insultar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| insulto (cent.), insulte (val.), insult (bal.) |
| insultes |
| insulta |
| insultem, insultam (bal.) |
| insulteu, insultau (bal.) |
| insulten |
Perfet
| he insultat |
| has insultat |
| ha insultat |
| hem insultat |
| heu insultat |
| han insultat |
Imperfet
| insultava |
| insultaves |
| insultava |
| insultàvem |
| insultàveu |
| insultaven |
Plusquamperfet
| havia insultat |
| havies insultat |
| havia insultat |
| havíem insultat |
| havíeu insultat |
| havien insultat |
Passat simple
| insultí |
| insultares |
| insultà |
| insultàrem |
| insultàreu |
| insultaren |
Passat perifràstic
| vaig insultar |
| vas (vares) insultar |
| va insultar |
| vam (vàrem) insultar |
| vau (vàreu) insultar |
| van (varen) insultar |
Passat anterior
| haguí insultat |
| hagueres insultat |
| hagué insultat |
| haguérem insultat |
| haguéreu insultat |
| hagueren insultat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver insultat |
| vas haver insultat |
| va haver insultat |
| vam haver insultat |
| vau haver insultat |
| van haver insultat |
Futur
| insultaré |
| insultaràs |
| insultarà |
| insultarem |
| insultareu |
| insultaran |
Futur perfet
| hauré insultat |
| hauràs insultat |
| haurà insultat |
| haurem insultat |
| haureu insultat |
| hauran insultat |
Condicional
| insultaria |
| insultaries |
| insultaria |
| insultaríem |
| insultaríeu |
| insultarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) insultat |
| hauries (hagueres) insultat |
| hauria (haguera) insultat |
| hauríem (haguérem) insultat |
| hauríeu (haguéreu) insultat |
| haurien (hagueren) insultat |
Mode subjuntiu
Present
| insulti, insulte (val.) |
| insultis, insultes (val.) |
| insulti, insulte (val.) |
| insultem |
| insulteu |
| insultin, insulten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) insultat |
| hagis (hages) insultat |
| hagi (haja) insultat |
| hàgim (hàgem) insultat |
| hàgiu (hàgeu) insultat |
| hagin (hagen) insultat |
Imperfet
| insultés, insultara (val.), insultàs (val., bal.) |
| insultessis, insultares (val.), insultassis (bal.), insultesses, insultasses (val., bal.) |
| insultés, insultara (val.), insultàs (val., bal.) |
| insultéssim, insultàrem (val.), insultàssim (bal.), insultéssem, insultàssem (val., bal.) |
| insultéssiu, insultàreu (val.), insultàssiu (bal.), insultésseu, insultàsseu (val., bal.) |
| insultessin, insultaren (val.), insultassin (bal.), insultessen, insultassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) insultat |
| haguessis (hagueres) insultat |
| hagués (haguera) insultat |
| haguéssim (haguérem) insultat |
| haguéssiu (haguéreu) insultat |
| haguessin (hagueren) insultat |
Mode imperatiu
Present
| insulta |
| insulti, insulte (val.) |
| insultem |
| insulteu, insultau (bal.) |
| insultin, insulten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | insultar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver insultat |
| Gerundi | insultant |
| Gerundi compost | havent insultat |
| Participi | insultat , insultada , insultats , insultades |
Definició
- Ofendre a algú provocant-lo o irritant-lo amb paraules o accions.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017