intimar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| intimo (cent.), intime (val.), intim (bal.) |
| intimes |
| intima |
| intimem, intimam (bal.) |
| intimeu, intimau (bal.) |
| intimen |
Perfet
| he intimat |
| has intimat |
| ha intimat |
| hem intimat |
| heu intimat |
| han intimat |
Imperfet
| intimava |
| intimaves |
| intimava |
| intimàvem |
| intimàveu |
| intimaven |
Plusquamperfet
| havia intimat |
| havies intimat |
| havia intimat |
| havíem intimat |
| havíeu intimat |
| havien intimat |
Passat simple
| intimí |
| intimares |
| intimà |
| intimàrem |
| intimàreu |
| intimaren |
Passat perifràstic
| vaig intimar |
| vas (vares) intimar |
| va intimar |
| vam (vàrem) intimar |
| vau (vàreu) intimar |
| van (varen) intimar |
Passat anterior
| haguí intimat |
| hagueres intimat |
| hagué intimat |
| haguérem intimat |
| haguéreu intimat |
| hagueren intimat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver intimat |
| vas haver intimat |
| va haver intimat |
| vam haver intimat |
| vau haver intimat |
| van haver intimat |
Futur
| intimaré |
| intimaràs |
| intimarà |
| intimarem |
| intimareu |
| intimaran |
Futur perfet
| hauré intimat |
| hauràs intimat |
| haurà intimat |
| haurem intimat |
| haureu intimat |
| hauran intimat |
Condicional
| intimaria |
| intimaries |
| intimaria |
| intimaríem |
| intimaríeu |
| intimarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) intimat |
| hauries (hagueres) intimat |
| hauria (haguera) intimat |
| hauríem (haguérem) intimat |
| hauríeu (haguéreu) intimat |
| haurien (hagueren) intimat |
Mode subjuntiu
Present
| intimi, intime (val.) |
| intimis, intimes (val.) |
| intimi, intime (val.) |
| intimem |
| intimeu |
| intimin, intimen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) intimat |
| hagis (hages) intimat |
| hagi (haja) intimat |
| hàgim (hàgem) intimat |
| hàgiu (hàgeu) intimat |
| hagin (hagen) intimat |
Imperfet
| intimés, intimara (val.), intimàs (val., bal.) |
| intimessis, intimares (val.), intimassis (bal.), intimesses, intimasses (val., bal.) |
| intimés, intimara (val.), intimàs (val., bal.) |
| intiméssim, intimàrem (val.), intimàssim (bal.), intiméssem, intimàssem (val., bal.) |
| intiméssiu, intimàreu (val.), intimàssiu (bal.), intimésseu, intimàsseu (val., bal.) |
| intimessin, intimaren (val.), intimassin (bal.), intimessen, intimassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) intimat |
| haguessis (hagueres) intimat |
| hagués (haguera) intimat |
| haguéssim (haguérem) intimat |
| haguéssiu (haguéreu) intimat |
| haguessin (hagueren) intimat |
Mode imperatiu
Present
| intima |
| intimi, intime (val.) |
| intimem |
| intimeu, intimau (bal.) |
| intimin, intimen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | intimar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver intimat |
| Gerundi | intimant |
| Gerundi compost | havent intimat |
| Participi | intimat , intimada , intimats , intimades |
Definició
- Declarar, notificar, fer saber alguna cosa.
- Esdevenir íntim.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017