insurgir-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| insurgeixo (cent.), insurgesc (val., bal.), insurgisc (val.) |
| insurgeixes, insurgixes (val.) |
| insurgeix, insurgix (val.) |
| insurgim |
| insurgiu |
| insurgeixen, insurgixen (val.) |
Perfet
| he insurgit |
| has insurgit |
| ha insurgit |
| hem insurgit |
| heu insurgit |
| han insurgit |
Imperfet
| insurgia |
| insurgies |
| insurgia |
| insurgíem |
| insurgíeu |
| insurgien |
Plusquamperfet
| havia insurgit |
| havies insurgit |
| havia insurgit |
| havíem insurgit |
| havíeu insurgit |
| havien insurgit |
Passat simple
| insurgí |
| insurgires |
| insurgí |
| insurgírem |
| insurgíreu |
| insurgiren |
Passat perifràstic
| vaig insurgir |
| vas (vares) insurgir |
| va insurgir |
| vam (vàrem) insurgir |
| vau (vàreu) insurgir |
| van (varen) insurgir |
Passat anterior
| haguí insurgit |
| hagueres insurgit |
| hagué insurgit |
| haguérem insurgit |
| haguéreu insurgit |
| hagueren insurgit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver insurgit |
| vas haver insurgit |
| va haver insurgit |
| vam haver insurgit |
| vau haver insurgit |
| van haver insurgit |
Futur
| insurgiré |
| insurgiràs |
| insurgirà |
| insurgirem |
| insurgireu |
| insurgiran |
Futur perfet
| hauré insurgit |
| hauràs insurgit |
| haurà insurgit |
| haurem insurgit |
| haureu insurgit |
| hauran insurgit |
Condicional
| insurgiria |
| insurgiries |
| insurgiria |
| insurgiríem |
| insurgiríeu |
| insurgirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) insurgit |
| hauries (hagueres) insurgit |
| hauria (haguera) insurgit |
| hauríem (haguérem) insurgit |
| hauríeu (haguéreu) insurgit |
| haurien (hagueren) insurgit |
Mode subjuntiu
Present
| insurgeixi, insurgesca / insurgisca (val.), insurgesqui (bal.) |
| insurgeixis, insurgesques / insurgisques (val.), insurgesquis (bal.) |
| insurgeixi, insurgesca / insurgisca (val.), insurgesqui (bal.) |
| insurgim, insurgiguem (bal.) |
| insurgiu, insurgigueu (bal.) |
| insurgeixin, insurgesquen / insurgisquen (val.), insurgesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) insurgit |
| hagis (hages) insurgit |
| hagi (haja) insurgit |
| hàgim (hàgem) insurgit |
| hàgiu (hàgeu) insurgit |
| hagin (hagen) insurgit |
Imperfet
| insurgís, insurgira (val.) |
| insurgissis, insurgires (val.), insurgisses |
| insurgís, insurgira (val.) |
| insurgíssim, insurgírem (val.), insurgíssem |
| insurgíssiu, insurgíreu (val.), insurgísseu |
| insurgissin, insurgiren (val.), insurgissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) insurgit |
| haguessis (hagueres) insurgit |
| hagués (haguera) insurgit |
| haguéssim (haguérem) insurgit |
| haguéssiu (haguéreu) insurgit |
| haguessin (hagueren) insurgit |
Mode imperatiu
Present
| insurgeix, insurgix (val.) |
| insurgeixi, insurgesca / insurgisca (val.), insurgesqui (bal.) |
| insurgim, insurgiguem (bal.) |
| insurgiu |
| insurgeixin, insurgesquen / insurgisquen (val.), insurgesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | insurgir-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver insurgit |
| Gerundi | insurgint |
| Gerundi compost | havent insurgit |
| Participi | insurgit , insurgida , insurgits , insurgides |
Definició
- Alçar-se contra l'ordre establert.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017