Conjugació en català del verb «insurgir-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

insurgir-se

Mode indicatiu

Present
jo insurgeixo (cent.), insurgesc (val., bal.), insurgisc (val.)
tu insurgeixes, insurgixes (val.)
ell, ella, vostè insurgeix, insurgix (val.)
nosaltres insurgim
vosaltres, vós insurgiu
ells, elles, vostès insurgeixen, insurgixen (val.)
Perfet
jo he insurgit
tu has insurgit
ell, ella, vostè ha insurgit
nosaltres hem insurgit
vosaltres, vós heu insurgit
ells, elles, vostès han insurgit
Imperfet
jo insurgia
tu insurgies
ell, ella, vostè insurgia
nosaltres insurgíem
vosaltres, vós insurgíeu
ells, elles, vostès insurgien
Plusquamperfet
jo havia insurgit
tu havies insurgit
ell, ella, vostè havia insurgit
nosaltres havíem insurgit
vosaltres, vós havíeu insurgit
ells, elles, vostès havien insurgit
Passat simple
jo insurgí
tu insurgires
ell, ella, vostè insurgí
nosaltres insurgírem
vosaltres, vós insurgíreu
ells, elles, vostès insurgiren
Passat perifràstic
jo vaig insurgir
tu vas (vares) insurgir
ell, ella, vostè va insurgir
nosaltres vam (vàrem) insurgir
vosaltres, vós vau (vàreu) insurgir
ells, elles, vostès van (varen) insurgir
Passat anterior
jo haguí insurgit
tu hagueres insurgit
ell, ella, vostè hagué insurgit
nosaltres haguérem insurgit
vosaltres, vós haguéreu insurgit
ells, elles, vostès hagueren insurgit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver insurgit
tu vas haver insurgit
ell, ella, vostè va haver insurgit
nosaltres vam haver insurgit
vosaltres, vós vau haver insurgit
ells, elles, vostès van haver insurgit
Futur
jo insurgiré
tu insurgiràs
ell, ella, vostè insurgirà
nosaltres insurgirem
vosaltres, vós insurgireu
ells, elles, vostès insurgiran
Futur perfet
jo hauré insurgit
tu hauràs insurgit
ell, ella, vostè haurà insurgit
nosaltres haurem insurgit
vosaltres, vós haureu insurgit
ells, elles, vostès hauran insurgit
Condicional
jo insurgiria
tu insurgiries
ell, ella, vostè insurgiria
nosaltres insurgiríem
vosaltres, vós insurgiríeu
ells, elles, vostès insurgirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) insurgit
tu hauries (hagueres) insurgit
ell, ella, vostè hauria (haguera) insurgit
nosaltres hauríem (haguérem) insurgit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) insurgit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) insurgit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insurgir-se

Mode subjuntiu

Present
jo insurgeixi, insurgesca / insurgisca (val.), insurgesqui (bal.)
tu insurgeixis, insurgesques / insurgisques (val.), insurgesquis (bal.)
ell, ella, vostè insurgeixi, insurgesca / insurgisca (val.), insurgesqui (bal.)
nosaltres insurgim, insurgiguem (bal.)
vosaltres, vós insurgiu, insurgigueu (bal.)
ells, elles, vostès insurgeixin, insurgesquen / insurgisquen (val.), insurgesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) insurgit
tu hagis (hages) insurgit
ell, ella, vostè hagi (haja) insurgit
nosaltres hàgim (hàgem) insurgit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) insurgit
ells, elles, vostès hagin (hagen) insurgit
Imperfet
jo insurgís, insurgira (val.)
tu insurgissis, insurgires (val.), insurgisses
ell, ella, vostè insurgís, insurgira (val.)
nosaltres insurgíssim, insurgírem (val.), insurgíssem
vosaltres, vós insurgíssiu, insurgíreu (val.), insurgísseu
ells, elles, vostès insurgissin, insurgiren (val.), insurgissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) insurgit
tu haguessis (hagueres) insurgit
ell, ella, vostè hagués (haguera) insurgit
nosaltres haguéssim (haguérem) insurgit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) insurgit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) insurgit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insurgir-se

Mode imperatiu

Present
tu insurgeix, insurgix (val.)
ell, ella, vostè insurgeixi, insurgesca / insurgisca (val.), insurgesqui (bal.)
nosaltres insurgim, insurgiguem (bal.)
vosaltres, vós insurgiu
ells, elles, vostès insurgeixin, insurgesquen / insurgisquen (val.), insurgesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insurgir-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu insurgir-se
Infinitiu compost haver insurgit
Gerundi insurgint
Gerundi compost havent insurgit
Participi insurgit, insurgida, insurgits, insurgides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insurgir-se

  1. Alçar-se contra l'ordre establert

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.