intuir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| intueixo (cent.), intuesc (val., bal.), intuïsc (val.) |
| intueixes, intuïxes (val.) |
| intueix, intuïx (val.) |
| intuïm |
| intuïu |
| intueixen, intuïxen (val.) |
Perfet
| he intuït |
| has intuït |
| ha intuït |
| hem intuït |
| heu intuït |
| han intuït |
Imperfet
| intuïa |
| intuïes |
| intuïa |
| intuíem |
| intuíeu |
| intuïen |
Plusquamperfet
| havia intuït |
| havies intuït |
| havia intuït |
| havíem intuït |
| havíeu intuït |
| havien intuït |
Passat simple
| intuí |
| intuïres |
| intuí |
| intuírem |
| intuíreu |
| intuïren |
Passat perifràstic
| vaig intuir |
| vas (vares) intuir |
| va intuir |
| vam (vàrem) intuir |
| vau (vàreu) intuir |
| van (varen) intuir |
Passat anterior
| haguí intuït |
| hagueres intuït |
| hagué intuït |
| haguérem intuït |
| haguéreu intuït |
| hagueren intuït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver intuït |
| vas haver intuït |
| va haver intuït |
| vam haver intuït |
| vau haver intuït |
| van haver intuït |
Futur
| intuiré |
| intuiràs |
| intuirà |
| intuirem |
| intuireu |
| intuiran |
Futur perfet
| hauré intuït |
| hauràs intuït |
| haurà intuït |
| haurem intuït |
| haureu intuït |
| hauran intuït |
Condicional
| intuiria |
| intuiries |
| intuiria |
| intuiríem |
| intuiríeu |
| intuirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) intuït |
| hauries (hagueres) intuït |
| hauria (haguera) intuït |
| hauríem (haguérem) intuït |
| hauríeu (haguéreu) intuït |
| haurien (hagueren) intuït |
Mode subjuntiu
Present
| intueixi, intuesca / intuïsca (val.), intuesqui (bal.) |
| intueixis, intuesques / intuïsques (val.), intuesquis (bal.) |
| intueixi, intuesca / intuïsca (val.), intuesqui (bal.) |
| intuïm, intuïguem (bal.) |
| intuïu, intuïgueu (bal.) |
| intueixin, intuesquen / intuïsquen (val.), intuesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) intuït |
| hagis (hages) intuït |
| hagi (haja) intuït |
| hàgim (hàgem) intuït |
| hàgiu (hàgeu) intuït |
| hagin (hagen) intuït |
Imperfet
| intuís, intuïra (val.) |
| intuïssis, intuïres (val.), intuïsses |
| intuís, intuïra (val.) |
| intuíssim, intuírem (val.), intuíssem |
| intuíssiu, intuíreu (val.), intuísseu |
| intuïssin, intuïren (val.), intuïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) intuït |
| haguessis (hagueres) intuït |
| hagués (haguera) intuït |
| haguéssim (haguérem) intuït |
| haguéssiu (haguéreu) intuït |
| haguessin (hagueren) intuït |
Mode imperatiu
Present
| intueix, intuïx (val.) |
| intueixi, intuesca / intuïsca (val.), intuesqui (bal.) |
| intuïm, intuïguem (bal.) |
| intuïu |
| intueixin, intuesquen / intuïsquen (val.), intuesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | intuir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver intuït |
| Gerundi | intuint |
| Gerundi compost | havent intuït |
| Participi | intuït , intuïda , intuïts , intuïdes |
Definició
- Percebre la veritat d’una cosa encara no manifestada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017