instigar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| instigo (cent.), instigue (val.), instic (bal.) |
| instigues |
| instiga |
| instiguem, instigam (bal.) |
| instigueu, instigau (bal.) |
| instiguen |
Perfet
| he instigat |
| has instigat |
| ha instigat |
| hem instigat |
| heu instigat |
| han instigat |
Imperfet
| instigava |
| instigaves |
| instigava |
| instigàvem |
| instigàveu |
| instigaven |
Plusquamperfet
| havia instigat |
| havies instigat |
| havia instigat |
| havíem instigat |
| havíeu instigat |
| havien instigat |
Passat simple
| instiguí |
| instigares |
| instigà |
| instigàrem |
| instigàreu |
| instigaren |
Passat perifràstic
| vaig instigar |
| vas (vares) instigar |
| va instigar |
| vam (vàrem) instigar |
| vau (vàreu) instigar |
| van (varen) instigar |
Passat anterior
| haguí instigat |
| hagueres instigat |
| hagué instigat |
| haguérem instigat |
| haguéreu instigat |
| hagueren instigat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver instigat |
| vas haver instigat |
| va haver instigat |
| vam haver instigat |
| vau haver instigat |
| van haver instigat |
Futur
| instigaré |
| instigaràs |
| instigarà |
| instigarem |
| instigareu |
| instigaran |
Futur perfet
| hauré instigat |
| hauràs instigat |
| haurà instigat |
| haurem instigat |
| haureu instigat |
| hauran instigat |
Condicional
| instigaria |
| instigaries |
| instigaria |
| instigaríem |
| instigaríeu |
| instigarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) instigat |
| hauries (hagueres) instigat |
| hauria (haguera) instigat |
| hauríem (haguérem) instigat |
| hauríeu (haguéreu) instigat |
| haurien (hagueren) instigat |
Mode subjuntiu
Present
| instigui, instigue (val.) |
| instiguis, instigues (val.) |
| instigui, instigue (val.) |
| instiguem |
| instigueu |
| instiguin, instiguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) instigat |
| hagis (hages) instigat |
| hagi (haja) instigat |
| hàgim (hàgem) instigat |
| hàgiu (hàgeu) instigat |
| hagin (hagen) instigat |
Imperfet
| instigués, instigara (val.), instigàs (val., bal.) |
| instiguessis, instigares (val.), instigassis (bal.), instiguesses, instigasses (val., bal.) |
| instigués, instigara (val.), instigàs (val., bal.) |
| instiguéssim, instigàrem (val.), instigàssim (bal.), instiguéssem, instigàssem (val., bal.) |
| instiguéssiu, instigàreu (val.), instigàssiu (bal.), instiguésseu, instigàsseu (val., bal.) |
| instiguessin, instigaren (val.), instigassin (bal.), instiguessen, instigassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) instigat |
| haguessis (hagueres) instigat |
| hagués (haguera) instigat |
| haguéssim (haguérem) instigat |
| haguéssiu (haguéreu) instigat |
| haguessin (hagueren) instigat |
Mode imperatiu
Present
| instiga |
| instigui, instigue (val.) |
| instiguem |
| instigueu, instigau (bal.) |
| instiguin, instiguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | instigar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver instigat |
| Gerundi | instigant |
| Gerundi compost | havent instigat |
| Participi | instigat , instigada , instigats , instigades |
Definició
- Incitar, provocar o induir a algú a que faci alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017