intrigar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| intrigo (cent.), intrigue (val.), intric (bal.) |
| intrigues |
| intriga |
| intriguem, intrigam (bal.) |
| intrigueu, intrigau (bal.) |
| intriguen |
Perfet
| he intrigat |
| has intrigat |
| ha intrigat |
| hem intrigat |
| heu intrigat |
| han intrigat |
Imperfet
| intrigava |
| intrigaves |
| intrigava |
| intrigàvem |
| intrigàveu |
| intrigaven |
Plusquamperfet
| havia intrigat |
| havies intrigat |
| havia intrigat |
| havíem intrigat |
| havíeu intrigat |
| havien intrigat |
Passat simple
| intriguí |
| intrigares |
| intrigà |
| intrigàrem |
| intrigàreu |
| intrigaren |
Passat perifràstic
| vaig intrigar |
| vas (vares) intrigar |
| va intrigar |
| vam (vàrem) intrigar |
| vau (vàreu) intrigar |
| van (varen) intrigar |
Passat anterior
| haguí intrigat |
| hagueres intrigat |
| hagué intrigat |
| haguérem intrigat |
| haguéreu intrigat |
| hagueren intrigat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver intrigat |
| vas haver intrigat |
| va haver intrigat |
| vam haver intrigat |
| vau haver intrigat |
| van haver intrigat |
Futur
| intrigaré |
| intrigaràs |
| intrigarà |
| intrigarem |
| intrigareu |
| intrigaran |
Futur perfet
| hauré intrigat |
| hauràs intrigat |
| haurà intrigat |
| haurem intrigat |
| haureu intrigat |
| hauran intrigat |
Condicional
| intrigaria |
| intrigaries |
| intrigaria |
| intrigaríem |
| intrigaríeu |
| intrigarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) intrigat |
| hauries (hagueres) intrigat |
| hauria (haguera) intrigat |
| hauríem (haguérem) intrigat |
| hauríeu (haguéreu) intrigat |
| haurien (hagueren) intrigat |
Mode subjuntiu
Present
| intrigui, intrigue (val.) |
| intriguis, intrigues (val.) |
| intrigui, intrigue (val.) |
| intriguem |
| intrigueu |
| intriguin, intriguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) intrigat |
| hagis (hages) intrigat |
| hagi (haja) intrigat |
| hàgim (hàgem) intrigat |
| hàgiu (hàgeu) intrigat |
| hagin (hagen) intrigat |
Imperfet
| intrigués, intrigara (val.), intrigàs (val., bal.) |
| intriguessis, intrigares (val.), intrigassis (bal.), intriguesses, intrigasses (val., bal.) |
| intrigués, intrigara (val.), intrigàs (val., bal.) |
| intriguéssim, intrigàrem (val.), intrigàssim (bal.), intriguéssem, intrigàssem (val., bal.) |
| intriguéssiu, intrigàreu (val.), intrigàssiu (bal.), intriguésseu, intrigàsseu (val., bal.) |
| intriguessin, intrigaren (val.), intrigassin (bal.), intriguessen, intrigassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) intrigat |
| haguessis (hagueres) intrigat |
| hagués (haguera) intrigat |
| haguéssim (haguérem) intrigat |
| haguéssiu (haguéreu) intrigat |
| haguessin (hagueren) intrigat |
Mode imperatiu
Present
| intriga |
| intrigui, intrigue (val.) |
| intriguem |
| intrigueu, intrigau (bal.) |
| intriguin, intriguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | intrigar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver intrigat |
| Gerundi | intrigant |
| Gerundi compost | havent intrigat |
| Participi | intrigat , intrigada , intrigats , intrigades |
Definició
- Procedir, obrar amb intriga.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017