Conjugació en català del verb «intuir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

intuir

Mode indicatiu

Present
jo intueixo (cent.), intuesc (val., bal.), intuïsc (val.)
tu intueixes, intuïxes (val.)
ell, ella, vostè intueix, intuïx (val.)
nosaltres intuïm
vosaltres, vós intuïu
ells, elles, vostès intueixen, intuïxen (val.)
Perfet
jo he intuït
tu has intuït
ell, ella, vostè ha intuït
nosaltres hem intuït
vosaltres, vós heu intuït
ells, elles, vostès han intuït
Imperfet
jo intuïa
tu intuïes
ell, ella, vostè intuïa
nosaltres intuíem
vosaltres, vós intuíeu
ells, elles, vostès intuïen
Plusquamperfet
jo havia intuït
tu havies intuït
ell, ella, vostè havia intuït
nosaltres havíem intuït
vosaltres, vós havíeu intuït
ells, elles, vostès havien intuït
Passat simple
jo intuí
tu intuïres
ell, ella, vostè intuí
nosaltres intuírem
vosaltres, vós intuíreu
ells, elles, vostès intuïren
Passat perifràstic
jo vaig intuir
tu vas (vares) intuir
ell, ella, vostè va intuir
nosaltres vam (vàrem) intuir
vosaltres, vós vau (vàreu) intuir
ells, elles, vostès van (varen) intuir
Passat anterior
jo haguí intuït
tu hagueres intuït
ell, ella, vostè hagué intuït
nosaltres haguérem intuït
vosaltres, vós haguéreu intuït
ells, elles, vostès hagueren intuït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver intuït
tu vas haver intuït
ell, ella, vostè va haver intuït
nosaltres vam haver intuït
vosaltres, vós vau haver intuït
ells, elles, vostès van haver intuït
Futur
jo intuiré
tu intuiràs
ell, ella, vostè intuirà
nosaltres intuirem
vosaltres, vós intuireu
ells, elles, vostès intuiran
Futur perfet
jo hauré intuït
tu hauràs intuït
ell, ella, vostè haurà intuït
nosaltres haurem intuït
vosaltres, vós haureu intuït
ells, elles, vostès hauran intuït
Condicional
jo intuiria
tu intuiries
ell, ella, vostè intuiria
nosaltres intuiríem
vosaltres, vós intuiríeu
ells, elles, vostès intuirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) intuït
tu hauries (hagueres) intuït
ell, ella, vostè hauria (haguera) intuït
nosaltres hauríem (haguérem) intuït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) intuït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) intuït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

intuir

Mode subjuntiu

Present
jo intueixi, intuesca / intuïsca (val.), intuesqui (bal.)
tu intueixis, intuesques / intuïsques (val.), intuesquis (bal.)
ell, ella, vostè intueixi, intuesca / intuïsca (val.), intuesqui (bal.)
nosaltres intuïm, intuïguem (bal.)
vosaltres, vós intuïu, intuïgueu (bal.)
ells, elles, vostès intueixin, intuesquen / intuïsquen (val.), intuesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) intuït
tu hagis (hages) intuït
ell, ella, vostè hagi (haja) intuït
nosaltres hàgim (hàgem) intuït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) intuït
ells, elles, vostès hagin (hagen) intuït
Imperfet
jo intuís, intuïra (val.)
tu intuïssis, intuïres (val.), intuïsses
ell, ella, vostè intuís, intuïra (val.)
nosaltres intuíssim, intuírem (val.), intuíssem
vosaltres, vós intuíssiu, intuíreu (val.), intuísseu
ells, elles, vostès intuïssin, intuïren (val.), intuïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) intuït
tu haguessis (hagueres) intuït
ell, ella, vostè hagués (haguera) intuït
nosaltres haguéssim (haguérem) intuït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) intuït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) intuït
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

intuir

Mode imperatiu

Present
tu intueix, intuïx (val.)
ell, ella, vostè intueixi, intuesca / intuïsca (val.), intuesqui (bal.)
nosaltres intuïm, intuïguem (bal.)
vosaltres, vós intuïu
ells, elles, vostès intueixin, intuesquen / intuïsquen (val.), intuesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

intuir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu intuir
Infinitiu compost haver intuït
Gerundi intuint
Gerundi compost havent intuït
Participi intuït, intuïda, intuïts, intuïdes
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

intuir

  1. Percebre la veritat d’una cosa encara no manifestada.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.