Conjugació en català del verb «instigar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

instigar

Mode indicatiu

Present
jo instigo (cent.), instigue (val.), instic (bal.)
tu instigues
ell, ella, vostè instiga
nosaltres instiguem, instigam (bal.)
vosaltres, vós instigueu, instigau (bal.)
ells, elles, vostès instiguen
Perfet
jo he instigat
tu has instigat
ell, ella, vostè ha instigat
nosaltres hem instigat
vosaltres, vós heu instigat
ells, elles, vostès han instigat
Imperfet
jo instigava
tu instigaves
ell, ella, vostè instigava
nosaltres instigàvem
vosaltres, vós instigàveu
ells, elles, vostès instigaven
Plusquamperfet
jo havia instigat
tu havies instigat
ell, ella, vostè havia instigat
nosaltres havíem instigat
vosaltres, vós havíeu instigat
ells, elles, vostès havien instigat
Passat simple
jo instiguí
tu instigares
ell, ella, vostè instigà
nosaltres instigàrem
vosaltres, vós instigàreu
ells, elles, vostès instigaren
Passat perifràstic
jo vaig instigar
tu vas (vares) instigar
ell, ella, vostè va instigar
nosaltres vam (vàrem) instigar
vosaltres, vós vau (vàreu) instigar
ells, elles, vostès van (varen) instigar
Passat anterior
jo haguí instigat
tu hagueres instigat
ell, ella, vostè hagué instigat
nosaltres haguérem instigat
vosaltres, vós haguéreu instigat
ells, elles, vostès hagueren instigat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver instigat
tu vas haver instigat
ell, ella, vostè va haver instigat
nosaltres vam haver instigat
vosaltres, vós vau haver instigat
ells, elles, vostès van haver instigat
Futur
jo instigaré
tu instigaràs
ell, ella, vostè instigarà
nosaltres instigarem
vosaltres, vós instigareu
ells, elles, vostès instigaran
Futur perfet
jo hauré instigat
tu hauràs instigat
ell, ella, vostè haurà instigat
nosaltres haurem instigat
vosaltres, vós haureu instigat
ells, elles, vostès hauran instigat
Condicional
jo instigaria
tu instigaries
ell, ella, vostè instigaria
nosaltres instigaríem
vosaltres, vós instigaríeu
ells, elles, vostès instigarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) instigat
tu hauries (hagueres) instigat
ell, ella, vostè hauria (haguera) instigat
nosaltres hauríem (haguérem) instigat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) instigat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) instigat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

instigar

Mode subjuntiu

Present
jo instigui, instigue (val.)
tu instiguis, instigues (val.)
ell, ella, vostè instigui, instigue (val.)
nosaltres instiguem
vosaltres, vós instigueu
ells, elles, vostès instiguin, instiguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) instigat
tu hagis (hages) instigat
ell, ella, vostè hagi (haja) instigat
nosaltres hàgim (hàgem) instigat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) instigat
ells, elles, vostès hagin (hagen) instigat
Imperfet
jo instigués, instigara (val.), instigàs (val., bal.)
tu instiguessis, instigares (val.), instigassis (bal.), instiguesses, instigasses (val., bal.)
ell, ella, vostè instigués, instigara (val.), instigàs (val., bal.)
nosaltres instiguéssim, instigàrem (val.), instigàssim (bal.), instiguéssem, instigàssem (val., bal.)
vosaltres, vós instiguéssiu, instigàreu (val.), instigàssiu (bal.), instiguésseu, instigàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès instiguessin, instigaren (val.), instigassin (bal.), instiguessen, instigassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) instigat
tu haguessis (hagueres) instigat
ell, ella, vostè hagués (haguera) instigat
nosaltres haguéssim (haguérem) instigat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) instigat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) instigat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

instigar

Mode imperatiu

Present
tu instiga
ell, ella, vostè instigui, instigue (val.)
nosaltres instiguem
vosaltres, vós instigueu, instigau (bal.)
ells, elles, vostès instiguin, instiguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

instigar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu instigar
Infinitiu compost haver instigat
Gerundi instigant
Gerundi compost havent instigat
Participi instigat, instigada, instigats, instigades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

instigar

  1. Incitar, provocar o induir a algú a que faci alguna cosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.