres, vós haguéreu irromput
ells, elles, vostès hagueren irromput
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver irromput
tu vas haver irromput
ell, ella, vostè va haver irromput
nosaltres vam haver irromput
vosaltres, vós vau haver irromput
ells, elles, vostès van haver irromput
Futur
jo irrompré
tu irrompràs
ell, ella, vostè irromprà
nosaltres irromprem
vosaltres, vós irrompreu
ells, elles, vostès irrompran
Futur perfet
jo hauré irromput
tu hauràs irromput
ell, ella, vostè haurà irromput
nosaltres haurem irromput
vosaltres, vós haureu irromput
ells, elles, vostès hauran irromput
Condicional
jo irrompria
tu irrompries
ell, ella, vostè irrompria
nosaltres irrompríem
vosaltres, vós irrompríeu
ells, elles, vostès irromprien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) irromput
tu hauries (hagueres) irromput
ell, ella, vostè hauria (haguera) irromput
nosaltres hauríem (haguérem) irromput
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) irromput
ells, elles, vostès haurien (hagueren) irromput

irrompre

Mode subjuntiu

Present
jo irrompi, irrompa (val.)
tu irrompis, irrompes (val.)
ell, ella, vostè irrompi, irrompa (val.)
nosaltres irrompem
vosaltres, vós irrompeu
ells, elles, vostès irrompin, irrompen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) irromput
tu hagis (hages) irromput
ell, ella, vostè hagi (haja) irromput
nosaltres hàgim (hàgem) irromput
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) irromput
ells, elles, vostès hagin (hagen) irromput
Imperfet
jo irrompés, irrompera (val.)
tu irrompessis, irromperes (val.), irrompesses
ell, ella, vostè irrompés, irrompera (val.)
nosaltres irrompéssim, irrompérem (val.), irrompéssem
vosaltres, vós irrompéssiu, irrompéreu (val.), irrompésseu
ells, elles, vostès irrompessin, irromperen (val.), irrompessen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) irromput
tu haguessis (hagueres) irromput
ell, ella, vostè hagués (haguera) irromput
nosaltres haguéssim (haguérem) irromput
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) irromput
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) irromput

irrompre

Imperatiu

Present
tu irromp
ell, ella, vostè irrompi, irrompa (val.)
nosaltres irrompem
vosaltres, vós irrompeu
ells, elles, vostès irrompin, irrompen (val.)

irrompre

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu irrompre
Infinitiu compost haver irromput
Gerundi irrompent
Gerundi compost havent irromput
Participi irromput, irrompuda, irromputs, irrompudes