Conjugació en català del verb «interrogar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

interrogar

Mode indicatiu

Present
jo interrogo (cent.), interrogue (val.), interrog (bal.)
tu interrogues
ell, ella, vostè interroga
nosaltres interroguem, interrogam (bal.)
vosaltres, vós interrogueu, interrogau (bal.)
ells, elles, vostès interroguen
Perfet
jo he interrogat
tu has interrogat
ell, ella, vostè ha interrogat
nosaltres hem interrogat
vosaltres, vós heu interrogat
ells, elles, vostès han interrogat
Imperfet
jo interrogava
tu interrogaves
ell, ella, vostè interrogava
nosaltres interrogàvem
vosaltres, vós interrogàveu
ells, elles, vostès interrogaven
Plusquamperfet
jo havia interrogat
tu havies interrogat
ell, ella, vostè havia interrogat
nosaltres havíem interrogat
vosaltres, vós havíeu interrogat
ells, elles, vostès havien interrogat
Passat simple
jo interroguí
tu interrogares
ell, ella, vostè interrogà
nosaltres interrogàrem
vosaltres, vós interrogàreu
ells, elles, vostès interrogaren
Passat perifràstic
jo vaig interrogar
tu vas (vares) interrogar
ell, ella, vostè va interrogar
nosaltres vam (vàrem) interrogar
vosaltres, vós vau (vàreu) interrogar
ells, elles, vostès van (varen) interrogar
Passat anterior
jo haguí interrogat
tu hagueres interrogat
ell, ella, vostè hagué interrogat
nosaltres haguérem interrogat
vosaltres, vós haguéreu interrogat
ells, elles, vostès hagueren interrogat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver interrogat
tu vas haver interrogat
ell, ella, vostè va haver interrogat
nosaltres vam haver interrogat
vosaltres, vós vau haver interrogat
ells, elles, vostès van haver interrogat
Futur
jo interrogaré
tu interrogaràs
ell, ella, vostè interrogarà
nosaltres interrogarem
vosaltres, vós interrogareu
ells, elles, vostès interrogaran
Futur perfet
jo hauré interrogat
tu hauràs interrogat
ell, ella, vostè haurà interrogat
nosaltres haurem interrogat
vosaltres, vós haureu interrogat
ells, elles, vostès hauran interrogat
Condicional
jo interrogaria
tu interrogaries
ell, ella, vostè interrogaria
nosaltres interrogaríem
vosaltres, vós interrogaríeu
ells, elles, vostès interrogarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) interrogat
tu hauries (hagueres) interrogat
ell, ella, vostè hauria (haguera) interrogat
nosaltres hauríem (haguérem) interrogat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) interrogat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) interrogat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

interrogar

Mode subjuntiu

Present
jo interrogui, interrogue (val.)
tu interroguis, interrogues (val.)
ell, ella, vostè interrogui, interrogue (val.)
nosaltres interroguem
vosaltres, vós interrogueu
ells, elles, vostès interroguin, interroguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) interrogat
tu hagis (hages) interrogat
ell, ella, vostè hagi (haja) interrogat
nosaltres hàgim (hàgem) interrogat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) interrogat
ells, elles, vostès hagin (hagen) interrogat
Imperfet
jo interrogués, interrogara (val.), interrogàs (val., bal.)
tu interroguessis, interrogares (val.), interrogassis (bal.), interroguesses, interrogasses (val., bal.)
ell, ella, vostè interrogués, interrogara (val.), interrogàs (val., bal.)
nosaltres interroguéssim, interrogàrem (val.), interrogàssim (bal.), interroguéssem, interrogàssem (val., bal.)
vosaltres, vós interroguéssiu, interrogàreu (val.), interrogàssiu (bal.), interroguésseu, interrogàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès interroguessin, interrogaren (val.), interrogassin (bal.), interroguessen, interrogassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) interrogat
tu haguessis (hagueres) interrogat
ell, ella, vostè hagués (haguera) interrogat
nosaltres haguéssim (haguérem) interrogat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) interrogat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) interrogat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

interrogar

Mode imperatiu

Present
tu interroga
ell, ella, vostè interrogui, interrogue (val.)
nosaltres interroguem
vosaltres, vós interrogueu, interrogau (bal.)
ells, elles, vostès interroguin, interroguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

interrogar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu interrogar
Infinitiu compost haver interrogat
Gerundi interrogant
Gerundi compost havent interrogat
Participi interrogat, interrogada, interrogats, interrogades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

interrogar

  1. Preguntar formalment, amb una sèrie de preguntes.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.