instil·lar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| instil·lo (cent.), instil·le (val.), instil (bal.) |
| instil·les |
| instil·la |
| instil·lem, instil·lam (bal.) |
| instil·leu, instil·lau (bal.) |
| instil·len |
Perfet
| he instil·lat |
| has instil·lat |
| ha instil·lat |
| hem instil·lat |
| heu instil·lat |
| han instil·lat |
Imperfet
| instil·lava |
| instil·laves |
| instil·lava |
| instil·làvem |
| instil·làveu |
| instil·laven |
Plusquamperfet
| havia instil·lat |
| havies instil·lat |
| havia instil·lat |
| havíem instil·lat |
| havíeu instil·lat |
| havien instil·lat |
Passat simple
| instil·lí |
| instil·lares |
| instil·là |
| instil·làrem |
| instil·làreu |
| instil·laren |
Passat perifràstic
| vaig instil·lar |
| vas (vares) instil·lar |
| va instil·lar |
| vam (vàrem) instil·lar |
| vau (vàreu) instil·lar |
| van (varen) instil·lar |
Passat anterior
| haguí instil·lat |
| hagueres instil·lat |
| hagué instil·lat |
| haguérem instil·lat |
| haguéreu instil·lat |
| hagueren instil·lat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver instil·lat |
| vas haver instil·lat |
| va haver instil·lat |
| vam haver instil·lat |
| vau haver instil·lat |
| van haver instil·lat |
Futur
| instil·laré |
| instil·laràs |
| instil·larà |
| instil·larem |
| instil·lareu |
| instil·laran |
Futur perfet
| hauré instil·lat |
| hauràs instil·lat |
| haurà instil·lat |
| haurem instil·lat |
| haureu instil·lat |
| hauran instil·lat |
Condicional
| instil·laria |
| instil·laries |
| instil·laria |
| instil·laríem |
| instil·laríeu |
| instil·larien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) instil·lat |
| hauries (hagueres) instil·lat |
| hauria (haguera) instil·lat |
| hauríem (haguérem) instil·lat |
| hauríeu (haguéreu) instil·lat |
| haurien (hagueren) instil·lat |
Mode subjuntiu
Present
| instil·li, instil·le (val.) |
| instil·lis, instil·les (val.) |
| instil·li, instil·le (val.) |
| instil·lem |
| instil·leu |
| instil·lin, instil·len (val.) |
Perfet
| hagi (haja) instil·lat |
| hagis (hages) instil·lat |
| hagi (haja) instil·lat |
| hàgim (hàgem) instil·lat |
| hàgiu (hàgeu) instil·lat |
| hagin (hagen) instil·lat |
Imperfet
| instil·lés, instil·lara (val.), instil·làs (val., bal.) |
| instil·lessis, instil·lares (val.), instil·lassis (bal.), instil·lesses, instil·lasses (val., bal.) |
| instil·lés, instil·lara (val.), instil·làs (val., bal.) |
| instil·léssim, instil·làrem (val.), instil·làssim (bal.), instil·léssem, instil·làssem (val., bal.) |
| instil·léssiu, instil·làreu (val.), instil·làssiu (bal.), instil·lésseu, instil·làsseu (val., bal.) |
| instil·lessin, instil·laren (val.), instil·lassin (bal.), instil·lessen, instil·lassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) instil·lat |
| haguessis (hagueres) instil·lat |
| hagués (haguera) instil·lat |
| haguéssim (haguérem) instil·lat |
| haguéssiu (haguéreu) instil·lat |
| haguessin (hagueren) instil·lat |
Mode imperatiu
Present
| instil·la |
| instil·li, instil·le (val.) |
| instil·lem |
| instil·leu, instil·lau (bal.) |
| instil·lin, instil·len (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | instil·lar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver instil·lat |
| Gerundi | instil·lant |
| Gerundi compost | havent instil·lat |
| Participi | instil·lat , instil·lada , instil·lats , instil·lades |
Definició
- Tirar a poc a poc, gota a gota, un líquid en una cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017