irrogar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| irrogo (cent.), irrogue (val.), irrog (bal.) |
| irrogues |
| irroga |
| irroguem, irrogam (bal.) |
| irrogueu, irrogau (bal.) |
| irroguen |
Perfet
| he irrogat |
| has irrogat |
| ha irrogat |
| hem irrogat |
| heu irrogat |
| han irrogat |
Imperfet
| irrogava |
| irrogaves |
| irrogava |
| irrogàvem |
| irrogàveu |
| irrogaven |
Plusquamperfet
| havia irrogat |
| havies irrogat |
| havia irrogat |
| havíem irrogat |
| havíeu irrogat |
| havien irrogat |
Passat simple
| irroguí |
| irrogares |
| irrogà |
| irrogàrem |
| irrogàreu |
| irrogaren |
Passat perifràstic
| vaig irrogar |
| vas (vares) irrogar |
| va irrogar |
| vam (vàrem) irrogar |
| vau (vàreu) irrogar |
| van (varen) irrogar |
Passat anterior
| haguí irrogat |
| hagueres irrogat |
| hagué irrogat |
| haguérem irrogat |
| haguéreu irrogat |
| hagueren irrogat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver irrogat |
| vas haver irrogat |
| va haver irrogat |
| vam haver irrogat |
| vau haver irrogat |
| van haver irrogat |
Futur
| irrogaré |
| irrogaràs |
| irrogarà |
| irrogarem |
| irrogareu |
| irrogaran |
Futur perfet
| hauré irrogat |
| hauràs irrogat |
| haurà irrogat |
| haurem irrogat |
| haureu irrogat |
| hauran irrogat |
Condicional
| irrogaria |
| irrogaries |
| irrogaria |
| irrogaríem |
| irrogaríeu |
| irrogarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) irrogat |
| hauries (hagueres) irrogat |
| hauria (haguera) irrogat |
| hauríem (haguérem) irrogat |
| hauríeu (haguéreu) irrogat |
| haurien (hagueren) irrogat |
Mode subjuntiu
Present
| irrogui, irrogue (val.) |
| irroguis, irrogues (val.) |
| irrogui, irrogue (val.) |
| irroguem |
| irrogueu |
| irroguin, irroguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) irrogat |
| hagis (hages) irrogat |
| hagi (haja) irrogat |
| hàgim (hàgem) irrogat |
| hàgiu (hàgeu) irrogat |
| hagin (hagen) irrogat |
Imperfet
| irrogués, irrogara (val.), irrogàs (val., bal.) |
| irroguessis, irrogares (val.), irrogassis (bal.), irroguesses, irrogasses (val., bal.) |
| irrogués, irrogara (val.), irrogàs (val., bal.) |
| irroguéssim, irrogàrem (val.), irrogàssim (bal.), irroguéssem, irrogàssem (val., bal.) |
| irroguéssiu, irrogàreu (val.), irrogàssiu (bal.), irroguésseu, irrogàsseu (val., bal.) |
| irroguessin, irrogaren (val.), irrogassin (bal.), irroguessen, irrogassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) irrogat |
| haguessis (hagueres) irrogat |
| hagués (haguera) irrogat |
| haguéssim (haguérem) irrogat |
| haguéssiu (haguéreu) irrogat |
| haguessin (hagueren) irrogat |
Mode imperatiu
Present
| irroga |
| irrogui, irrogue (val.) |
| irroguem |
| irrogueu, irrogau (bal.) |
| irroguin, irroguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | irrogar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver irrogat |
| Gerundi | irrogant |
| Gerundi compost | havent irrogat |
| Participi | irrogat , irrogada , irrogats , irrogades |
Definició
- Produir un dany o perjudici.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017