irritar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| irrito (cent.), irrite (val.), irrit (bal.) |
| irrites |
| irrita |
| irritem, irritam (bal.) |
| irriteu, irritau (bal.) |
| irriten |
Perfet
| he irritat |
| has irritat |
| ha irritat |
| hem irritat |
| heu irritat |
| han irritat |
Imperfet
| irritava |
| irritaves |
| irritava |
| irritàvem |
| irritàveu |
| irritaven |
Plusquamperfet
| havia irritat |
| havies irritat |
| havia irritat |
| havíem irritat |
| havíeu irritat |
| havien irritat |
Passat simple
| irrití |
| irritares |
| irrità |
| irritàrem |
| irritàreu |
| irritaren |
Passat perifràstic
| vaig irritar |
| vas (vares) irritar |
| va irritar |
| vam (vàrem) irritar |
| vau (vàreu) irritar |
| van (varen) irritar |
Passat anterior
| haguí irritat |
| hagueres irritat |
| hagué irritat |
| haguérem irritat |
| haguéreu irritat |
| hagueren irritat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver irritat |
| vas haver irritat |
| va haver irritat |
| vam haver irritat |
| vau haver irritat |
| van haver irritat |
Futur
| irritaré |
| irritaràs |
| irritarà |
| irritarem |
| irritareu |
| irritaran |
Futur perfet
| hauré irritat |
| hauràs irritat |
| haurà irritat |
| haurem irritat |
| haureu irritat |
| hauran irritat |
Condicional
| irritaria |
| irritaries |
| irritaria |
| irritaríem |
| irritaríeu |
| irritarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) irritat |
| hauries (hagueres) irritat |
| hauria (haguera) irritat |
| hauríem (haguérem) irritat |
| hauríeu (haguéreu) irritat |
| haurien (hagueren) irritat |
Mode subjuntiu
Present
| irriti, irrite (val.) |
| irritis, irrites (val.) |
| irriti, irrite (val.) |
| irritem |
| irriteu |
| irritin, irriten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) irritat |
| hagis (hages) irritat |
| hagi (haja) irritat |
| hàgim (hàgem) irritat |
| hàgiu (hàgeu) irritat |
| hagin (hagen) irritat |
Imperfet
| irrités, irritara (val.), irritàs (val., bal.) |
| irritessis, irritares (val.), irritassis (bal.), irritesses, irritasses (val., bal.) |
| irrités, irritara (val.), irritàs (val., bal.) |
| irritéssim, irritàrem (val.), irritàssim (bal.), irritéssem, irritàssem (val., bal.) |
| irritéssiu, irritàreu (val.), irritàssiu (bal.), irritésseu, irritàsseu (val., bal.) |
| irritessin, irritaren (val.), irritassin (bal.), irritessen, irritassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) irritat |
| haguessis (hagueres) irritat |
| hagués (haguera) irritat |
| haguéssim (haguérem) irritat |
| haguéssiu (haguéreu) irritat |
| haguessin (hagueren) irritat |
Mode imperatiu
Present
| irrita |
| irriti, irrite (val.) |
| irritem |
| irriteu, irritau (bal.) |
| irritin, irriten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | irritar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver irritat |
| Gerundi | irritant |
| Gerundi compost | havent irritat |
| Participi | irritat , irritada , irritats , irritades |
Definició
- Excitar vivament l'ira.
- Excitar morbosament un òrgan o part del cos.
- Anul·lar, invalidar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017